Roberto Carballo

hola hola hola!

estic subscrita a les llistes de distribució de la comunitat virtual ICTnet (més avall us en faig cinc cèntims)... gràcies a això, l’altre dia vaig conèixer (metafòricament parlant) al senyor Roberto Carballo.Teniu un accés al seu bloc a l’apartat enllaços... també podeu visitar la plana: http://www.robertocarballo.net/

Carballo és un home inquiet, prolífic i pertinaç en la cerca de la innovació entre d’altres però des de la vessant més humanista... si més no és el què em transmeten les seves paraules...

voldria compartir amb vosaltres un fragment d’alguna de les seves intervencions a la xarxa:

“El sentido común, filosofía de pocos”: (...) negar el conocimiento o darle de lado, mirarse demasiado el ombligo, o mirar poco a los demás y a sus opiniones, y reducir la tasa de esfuerzo e intensidad, son factores que individualmente o combinados aparecen en las formas de trabajo excesivamente centradas en el individuo, y que no saben utilizar los recursos de intercomunicación y grupales, que no saben apreciar la maravilla de estar en el mundo y poder compartir con otros nuestras cosas... y eso, a largo y medio plazo, hace entrar en crisis las empresas. Y es que el sentido común no es una filosofía al alcanze de todos (...).

bé, doncs per avui ja hem acabat: apa siau!

un petonàs al nas!

ups! m'oblida de comentar-vos ICTnet: ICTnet, creat per l'Institut Català de Tecnologia l'any 1996, es defineix com una comunitat virtual de professionals, un espai de trobada entre gent d'empresa i professionals d'àmbit català, espanyol i llatinoamericà. Disposa d'unes 46 comunitats virtuals de coneixement, cadascuna d'elles centrada en un tema específic i classificades en 7 àrees diferents, així com serveis especialment pensats per als professionals: notícies, cercadors, informació tècnica.... ICTnet és una comunitat de comunitats de coneixement.

i per si no en teniu prou... us defineixo comunitat virtual de coneixement... per comunitat virtual de coneixement hauríem de pensar en un grup de persones que comparteixen informació, idees, experiències i eines sobre una àrea d'interès comuna, on el grup aporta més valor que no pas l'individu en solitari... l'objectiu: generar coneixement.... virtual: pq és a través de l'ús de noves tecnologies (potser mai es veuran i en canvi s'hauran mailejat cinquanta mil vegades)...

Wi-Fi

avui estrenarem l’espai curiositats amb la paraula Wi-Fi (Wireless Fidelity): amb Wi-Fi hem de pensar en la connexió entre equips sense cables (p.e. d’un ordinador a un altre, o d’un ordinador a la xarxa o internet).

reforma del Codi Civil

Hola de nou,

No sé si heu tingut ocasió de llegir la premsa d’avui o d’escoltar les notícies... jo, sóc d’aquelles persones que condueix escoltant la radio (quan no un CD) i puntuals com sempre les notícies t’informen del què es considera més rellevant per tenir al dia a la gran massa – a mi dins d’ella.

Bé, avui podem dir que estem d’enhorabona i no per un sinó per dos motius!

Primer.- perquè el govern del nostre país promou un projecte de llei relatiu a les successions per tal què les persones que han maltractat (home, dona, fill/a) NO puguin heretar del cònjuge/ascendent maltractat!!!... osti tu!... i jo que ni tant m’havia parat a pensar que aquests/es mal parits/des encara tenien dret a herència... obvi d’altra banda sinó es realitzen esmenes com aquesta.... per tant, enhorabona per la iniciativa! això sí és fer política i en majúscules.

Segon.- perquè de nou, el nostre govern ens dóna un bon motiu d’orgull: s’equiparan els drets d’herència de les parelles de fet a la dels matrimonis.

de principis i valors

Hola a tots i a totes,

avui us adjunto un escrit que vaig enviar, i van publicar, a El lector escriu d'EL PUNT.

"Com cada dia dono un cop d’ull a la premsa i com cada dos per tres l’estómac se’m regira. No només per la premsa, sinó pel què escolto, pel què veig, pel què visc... frustrada? potser.

Però és que només a mi m’altera llegir les imprudències dels nostres actes?

Tres paraules:

Responsabilitat: Capacitat que té tot subjecte d'acceptar les conseqüències d'un acte propi conscient i lliure.

