Per evitar etiquetes de "plagi" us informo que tot el text que segueix i fotografies són extretes de la web de la secció: teniu un accés directe clicant aquí.
Abans però una reflexió: veurem a Rúsia una rebelió estudiantil/juvenil com la de la Xina, la del Maig del 68 o la dels nostres antecesors lluitant per la transició?
"Un reportatge dirigit per Maurice Rufin i produït per Arte France, ADR Productions França.
És pràcticament segur que Vladimir Putin continuarà tenint una enorme influència a
Rússia, després de deixar la presidència del país, per obligació constitucional. Putin serà el nou primer ministre i el "seu candidat", Dmitri Medvedev, serà segurament el nou president de Rússia, després de les eleccions del dia 2 de març, on tots els sondejos donen com a gran favorit el partit Rússia Unida que va aconseguir la gran majoria en les eleccions parlamentàries del desembre passat, on el partit Rússia Unida va obtenir el 64% dels vots i la 
majoria absoluta a la Duma.
És pràcticament segur que Vladimir Putin continuarà tenint una enorme influència a
Rússia, després de deixar la presidència del país, per obligació constitucional. Putin serà el nou primer ministre i el "seu candidat", Dmitri Medvedev, serà segurament el nou president de Rússia, després de les eleccions del dia 2 de març, on tots els sondejos donen com a gran favorit el partit Rússia Unida que va aconseguir la gran majoria en les eleccions parlamentàries del desembre passat, on el partit Rússia Unida va obtenir el 64% dels vots i la 
majoria absoluta a la Duma.Aquest és un reportatge que repassa alguns dels moments tensos viscuts entre les autoritats polítiques russes i nombrosos grups de joves, que van convertir-se a partir de l'any 2005 en els principals opositors al poder cada cop més monolític i consolidat de Vladimir Putin. Són una minoria, com han
demostrat les eleccions, però eren grups que tenien moltes ganes de fer sentir la seva veu.L'any 2005, després de la "revolució taronja" d'Ucraïna, els joves de l'oposició russa, tant si eren demòcrates, com si eren nacionalistes o comunistes, van considerar que els corresponia dur a terme una missió
històrica. En un moment en què el debat polític havia desaparegut "de facto" de la Duma (on Rússia Unida, el partit de Vladimir Putin, tenia més de 300 escons dels 450) i dels grans mitjans de comunicació, sotmesos al poder, aquells joves russos van començar a rivalitzar en audàcia per protestar públicament contra el règim. Aquell any, les protestes no violentes dels joves van agafar una volada inèdita i el poder va reaccionar amb una brutalitat desproporcionada. També el poder va reaccionar creant el seu propi grup de joves favorables a la política de Putin.Aquest reportatge segueix alguns dels líders d'aquests moviments de protesta durant uns quants mesos per revelar un aspecte de la vida política russa totalment desconegut a Occident i ofereix una bona mostra de les aspiracions d'aquests joves i de la seva visió del futur. Uns joves crítics i minoritaris en la Rússia actual, però que són els inspiradors d'uns moviments polítics d'enorme transcendència."
