dimecres, 6 de juny del 2007

beri uel fandango! (que se dise...)


Well, that’s all folks! I’ll be missing for de next 15 days... I’ll be swimming and dreaming in Formentera! Yeaaaaaaaaa!

See you soon!
Kisses


dissabte, 2 de juny del 2007

Les històries de Na Jana (v.6)

Na Jana recorda els estius amb entusiasme i alegria... recorda que en la petita vila costanera de Tossa de Mar, els més petits sense ajuda dels gegants (adults) havien constituït tota una xarxa (exemplar encara avui dia per molta gent, que hauria d’aprendre com sobre la base de la cooperació es pot concertar i compartir coneixement..)

Havien, perdó, com deia constituït tota una xarxa d’associacionisme infantil a nivell de vila... no necessitaven estatuts, ni presidències... per establir campionats de futbol entre colles de barris... sí, cada barri tenia la seva colla d’infants, colla que compartia jocs, acudits, històries, aventures... i sense l’ajuda dels gegants eren capaços d’organitzar lligues, campionats i jocs a escala local...

Era el temps en què entre colles t’explicaves com a partir de dues pinces de fusta d’estendre la roba podies construir una pistola que disparava ganxets de metall o com a partir del coll d’una ampolla de llet (llavors les ampolles de llet eren ATO de color blanc) i un globus retallat obtenies tot un tiraxines... o com entaforar-te a les obres i agafar les cintes de color taronja, blau o negre que es feien servir per embalar els palés de totxos... unes cintes que embolicaves com si fossin un phosquito... les lligaves en un cordill i convencies a la mare perquè la bullís una estona i xulejar d’un nou yo-yo

Eren els estius en què els infants estàvem al carrer fins tard a la nit, sense por, amb seguretat, acompanyats i vigilats per les orenetes que feien nius en totes les balconades hagudes i per haver... estius on perseguíem amb la mirada els rat-penats... estius on grimpaven moreres amunt per alimentar els nostres cucs de seda... estius del hi havia un francès, un anglès i un espanyol que...

Estius on una simple calculadora acabava convertint-se en un superpotent transmissor que ens teletransportava més enllà de la galàxia i ens convertia en un super espies galàctics...

Estius que obríem els moneders de les nostres mares i de cinc pessetes en cinc pessetes fèiem prou fons comú entre tots per comprar una Fanta de Poma (tota una novetat!) i ens la bevíem calenta... amb les conseqüents cagarrines posteriors... assentats a la taula de la banqueta del Tossa del camp de futbol vell
Eren temps... de compartir.

Les històries de Na Jana (v.5)

1978, classe de manuals... és a dir: pegotes de cola blanca, paper de seda, tisores, escampall de papers, llapiços i demés estris escolars...

Teníem un company de classe que vivia en una masia a pocs quilòmetres del poble, era el més petit dels germans, la mare estava malalta i com passava en més ocasions de les que volem recordar encara hi havia llars que no tenien ni llum ni aigua corrent...

El nostre compi era prim, morè i de cabell curt i arrissat...

A classe de manuals no tenia cola i no podia fer les activitats... el mestre (sí vam tenir un mestre i no una mestra i estem parlant de l’any en que s’aprovava la constitució...) anava per les taules preguntant qui volia compartir la cola i semblava que no acabava de trobar l’empatia suficient... òbviament Na Jana no ho va dubtar i aquella tarda ells dos van compartir taula, cola, tisores... tot el que tenien... però més important: van compartir rialles, mirades i complicitat...

I avui, quasi trenta anys més tard mantenen aquella mateixa complicitat quan es creuen pel carrer i es dediquen una mirada i un somriure en una salutació cordial...

Les històries de Na Jana (v.4)

Aquesta ginxoleta que veieu aquí sota és Na Jana en la tradicional excursió anual familiar a Andorra:



Les històries de Na Jana (v.3)

Na Jana cursava tercer curs, en tenia 8, parlem del 1978.

A la classe de Na Jana per tal d’inculcar-los hàbits s’establí un semàfor per regular el trànsit al WC: si el semàfor (de cartolina) penjat a la porta de classe estava de color vermell significa que hi havia un company/a de classe que havia sortit i havia anat al wàter; si el semàfor mostrava la cara de color verd, significava que sense haver d’interrompre la classe tenies permís per aixecar-te i anar al lavabo però en sortir havies de recordar de girar la cartolina... eren normes, instruccions... hàbits de conducta a la fi i a la cap

Na Jana recorda que un dia estava al wàter amb dos o tres companyes més, recorda que les altres nenes li deien: Jana nosaltres tornem a classe i Na Jana responia: jo estic fent caca ara vinc...


