Ciudad de cristal de Paul Auster

jelou jelou jelou de nou! què tal? com va això?

Avui voldria compartir amb tot/es vosaltres una doble descoberta.

Primer descoberta:
La novel·la gràfica adaptada de CIUDAD DE CRISTAL de Paul Auster

Segona descoberta:
Paul Auster

Sobre Paul Auster
Paul Auster és un escriptor nord-americà del gènere “negre”... tot un personatge, no us puc fer molta explicació pq tot just l’estic descobrint... algunes coses interessants a ressaltar són que és un paio curiós, intel·ligent, enginyós, creatiu i interessant....

Considera que és una obligació moral recordar que les persones som terriblement fràgils, i els autors que el van influir en els seus inicis són Kafka i Beckett...

Prolífic... si busqueu la seva biografia per la xarxa veure que té diverses publicacions: llibres, articles, web pròpia i fins i tot guions de cinema com Smoke, Blue in the Face i Lulu on the Bridge...

Per més informació d'ell visiteu: http://www.paulauster.co.uk/

Sobre la novel·la gràfica
Tot i què la presentació de la novel·la és de tradicionalment la pròpia d’un llibre, ben aviat en fullejar les planes us adonareu que no és text sinó grafisme pur i dur...
Pq ens entenguem... Paul Auster va escriure la novel·la Ciudad de Cristal, i ara ja tenim disponible la 4a edició (almenys és la que tinc jo) de l’adaptació gràfica... i qui s’ha encarregat de fer un doble del llibre en versió COMIC? doncs tant gesta tasca és fruit dels senyors Paul Karasik i David Mazzucchelli

Resumint: que tinc a les mans una experiència d’aquelles guais en què uns comicistes aconsegueixen establir la complicitat necessària amb l’ego de l’autor d’una novel·la per interpretar visualment un text...

És en definitiva, un d’aquells llibres que mereixen més que la pena invertir 12€ i escaig (les 2.000 pessetes d’abans)...

un petonàs al nas!

wikipedia

wikipedia
Què és? és una enciclopèdia lliure plurilingue (la vaig descobrir veient com feia els deures del cole la meva neboda Paula). Els continguts s’aporten voluntàriament i poden ser editats des de qualsevol navegador web. Els fundadors la defineixen, ara ja fundació sense ànim de lucre, com “l’enciclopèdia lliure que tots podem editar”.

Xifres
El projecte va començar el 15 de gener de 2001
Té més de 6.000.000 d’articles
Té més d’1.000.000 d’usuaris registrats
Té edicions per 229 idiomes diferents
Té més de 18.000.000 de pàgines


Un exemple
No sé si recordeu un comentari que vaig fer a principis de febre que es deia “m’agrada ser feliç” allà explicava que erròniament havia cercat la definició de “felicitat” en el termcat (diccionari de llengua catalana)... avui per intentar demostra el valor afegit d’una enciclopèdia producte de gent anònima, he fet la prova i he cercat “felicidad” i... et voilà... aquí ja es nota la diferència... tenim aportacions de persones que intenten una aproximació a aquest concepte des de la religió, des de la filosofia clàssica, des de la filosofia contemporània i des d’un mateix...

Conclusió
Un gran exemple de què: “sol camines més ràpid però junts arribarem més lluny”


Enllaç
www.wikipedia.org

Cap on anem?

Bé com podeu comprovar tots els meus "post" intenten promoure la reflexió sobre: "què fem? què som? cap on anem?"... o sigui que el d'avui és un post més en aquesta direcció...

avui parlo sobre un article de premsa que podeu trobar a qualsevol mitjà nacional i internacional.... la Xina o, millor dit, la República Popular Xinesa ha decidit gastar els diners públics no en reforestar una muntanya que en el seu dia fou una mina sinó en PINTAR-LA, tal qual! pintar-la de verd! per a tal gesta s'han gastat uns 50.000€ (vuit quilos! ni més ni menys)... voleu dir que amb aquets diners no podríem haver donat una mica de pulmó al nostre estimat planeta?



vosaltres mateixos decidiu... aquí us envio algun enllaç al respecte:

http://www.tabascohoy.com/nota.php?id_nota=127510

http://www.mentiraspiadosas.com/2007/02/14/una-montana-pintada-de-verde/

nota: com sempre dic... Mafalda no és morta, viu en el teu anonimat!

apa siua! un petonàs al nas!

