Formentera (v.4)

El que segueix és una posta de sol a Cala Saona, vam anar a veure-la tal i com ens va suggerir la Ba en el seu missatge:

I aquests que segueixen són els responsables que visitants i turistes veiem la posta de sol acompanyats d'un magnífic mojito a la mà...

Formentera (v.3)

Dimarts, 12 de juny de 2007


11:30h: pluja, pluja benvinguda... elixir de la vida... la terra es mulla... transpira frescor, assossec, renaixament... suspir... tic tac toc... el so de la pluja ens regala la banda sonora...

ara toca l'exaltació dels sentits: oida, vista, tacte, olfacte... suspir...

estreno porta mines il·lustrat amb tota una vinyeta sencera de la nostra heroïna: Na Mafalda
la terrissa dels testos que acullen i acaronen les bougamvilies canvïen de color tot tornant la tonalitat de l'argil·la d'un suau clar a un fosc intens a mesura que les gotes d'aigua regalimen...
suau brisa,
bona temperatura,
flor de vida,
llum de dia

a aixopluc del porxo de la terrassa us escric aquestes quatre línies

tic tac toc
tic tac toc

gotes gruixudes repiquen tic tac toc en armònica companyia

tímids raigs de sol esgarrapen colors i contrastos tot esmunyint-se entre els prims llençols de núvols que ara mateix embolcallen, fent presonera, tota l'illa

tic tac toc
tic tac toc

tic tac toc... a estones més suau i més llunyà, deixa pas als prips prips prips prips dels pardals

tic tac toc
tic tac toc

Na Barbara ens acaba d'enviar un missatge al mòbil:

que no esteis tristes!
así baja la humedad tremenda de la atmósfera de los últimos días
Ahora, después de la llúvia las puestas de sol son una pasada (Cala Saona)
y las vistas des d'Es Caló terraza espectaculares
Mantas en la habitación y juegos en la caja donde los libros
Biblioteca abierta
Felices vacaciones!
Ba

Formentera (v.2)

Dilluns, 11 de juny de 2007

Avui si que sí... després d’un parell de dies més aviat ennuvolats, avui si que hem pogut gaudir de l’arena, el sol i el fons marí...

El dilluns l’hem passat a Es Caló de Sant Agustí:

Es Caló de Sant Agustí era un petit port d’entrada i sortida de mercaderies on es transportava fusta, carbó i marès, a més de l’activitat pesquera que avui en dia continua. La platja de Tramuntana és més bé rocosa i el vent nord quan pega ho fa amb força. La zona de ses Platgetes és la única que posseeix arena, però encara que petita és realment bonica.



Naltros hem tingut la sort de poder apoderar-nos d’un petit espai d’uns 4m2 d’arena entre mig de ses roques... a Es Caló de Sant Agustí les roques són (o si més no tenen tota l'aparença) volcàniques, així que si heu d’anar-hi recordeu agafar unes bones sabates d’aigua, sinó us hi deixareu els peus... i és que no es pot renunciar a gaudir d’aquesta meravella; de la companyia de ses corbs marins i de l’observació del fons marí: contrast de color, ple de vida, bosquejat, dunat...


El fons marí de Formentera és ric i abundant en la planta de posidònia, encara que naltrus (els no entesos) en diem alga, de fet, no és. Es tracta d’una herba marina, és a dir, que té arrel, tija, fulles, flors i fruites... a Formentera n’és ple, suposo que és per això que està considera com una de les millors de tota la mediterrània... n’és tant abundant que constitueixen autèntiques selves subaquàtiques...

I naltrus.... estàvem tant bé que no volíem marxar... hem decidit anar a dinar al restaurant que hi ha al costat de l’embarcador... i com no ens hem delectat amb un plat de peix fresc... una orada! una sirvia! oh! mil gustos!

A tall anecdotari, confessar-vos que a la nostra esquena teníem en Marc Parrot amb sa dona i es fills.... hem decidit deixar-lo tranquil, respectar la seva intimitat i privadesa i no molestar-lo amb: podem fer-nos una foto?... així que la que segueix és treta d’internet (està xula, eh?!)