Digne: Honest, noble, respectable, honorable.

Respecte: Deferència, sentiment de reverència envers algú per raó dels seus mèrits.

Cansada. Estic cansada que no siguem responsables, què oblidem la vàlua de principis tan meritoris per guiar les nostres vides com són el respecte a la responsabilitat i la dignitat. Estic cansada del tot si val i aquí no passa res! On som, què fem, cap on anem?. Mal dia sí, definitivament avui tinc mal dia.

Farta. Farta de llegir casos de corrupció, de maltractament, d’abusos, de males pràctiques... però que coi estem fent?

Que el ser humà és dolent per naturalesa, és una frase recurrent que utilitzem per justificar la quotidioneïtat insensible amb la què llegim, escoltem i mirem aquests casos. Doncs a mi no em consola!. Sóc de la generació dels 70’s, hereva de l’abeja Maia, alumna de la Bola de cristal i seguidora dels Fraggel Rock.

On són aquells principis rectors que tan bellament inundaren les ments de la nostra infantesa? Deixem-nos d’excuses, oblidem qualsevol discurs religiós (no va d’això), i admetem que som nosaltres que actuem, pensem, diem i fem. Som nosaltres mateixos i, per tant, és la nostra responsabilitat, i obligació, escollir els nostres principis rectors.

Un món millor és possible. Utopia? no. Recuperem la importància del respecte a aquells homes i dones dignes i responsables!.

Si no és tan difícil, perquè oblidem tan ràpid? "

Històries de l'Arc

Hola a tots i a totes,

avui un comentari moooooolt breu pq és tard i pq estic cansadeta... simplement una recomenació.... una troballa interessantíssima(què em va presentar en Pruni): Històries de l'Arc una producció de Paral·lel 40 per a Televisió de Catalunya (Departament de documentació i nous formats)

un film/documental d'escassos 28 minuts (lo breve si bueno dos veces bueno) del mític bar l'Arc de Girona.

descripció: "refugi d'inconformistes, antifranquistes i somiiadors en els anys foscos del franquisme, el bar l'Arc, al peu de l'escalinata de la catedral de Girona, fou per uns una cova de rojos i per altres una mena de Bocaccio de butxaca. El documental es capbussa en la vida secreta d'aquest atípic local, amb prop de 50 anys d'història, i redescobreix la seva mítica noctàmbula. No hi falten anècdotes delirants i esperpèntiques, entre una soprenent galeria de personatges entre els quals destaquen un propietari arrauxat i sarcàstic, un dibuixant anticlerical i mordaç, i una misteriosa i bella musa a qui anomenaven La Divina"

si teniu possibilitat, o coneguts o contactes, cerqueu el film, val la pena.... després de veure'l em vaig tornar a preguntar de nou: però on carai són aquells inconformistes?!!!!

i com sempre un petonàs al nas!

Publicat a Dossier Econòmic: 20-26 de gener de 2007

ÈTICA I NEGOCI
de Carles M. Moreno

CALENDARI PER AL 2007
Molts de vostès, segurament, ja tindran el seu calendari del 2007 damunt de la taula o en algun lloc visible del seu entorn de treball. Un calendari, potser, elaborat per la mateixa empresa, comprat en una papereria o obsequi d’algun proveïdor o entitat. Dotze mesos (una mica menys ja) al davant. Permeti-se’m un calendari per aquests pròxims mesos per no perdre de vista l’ètica del 2007.

GENER: som en el primer mes de l’any i, encara que continuïn alguns temes de l’any anterior, potser val la pena veure com s’està d’il·lusió, no per l’efecte Nadal sinó perquè és un valor per al treball diari. Genera il·lusió en l’empresa per als projectes que es duen entre mans afavoreix una dinàmica de treball que redundarà en beneficis de tots.

FEBRER: els bons projectes empresarials passen per la consistència. Generar solidesa en l’empresa a llarg termini és el repte de la majoria. La consistència que, des de l’ètica, es podria entendre també com la manera de generar valor per a la societat des de la professionalitat. Consistència és gestionar els assumptes de l’empresa amb rigor, eficiència i responsabilitat.

MARÇ: poques coses s’aconsegueixen a l’empresa sense perseverança. És la qualitat dels qui estan decidits a anar cap endavant contra vent i marea. Aquells que no es desanimen enfront les adversitats i perseveren en els objectius traçats fins a aconseguir-los. També els que busquen sense descoratjament cada dir fer les coses tant bé com sigui possible.