Aprendre a conviure per Mustapha Cherif

Aprendre a conviure és el títol de la lliçó inaugural del curs 2006-2007 de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) que va donar el Sr. Mustapha Cherif (podeu accedir al document clicant sobre el següent enllaç: www.uoc.edu/uocpapers/3/dt/cat/cherif.pdf ).

Mustapha Cherif és filòsof i professor de la Universitat d’Alger, és un pensador algerià de cultura universal i el defineixen com una figura capdavantera de la nova generació d’intel·lectuals que es preocupen per contribuir a la convivència i unir autenticitat i progrés. Per a més informació, visiteu la seva plana: http://www.mustaphacherif.com/

És realment difícil fer una síntesi del document així us recomano la seva lectura íntegra, si sou dels què us agrada llegir.

D’altra banda, indicar que el document persegueix descriure les tres grans factures que com civilització estem pagant amb la globalització:


DESESPIRITUALITAT: perdem esperitualitat i valors (ho argumenta tant des d’una vessant ètica com religiosa)

DESPOLITITZACIÓ: la distància entre política i societat cada vegada és més gran

DESRAÓ: no pensem i menys encara aprenem a pensar diferent, no estem construint interculturalitat i cada vegada batega més fluix el cor del saber i l’estudi de les ciències humanes i socials.

Voldria compartir una selecció de fragments extrets del text:

§ les persones i els pobles sensibles, reflexius i raonables no poden cedir davant la deriva i desordre mundial, ja què el que està en joc és ni més ni menys que el futur del món.

§ la veritat no rau en un poble o en un altre, sinó en la relació que s’estableix entre ells.

§ cal ser modests i humils i no imaginar-nos que som els únics que tenim les claus del progrés.

§ es planteja la qüestió de reprendre una reflexió sobre el sentit de la vida, oberta, coherent i justa, recerca alhora lliure i respectuosa del dret a la diferència.

§ hi ha qui , per por a la desraó, s’estimen més confiar només en la fe i d’altres, per por de l’obscurantisme i el fanatisme, refusen el punt de vista de la fe i només confien en la raó. En aquests temps de desorientació, ens cal tornar al diàleg, al debat i al respecte a la diferència.

§ el món dominant és el del mercat, i no pas el dels valors humans, culturals o esperituals.

Per acabar la recepta de Mustapha Cherif:

persones humilment aferrades a la reflexió, a la raó raonable, ciutadans del món, ens hem de negar a admetre que ha arribat l’hora del silenci

Jóvenes aunque sobradamente cabreados

Hola a tots i a totes,

sembla que el Tribunal Constitucional de nou vol recordar-nos la vulnerabilitat i fragilitat de Catalunya... de veritat que no entenc! que coi els passa als del PP?

atacar per atacar quin sentit té?

avui m’he remirat l’Estatut de Catalunya i he volgut seleccionar dos articles:

Art 1. Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució (alguna cosa a dir?!) i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.

Art 206.3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que el recursos d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar (què? Alguna cosa a dir?)

no pretenc obrir cap debat polític però sí fer una recomanació, recuperem i rellegim el llibre:

JÓVENES AUNQUE SOBRADAMENTE CABREADOS – LA REBELIÓN JUVENIL Y EL 14-M de Pilar Velasco.

És la historia d’una rebel·lió sense nom, d’un Poder que va quedar perplex davant la unió de milers de persones anònimes i desconegudes entre elles que es mobilitzaren a través del mòbil i internet. Aquells dies van ser una nova manera de resposta social que qüestionava els fonaments normatius del sistema.