Bé, bona diada i fins aviat!

Formentera (v.1)

Hola a tots i a totes,

Sí ja ho sé... havia dit que estaria fora 15 dies i que no escriuria però... volia compartir amb vosaltres la il·lusió de descobrir any rera any la bellesa de l’illa de Formentera, paradís perdut, espiritualitat retrobada...

Divendres, 8 de juny de 2007

Un gran dia, prel.ludi del que s’acosta. Desenmascarada mentida que tenia clavada com un espina al cor... ai que en poden ser de maquiavèl·liques les persones... però quina pau descobrir la veritat (un altre dia, potser, o no, us ho explicaré)...

Trucada familiar: bones notícies... sembla que finalment em podré hipotecar i ser una més, entre tants i tantes, que revisen les notícies al diari, a la radio i a la TV per conèixer com de cruels són els bancs (més ben dit els Centrals: espanyol i europeu) que maneguen l’economia jugant amb la demanda interna: toma subidón del tipus d’interès... però quina sort poder tenir aquesta opció.

Les 3h! Són les 3h! Hora de plegar del curro, agafar el cotxe, carretera i manta, direcció Barcelona... cap al port a embarcar el cotxe i anar cap a Eïvissa... sorpresa! Sorpresa la nostra al descobrir, tal i com delata avui (diumenge 10 de juny) tota una plana sencera d’EL PAÍS que Balearia i los 40 Principales conviden 200 persones de festa a Eïvissa... és a dir, que ha estat una nit moguda on joves de menys de 25 anys confonien els marejos de les copes amb els vaivens del vaixell... sí tu... una festa dels 40 Principals amb disc-jokeys convidats, de luxe?! (això deien els entesos) de 12:00 a 04:00h, què òbviament s’ha allargat fins les 06:00h... que hem sortit a popa a veure sortir el sol i donar el bon dia a l’illa d’Eïvissa.

Dissabte, 9 de juny de 2007

06:30h: desembarcament a Sant Antoni de Portmany... tot buscant un café hem vist noies amb tanga platejat i perruca fucsia, un sense samarreta que en portava una altra totalment k.o com si fos una motxilla... tot plegat combinat amb els currantes que sortien/anaven a treballar...

07:00h: interroguem una parella de la Guardia Civil i ens indiquen on és el Café del Mar però ja ens avisen que és o massa d’hora o massa tard, depèn com es miri, i que el local és tancat... tot i així ens diuen que millor que anem al Buda que està més guai... abordem, no sense certa impotència, el nostre desig de començar les vacances prenent un coktail i escoltant chill out al Café del Mar... així que cap a Eïvissa capital a agafar el ferry que ens portarà a Formentera...

12:00h: ja hi som, ja hem arribat... la Barbara Burgass, una alemanya excèntrica d’uns cinquanta llargs (cap els seixanta) però extraordinàriament ben portants ens espera... ens reconeix a la primera: hola, ya estáis aquí... que tal?!... bla, bla, bla... no li agrada parlar ni res... ens ensenya les reformes de l’àtic: ha pintat la terrassa i està magnifica... ens explica que ha escrit un article sobre el card per la Formentera Report (d’un col·lega seu), revista que heu d’aconseguir i endur-vos com un tresor cap a casa per la seva magnifica maquetació i per la qualitat tant de les fotos com dels reportatges... aprofita per confessar-nos que ha estat a punt de vendre l’àtic i anar-se’n a Sri Lanka... col·labora amb una ONG venent objectes de segona mà al mercat... ella sempre glam hippie, benefactora de causes perdudes... aprofita per mostrar-nos el nou quadre d’un pres de Cuatro Caminos (Madrid)...

Bé, toca el gran tiberi de rigor que doni la campanada de l’inici de les hollidays... així que cap a Es Molí de Sal... un restaurant que pica, possiblement entre els tres millors de l’Illa... nomes pel lloc privilegiat on es toba ja val la pena, vora mar anant cap a Illetes... però és que no cada dia som a Formentera... de primer musclos a la marinera i de segon parrillada de peix... tot banyat amb un vi blanc d’Eïvissa, Mas Rich... uau! Això sí és vida...