Què havia dit?! És clar, en tornar a classe tothom reia... qui s’hagués resistit a compartir amb tota la classe les activitats excretores de la nostra companya... bé, un rubor de foc la va recórrer de dalt a baix però que hi podia fer...

dijous, 31 de maig del 2007

Polonia investiga si los Teletubbies fomentan la homosexualidad

La portavoz de los derechos del niño de Polonia investigará la famosa teleserie infantil



29-05-2007 EFE

Los Teletubbies es una teleserie infantil en que unos peluches de colores vivos juegan a esconderse y a perseguirse, entre otros entretenimientos, pero hay quien sospecha que sus peripecias pueden fomentar la homosexualidad. En Polonia van a someter la serie a una investigación. La Portavoz de los Derechos del Niño, Ewa Sowinska, quiere que expertos de su departamento analicen si los famosos teletubbies fomentan la homosexualidad.

Sowinska ha comentado en el semanario Wprost que algunas personas le han sugerido que la serie de la BBC, muy exitosa también entre los niños polacos, "promociona la homosexualidad".

"Pienso que será conveniente que esa sospecha sea estudiada por los psicólogos de mi oficina y que sean ellos los que dictaminen si la serie puede ser transmitida por la televisión o no", señaló Sowinska.

"Me parece conveniente que un grupo de psicólogos hable al respecto con los niños, porque si efectivamente esos dibujos animados promocionasen comportamientos inadecuados habría que adoptar medidas para evitarlo", añadió.

Sowinska aseguró que se enteró por los medios de comunicación de la posibilidad de que la serie televisa infantil pueda promocionar contenidos homosexuales.

Tinky-Winky, y su bolso de mujer

"Según parece en Estados Unidos alguien advirtió que se trataba de una manera de influir sobre el comportamiento de los pequeños, aunque yo misma nunca asocié al teletubbie Tinky-Winky con la homosexualidad, pese a que siempre anda con un bolso de mujer", dijo.

"Me he dado cuenta de que los niños ven esa serie con mucho agrado y los propios teletubbies me parecen muy cariñosos y hacen muecas muy cómicas, pero antes de que apareciesen las sospechas vi varias veces la serie y pensé incluso que el teletubbie que llevaba el bolso de mujer tenía que sentirse muy incómodo, porque no sabía qué hacer con él, como si no lo necesitase", añadió Sowinska.

No obstante, la portavoz de los Derechos del Niño sostuvo que, a su juicio, los niños pequeños tienen otra forma de percibir los dibujos animados y que por eso no cree que "una criatura de menos de cuatro años pueda ser manipulado con ayuda de un objeto".


que no s'espantin els mascles!



Publicat en premsa el passat dia 23/05/2007




UN TIBURÓN MARTILLO HEMBRA SE REPRODUCE SIN MACHO

Las hembras de tiburón martillo pueden reproducirse sin mantener relaciones sexuales Un tiburón de la especie cabeza de martillo, en el acuario de Atlanta (EEUU), en octubre del 2005.


INFORMACIÓN
EL PERIÓDICO
BARCELONA

Las hembras de tiburón martillo pueden reproducirse sin haber mantenido relaciones sexuales con un macho, según han confirmado expertos científicos a la BBC.
La demostración se produjo en el zoológico Henry Doorly de Nebraska (EEUU), donde una tiburón hembra tuvo una cría en el 2001 a pesar de no haber mantenido contacto con ningún macho.

Equipo internacional de investigadores

Las pruebas genéticas realizadas por un equipo de científicos de Belfast (Irlanda), Nebraska y Florida (EEUU) concluyeron que el recién nacido no tenía ADN de origen paterno, según especifica la BBC a partir del relato del diario especializado Biology Letters.

Este tipo de reproducción ya había sido comprobada en especies marinas vertebradas, pero no en las de tipo cartilaginoso, como es el caso de los tiburones. La partenogénesis, como es conocida esta forma de reproducción, se produce cuando una célula del huevo se convierte en embrión sin la contribución de ningún tipo de material genético procedente de alguna célula del esperma masculino.

Esta primicia científica fue ampliamente divulgada en el 2001, poco después del nacimiento del tiburón martillo. Pero no ha sido hasta ahora, con la aparición de nuevas pruebas de ADN, cuando los científicos han podido presentar pruebas irrefutables del caso.

La conservación de la especie

Los científicos consideran muy importante el hallazgo en las tareas de investigación para tratar de preservar esta especie. En la vida en libertad, estos animales deben soportar la amenaza del exceso de capturas, lo que pone en peligro la supervivencia del tiburón martillo y de otras especies. Los científicos alertan que el recurso reproductivo de la partenogénesis puede hacer incluso más vulnerable a estos animales. La razón es que la reproducción asexual reduce la diversidad genética, de manera que se hace más complicada la adaptación de los animales a las modificaciones de las condiciones ambientales o a la aparición de una nueva enfermedad, por ejemplo.


Con las relaciones convencionales entre un macho y una hembra, al mezclarse el ADN materno y paterno, las crías disponen de un perfil genético más amplio y heterogéneo, disponiendo de características que les pueden resultar ventajosas para adaptarse a las nuevas circunstancias de su entorno.