Nosaltres, els fills del benestar, vam reivindicar el nostre compromís contra la destrucció, la mort, l’autoritarisme i el dolor innecessari.

Fem memòria de perquè vam sortir al carrer després de l’11-M i perquè els resultats electorals del 14-M van fer fracassar al PP: per manipuladors mediàtics, per mentiders, per prepotents...

I recordem, com diu Manuel Castells, què no hi ha res que no pugui ser canviat mitjançant l’acció social intencionada i conscient.

Apa siua! i un petonàs al nas!

m'agrada ser feliç

jelou jelou jelou

quin títol oi?… però oi que també t’encanta ser feliç? t’encanta aquell subidón de bon rotllo que et surt perquè sí... a mi també... i avui, millor dit, aquesta tarda el tinc... pq? nu zé... per res en concret i per tots els detalls en general...

avui, de fet, tampoc ha sigut gaire bon dia... dormia... i dic: el mòbil?... sí, eren les 07:35h i m’HAVIA ADORMIT! Osti tu! una amiga a fora al carrer pelant-se de fred i plena de nervis (tenia examen a les 09:00h i aprofitava que jo pujo cada dia a Girona)... ostres! cop de raspall de dents i som-hi!... corba cap aquí, corba cap allà... no hi aparcament... a pagar s’ha dit!...

fitxa tard = surt tard!… obre el mail = feina a correr cuita... buff...

el dia ha passat sense pena ni glòria... però vet aquí... que a quarts de cinc arribava al meu poble... cansada i sense gaire esma... i he pensat: doncs ves al Savoy a fer un coffee... i he anat... i de cop i volta m’he retrobat amb la quotidianitat, però no amb la sosa de sempre sinó amb la de la vida... i m’he pres el cafè, he escolat, he parlat... i m’he sentit feliç... i és que de vegades et redescobreixes en els entorns de sempre però com si tinguessis els sentits més exaltats: el soroll de la màquina enregistradora, les olors dels cafès, l’ambient torbi i carregat, els crits, les passes, els sorolls, la música de fons... i t’adones, ni tants sigui per un instant, que ets feliç: avui tot està bé... la família, l’amor, l’amistat, la simple companyia...

he arribat a casa i m’he dit: i pq no dir que m’agrada ser feliç? per un moment, la meva part més racional m’ha dominat i erròniament he cercat al termcat la definició de felicitat... a l’opció de categories he posat: ciències de la vida.... resultat: 0... què fort, no?!... he tornat a cerca triant l’opció: totes les categories i llavors... resultat: 4 respostes

1. felicitat
2. idil·li
3. messies
4. nadala

donant un cop d’ull per sobre m’he adonat que havia comès un gran error: cercar la definició de paraules en boca d’altri... ni tant sols m’he pres la molèstia de clicar en les opcions facilitades... ja què ho havia vist clar: deixa’t d’internet i expressa!!!

i això és el què fet!

res més, així que: apa siau!

i recorda: un petonàs al nas!

(per cert: Mafalda no és morta, simplement viu en el teu anonimat...)

"Hoy todo va al revés" d'Antonio Orozco

Hola a tots i a totes de nou,

avui la cosa va de música, millor dit: de lletres...

Títol: HOY TODO VA AL REVÉS
Autor: Antonio Orozco, canta amb Toteking
Álbum: Cadiz_fornia

Los golpes no entienden de nada

solo de poner la razón del revés.

Los jueces entienden de leyes,

pero según donde, se entiende al revés.

Una lágrima se entiende igual al derecho que al revés.

Las guerras esconden el hambre,

los desprecios del color del metal,

lo negro parece importante,

tanto que no saben cómo parar.

Y los llantos se entienden igual, por delante y por detrás.

Por más que el sol, por más que quiera yo,

por mal que te parezca, por más que quiera dios.

Por más que no, por más que buenas son,

aquí manda el dinero y luego el corazón.

Por mas amor, hoy todo va al revés.

Las almas se pagan con armas,

y las guerras con la fe del que va.

Las cortes esconden verdades,

tantas que al final las tendrán que alquilar.