A la tarda, volta per Sant Francesc (o Sant Francisco com diuen els formenterencs)... toc a la Fonda Platé i compres...

Diumenge, 10 de juny de 2007

Ja en fa uns quants d’anys, que venim a Formen.... i com sempre el nostre esmorzar: pa torrat amb tomàquet (què la nit abans em triturat i sal pimentat i condimentat amb pipes) i formatge de cabra Companatge de s’illa...regadet amb suc...

El cafè l’anem a fer a Tu Tiempo que el regenta una valenciana de la trentena... ja ens coneix, o sigui, que demanem el de sempre: tens cafè valencià?... ostres, avui no, ahir vaig fer un càtering per 80 persones i avui no ho he pogut preparar... i el Barça com sempre tocant la viu viu...

Anem a comprar peix fresc: comprem una rotja de quasi un quilo... el peixater, d’uns cinquanta cinc i cabell llarg i blanc, em confessa que de jove anava a fer el gamberro per Tossa (és que va tenir una molt bona joventut, segons explica)... aquí, a diferència de Tossa i rodalies no hi ha confraries, per tant, no hi ha regles, és una manera de treure’s un sobre sou... és a dir, que a l’estiu cada dia és obert i cada dia hi ha peix....

Per dinar: aperitiu d’escopinyes, navalles, musclus... i de segon: rotja a la planxa amb una mica de sal i oli... impressionant!! Mil gustos... migdiada i cap a Cala Saona... bany-xapús , relax, mp3: Laurence Hill, Ayo, David Gray, Damian Rice... que més puc demanar en aquesta vida?

Sopar: una magnífica i refrescant amanida de cogollos, tonyina, pipes, tomàquet, ceba i formatge Coinga de Maó...i per a rematar pernilet ibèric del bo...mmmm!

I ara? Ara sóc aquí explicant-vos aquests dies mentre sento els grills com a banda sonora d’una nit fosca i estelada a la llum d’unes espelmes que ballen al ritme d’una suau brisa en una terrassa encarada a extenses parcel·les de terra i figueres...

Heu d’entendre que tot plegat s’ha de contextualitzar en un illa paradisíaca, salvatge, abrupta, rocosa, plana, de color de sorra, amb dunes i coves, marró... que de cop i volta t’embriaga amb tot un verd que t’abraça, el verd de les fulles i carmí de les flors de la bougamvilia, els rosers, el violeta dels cards, els verds intensos de les sargantanes i sobretot... el contrast amb els mil i un blaus del mar... com un arc de Sant Martí... però no tuti colori sinó que allà on t’arriba la vista fins els peus nus i molls despulles les aigües salines del blau marí fins el turquesa... ai senyor! Si és que això no té nom.... però... no us preocupeu intentaré penjar fotos... ja què com diuen: val més una imatge que mil parules....

Nota: hem convençut la Merçè (la jefa del Savoy) perquè fes un “salmonete” i ens vingui a veure i descobrir la fantàstica illa de Formentera...

.... bé, bona nit i fins aviat...

beri uel fandango! (que se dise...)

Well, that’s all folks! I’ll be missing for de next 15 days... I’ll be swimming and dreaming in Formentera! Yeaaaaaaaaa!

See you soon!
Kisses

Les històries de Na Jana (v.6)

Na Jana recorda els estius amb entusiasme i alegria... recorda que en la petita vila costanera de Tossa de Mar, els més petits sense ajuda dels gegants (adults) havien constituït tota una xarxa (exemplar encara avui dia per molta gent, que hauria d’aprendre com sobre la base de la cooperació es pot concertar i compartir coneixement..)

Havien, perdó, com deia constituït tota una xarxa d’associacionisme infantil a nivell de vila... no necessitaven estatuts, ni presidències... per establir campionats de futbol entre colles de barris... sí, cada barri tenia la seva colla d’infants, colla que compartia jocs, acudits, històries, aventures... i sense l’ajuda dels gegants eren capaços d’organitzar lligues, campionats i jocs a escala local...

