dimecres, 6 de juny del 2007
dissabte, 2 de juny del 2007
Les històries de Na Jana (v.6)
Na Jana recorda els estius amb entusiasme i alegria... recorda que en la petita vila costanera de Tossa de Mar, els més petits sense ajuda dels gegants (adults) havien constituït tota una xarxa (exemplar encara avui dia per molta gent, que hauria d’aprendre com sobre la base de la cooperació es pot concertar i compartir coneixement..)
Havien, perdó, com deia constituït tota una xarxa d’associacionisme infantil a nivell de vila... no necessitaven estatuts, ni presidències... per establir campionats de futbol entre colles de barris... sí, cada barri tenia la seva colla d’infants, colla que compartia jocs, acudits, històries, aventures... i sense l’ajuda dels gegants eren capaços d’organitzar lligues, campionats i jocs a escala local...
Era el temps en què entre colles t’explicaves com a partir de dues pinces de fusta d’estendre la roba podies construir una pistola que disparava ganxets de metall o com a partir del coll d’una ampolla de llet (llavors les ampolles de llet eren ATO de color blanc) i un globus retallat obtenies tot un tiraxines... o com entaforar-te a les obres i agafar les cintes de color taronja, blau o negre que es feien servir per embalar els palés de totxos... unes cintes que embolicaves com si fossin un phosquito... les lligaves en un cordill i convencies a la mare perquè la bullís una estona i xulejar d’un nou yo-yo
Eren els estius en què els infants estàvem al carrer fins tard a la nit, sense por, amb seguretat, acompanyats i vigilats per les orenetes que feien nius en totes les balconades hagudes i per haver... estius on perseguíem amb la mirada els rat-penats... estius on grimpaven moreres amunt per alimentar els nostres cucs de seda... estius del hi havia un francès, un anglès i un espanyol que...
Estius on una simple calculadora acabava convertint-se en un superpotent transmissor que ens teletransportava més enllà de la galàxia i ens convertia en un super espies galàctics...
Estius que obríem els moneders de les nostres mares i de cinc pessetes en cinc pessetes fèiem prou fons comú entre tots per comprar una Fanta de Poma (tota una novetat!) i ens la bevíem calenta... amb les conseqüents cagarrines posteriors... assentats a la taula de la banqueta del Tossa del camp de futbol vell
Eren temps... de compartir.
Publicat per
la su de tossa
a les
7:59:00
0
comentarios
Etiquetes: Les històries de Na Jana
Les històries de Na Jana (v.5)
1978, classe de manuals... és a dir: pegotes de cola blanca, paper de seda, tisores, escampall de papers, llapiços i demés estris escolars...
Teníem un company de classe que vivia en una masia a pocs quilòmetres del poble, era el més petit dels germans, la mare estava malalta i com passava en més ocasions de les que volem recordar encara hi havia llars que no tenien ni llum ni aigua corrent...
El nostre compi era prim, morè i de cabell curt i arrissat...
A classe de manuals no tenia cola i no podia fer les activitats... el mestre (sí vam tenir un mestre i no una mestra i estem parlant de l’any en que s’aprovava la constitució...) anava per les taules preguntant qui volia compartir la cola i semblava que no acabava de trobar l’empatia suficient... òbviament Na Jana no ho va dubtar i aquella tarda ells dos van compartir taula, cola, tisores... tot el que tenien... però més important: van compartir rialles, mirades i complicitat...
I avui, quasi trenta anys més tard mantenen aquella mateixa complicitat quan es creuen pel carrer i es dediquen una mirada i un somriure en una salutació cordial...
Publicat per
la su de tossa
a les
7:45:00
0
comentarios
Etiquetes: Les històries de Na Jana
Les històries de Na Jana (v.4)
Aquesta ginxoleta que veieu aquí sota és Na Jana en la tradicional excursió anual familiar a Andorra:
Publicat per
la su de tossa
a les
7:31:00
2
comentarios
Etiquetes: Les històries de Na Jana
Les històries de Na Jana (v.3)
A la classe de Na Jana per tal d’inculcar-los hàbits s’establí un semàfor per regular el trànsit al WC: si el semàfor (de cartolina) penjat a la porta de classe estava de color vermell significa que hi havia un company/a de classe que havia sortit i havia anat al wàter; si el semàfor mostrava la cara de color verd, significava que sense haver d’interrompre la classe tenies permís per aixecar-te i anar al lavabo però en sortir havies de recordar de girar la cartolina... eren normes, instruccions... hàbits de conducta a la fi i a la cap
Na Jana recorda que un dia estava al wàter amb dos o tres companyes més, recorda que les altres nenes li deien: Jana nosaltres tornem a classe i Na Jana responia: jo estic fent caca ara vinc...
Què havia dit?! És clar, en tornar a classe tothom reia... qui s’hagués resistit a compartir amb tota la classe les activitats excretores de la nostra companya... bé, un rubor de foc la va recórrer de dalt a baix però que hi podia fer...
Publicat per
la su de tossa
a les
7:14:00
3
comentarios
Etiquetes: Les històries de Na Jana
dijous, 31 de maig del 2007
Polonia investiga si los Teletubbies fomentan la homosexualidad
La portavoz de los derechos del niño de Polonia investigará la famosa teleserie infantil
Sowinska ha comentado en el semanario Wprost que algunas personas le han sugerido que la serie de la BBC, muy exitosa también entre los niños polacos, "promociona la homosexualidad".
Publicat per
la su de tossa
a les
19:47:00
15
comentarios
Etiquetes: society
que no s'espantin els mascles!

EL PERIÓDICO
BARCELONA
Las pruebas genéticas realizadas por un equipo de científicos de Belfast (Irlanda), Nebraska y Florida (EEUU) concluyeron que el recién nacido no tenía ADN de origen paterno, según especifica la BBC a partir del relato del diario especializado Biology Letters.
Publicat per
la su de tossa
a les
19:36:00
5
comentarios
Etiquetes: curiositats