Y los llantos se entienden igual, por delante y por detrás.

Por más que el sol, por más que quiera yo,

por mal que te parezca, por más que quiera dios.

Por más que no, por más que buenas son,

aquí manda el dinero y luego el corazón.

Por mas amor, hoy todo va al revés.

Hei!! Que pasa Antonio? que pasa tío,

estamos viendo lo mismo y tú!,

si no entiendes la lengua entiendes los signos,

escucha atentamente, sigue el ritmo.

todo lo que conocemos ya esta comprado,

ni siquiera echan el freno si se olvidan de los olvidados.

el cielo es pa mirarlo no pa interpretarlo, vamos!

y mucho menos si eso supone salir a matarnos.

No van a parar hasta que derritan los 2 polos,

son como los niños chicos no puedes dejarlos solos

y es que ya estamos solos, delante de las balas sin fe

por que hoy todo va al revés. ha!

más corazón menos dinero,

vamos a convenceros con palabras rescatándolas del vertedero.

bastantes más de los que entonces

estaban en silencio ahora salen y responden.

ya no se esconden, rompemos los cerrojos,

podemos ver las cosas sin abrir los ojos.

pedí manos en el aire para todos los que sufren

y el cielo se lleno por que el sistema sigue cojo.

Roto, por que son todos muy devotos,

luego no hacen na, pero salen en la foto.

ya lo sabes, antonio tiene razón,

primero va el dinero y luego viene el corazón. ha!

tu cara fea, no va con nosotros.

tus mil mentiras,no van con nosotros.

tu dictaruca, no va con nosotros.

tu mala onda, no va con nosotros.

NO VAS CON NOSOTOS. NO VAS CON NOSOTROS!!

Por más que el sol, por más que quiera yo,

por mal que te parezca, por más que quiera dios.

Por más que no, por más que buenas son,

aquí manda el dinero y luego el corazón.

Por más que el sol, por más que quiera yo,

por mal que te parezca, por más que quiera dios.

Por más que no, por más que buenas son,

aquí manda el dinero y luego el corazón.

por mas amor, hoy todo va al revés.

Las leyes de la simplicidad

Hola a tots i a totes de nou,

dilluns.... tota una setmana per endavant.... bé, avui m’agradaria compartir amb vosaltres una lectura: Las leyes de la simplicidad de John Maeda

el primer que voldria aclarir és que tot i el títol el llibre "las leyes de la simplicidad", de 100 pàgines justes (objectiu d’extensió prefixat per l’autor), aquest és complex!

la seva complexitat radica, sota la meva opinió, en la necessitat del lector d’estar avesat a les noves tecnologies... no sé un expert però si tenir clar que és un iPod, un motor de recerca o una interfície (o escriptori)... no obstant, no us deixeu endur per una més que opinió... la veritat és que si us recomano la seva lectura per alguna cosa serà?!

per fer-vos una idea us transcric la descripció de la contraportada:
“la sencillez y levedad de artilugios com el iPod han popularizado la simplicidad. Pero en ocasiones, nos vemos transportados en una paradoja: deseamos algo senzillo y fácil de utilizar, pero que sea capaz de realizar todas aquellas cosas complejas que deseamos que haga. En Las leyes de la simplicidad, John Maeda proporciona las claves: diez leyes que equilibran la simplicidad y la complejidad en los negocios, la tecnología y el diseño, pero también en la vida, pues según Maeda este libro expresa su lucha por comprender el sentido de la existencia desde su condición de tecnólogo humanista”

el llibre està catalogat com de: disseny, tecnologia, negocis, vida (és a dir, apte per a tots els públics, sobretot per a ments curioses i obertes) i per acabar, si em permeteu, he seleccionat un fragment del llibre:

(...) al principio de nuestra vida nos esforzamos por alcanzar la independencia, lo mismo que al final. En el centro de los mejores premios se encuentra el deseo fundamental de alcanzar libertad en el pensamiento, en la vida y en la esencia de lo que somos (...)

un petonàs al nas!