Era el temps en què entre colles t’explicaves com a partir de dues pinces de fusta d’estendre la roba podies construir una pistola que disparava ganxets de metall o com a partir del coll d’una ampolla de llet (llavors les ampolles de llet eren ATO de color blanc) i un globus retallat obtenies tot un tiraxines... o com entaforar-te a les obres i agafar les cintes de color taronja, blau o negre que es feien servir per embalar els palés de totxos... unes cintes que embolicaves com si fossin un phosquito... les lligaves en un cordill i convencies a la mare perquè la bullís una estona i xulejar d’un nou yo-yo

Eren els estius en què els infants estàvem al carrer fins tard a la nit, sense por, amb seguretat, acompanyats i vigilats per les orenetes que feien nius en totes les balconades hagudes i per haver... estius on perseguíem amb la mirada els rat-penats... estius on grimpaven moreres amunt per alimentar els nostres cucs de seda... estius del hi havia un francès, un anglès i un espanyol que...

Estius on una simple calculadora acabava convertint-se en un superpotent transmissor que ens teletransportava més enllà de la galàxia i ens convertia en un super espies galàctics...

Estius que obríem els moneders de les nostres mares i de cinc pessetes en cinc pessetes fèiem prou fons comú entre tots per comprar una Fanta de Poma (tota una novetat!) i ens la bevíem calenta... amb les conseqüents cagarrines posteriors... assentats a la taula de la banqueta del Tossa del camp de futbol vell
Eren temps... de compartir.

Les històries de Na Jana (v.5)

1978, classe de manuals... és a dir: pegotes de cola blanca, paper de seda, tisores, escampall de papers, llapiços i demés estris escolars...

Teníem un company de classe que vivia en una masia a pocs quilòmetres del poble, era el més petit dels germans, la mare estava malalta i com passava en més ocasions de les que volem recordar encara hi havia llars que no tenien ni llum ni aigua corrent...

El nostre compi era prim, morè i de cabell curt i arrissat...

A classe de manuals no tenia cola i no podia fer les activitats... el mestre (sí vam tenir un mestre i no una mestra i estem parlant de l’any en que s’aprovava la constitució...) anava per les taules preguntant qui volia compartir la cola i semblava que no acabava de trobar l’empatia suficient... òbviament Na Jana no ho va dubtar i aquella tarda ells dos van compartir taula, cola, tisores... tot el que tenien... però més important: van compartir rialles, mirades i complicitat...

I avui, quasi trenta anys més tard mantenen aquella mateixa complicitat quan es creuen pel carrer i es dediquen una mirada i un somriure en una salutació cordial...

Les històries de Na Jana (v.4)

Aquesta ginxoleta que veieu aquí sota és Na Jana en la tradicional excursió anual familiar a Andorra:

Les històries de Na Jana (v.3)

Na Jana cursava tercer curs, en tenia 8, parlem del 1978.

A la classe de Na Jana per tal d’inculcar-los hàbits s’establí un semàfor per regular el trànsit al WC: si el semàfor (de cartolina) penjat a la porta de classe estava de color vermell significa que hi havia un company/a de classe que havia sortit i havia anat al wàter; si el semàfor mostrava la cara de color verd, significava que sense haver d’interrompre la classe tenies permís per aixecar-te i anar al lavabo però en sortir havies de recordar de girar la cartolina... eren normes, instruccions... hàbits de conducta a la fi i a la cap

Na Jana recorda que un dia estava al wàter amb dos o tres companyes més, recorda que les altres nenes li deien: Jana nosaltres tornem a classe i Na Jana responia: jo estic fent caca ara vinc...

Què havia dit?! És clar, en tornar a classe tothom reia... qui s’hagués resistit a compartir amb tota la classe les activitats excretores de la nostra companya... bé, un rubor de foc la va recórrer de dalt a baix però que hi podia fer...