ABRIL: és cert que la perseverança ha de venir acompanya de bones dosis de paciència. De vegades, per més que ens obstinem – no per més córrer s’arriba abans- hi ha assumptes que eren “per ahir”, altres “per a demà” i alguns per a “demà passat”. La paciència ha de permetre veure, amb una certa calma, la distinció entre el que és urgent i el que és important.

MAIG: un dels reptes per a les empreses serà la gestió del compromís. Un bé equilibrat entre l’empresa i els seus col·laboradors sobre la base d’una lleialtat recíproca. El compromís, partint del treball de cadascun en l’empresa, ha d’arribar a totes les parts que tenen a veure amb aquesta però, sobretot, als clients. Gestionar bé el compromís “des de dins” de l’organització “cap a fora” és clau en el futur de l’empresa.

JUNY: un tema que no es pot deixar de banda és la formació. Cal mesurar què es pot millorar de tot allò que, habitualment, ja es fa bé. D’altra banda, és fonamental estar al dia per no quedar-se enrere. La formació és molt més que assistir a un seminari, recollir una carpeta i, després, classificar-la en alguna prestatgeria de l’oficina. La formació ha de remoure hàbits per potenciar el treball diari.

JULIOL: a poc a poc, s’ha d’anar entrant en un equilibri entre la vida laboral i personal. Aquesta serà una demanda social cada vegada més insistent. No es pot deixar de banda. Aquí hi ha en joc un model d’empresa i de societat.

AGOST: no em cansaré de repetir-ho: “tan important és treballar bé com saber descansar bé”. Agost, temps d’oci. Deixem el no-oci (necotium: negoci) aparcat i se pot se’n sap. És important descansar bé per renovar forces i continuar al peu del canó.

SETEMBRE: renovats pel temps de descans, potser és el moment propici per retocar aspectes que paralitzen procediments, sistemes i persones. Avaluar i revisar sense por, ajuda a avançar.

OCTUBRE: no se seria a l’empresa si no s’és capaç d’assumir certs riscos, tant mesurats, milimetrats si es vol, però riscos al cap i a la fi. El risc forma part de er empresa. Els empresaris ho saben bé. És el pa de cada dia.

NOVEMBRE: aplicar el sentit comú en accions i decisions és una bona manera d’equivocar-se el mínim. I, si el sentit comú és compartit i està contrastat, millor que millor.

DESEMBRE: un bon triple balanç per tancar l’any: començant per un mateix, continuant per l’empresa i acabant en la societat tenint present el principi d’excel·lència per continuar progressant.

la decisió

jelou! jelou!

la decisió de crear un propi bloc/bitàcola/diari neix, com a molts de vosaltres possiblement, d’una banda fruit de la curiositat per conèixer les noves eines de comunicació i de l’altra, de la necessitat de compartir...

no és hora ara doncs moment de valoracions però si de fixar intencions, i una és ben clara: conèixer les potencialitats d’aquests espais alhora què descobrir l'interès o desinterès que som capaços de despertar ...

bé, deixem-nos engrescar per noves aventures i comprovem si estem en disposició d’invertir temps i espera per veure’n els resultats... pq de ganes de compartir en tenim però de temps no tant i de vegades oblidem que en som tants... tants en la mateixa situació... de fet, les primeres vegades que vaig sospesar la decisió de crear un bloc el primer que vaig fer és intentar un banal viatge astral a les ments d’altres bloggers i me’ls/les imaginava darrera un teclat escrivint il·lusionats de conèixer les respostes als seus comentaris, l’increment de visites i comentaris com a èxits assolits... però, de sobte, em vaig adonar que som tantes les persones que necessitem compartir amb la mateixa intensitat que necessitem ser escoltats (llegits)... i tenint en compte el poc temps que solem tenir tots plegats i l’inabastable contingut de la xarxa... que... quina certesa tenim d’haver descobert un bon espai en la immensitat existent?... no podem abastar-ho tot, ni tant sols és sa pretendre-ho... però, és clar, la de coses que ens devem estar perdent!... i llavors, quina certesa tenim que algú s’aturarà una estona a llegir els nostres pensaments?... cap... però de fet, d’això es tracta... o no?...

bé doncs, ja hem trencat el gel...

fins aviat i un petonàs al nas