spanglish

Hola a tots i a totes,

aquest dissabte tot passejant per Lloret (la vila veïna) vaig llegir de nou el rètol d'una botiga de pells que fa anys i panys que té obertes les seves portes... de cop i volta vaig entendre allò de l'spanglish

han escrit tal com sona cuir en anglès (leather).... ji ji ji

Benvolgut senyor IPC

Així és com comencem moltes cartes que no sabem ben bé quin resultat tindran, però en les quals dipositem grans dosis d'esperança.

El senyor IPC es calcula utilitzant un cistell d'anar a comprar que inclou un conjunt de béns tals com: pa, carn, hortalisses, cafè, calçat, lloguer, llet, ous, transport, mobles, fruites, begudes, etc. Amb el signe (+) o (-) que acompanya al valor (%) resultant sabem quant s'ha encarit (+) o abaratit (-) comprar aquest mateix cistell en diferents períodes de temps.

Quantes vegades no hem constatat que omplir el carro del súper amb els mateixos productes que fa un any ara resulta molt més car.

Sobta que es parli d'IPC del 3'4%-3,6% mentre que l'ampolla d'aigua de litre i mig que compràvem (ara la portem de casa) a la fleca de baix de la feina valia 45/50 pessetes i ara costa 0'75 euros (125 pessetes) o 1'20 euros (200 pessetes) a la gasolinera.

Cal dir que la lluita contra la inflació és difícil i complexa, però déu n'hi do! Que tenint en compte com d'hipotecades estan la majoria de les persones, fa basarda pensar què pot passar en una economia tan dependent de la demanda interna perquè allò que cal innovar per ser competitius, sobretot en el mercat exterior, és ja quasi una frase cèlebre però poc palesa.

Senyor IPC, a mi m'agradaria que toquéssim de peus a terra i fóssim més prudents perquè amb la història de: això no va per mi, a mi no em passarà... acabarem donant-nos cops de cap contra la paret. Vostè és conscient de l'impacte del preu del barril de Brent en el cost del transport?
Com pot ser que el preu del barril no pari de batre rècords històrics: 40,99 dòlars, l'agost del 2004, i 99,29 dòlars, el novembre del 2007? Pensi que anar a treballar cada vegada és més car... Com pot ser, senyor IPC, que algú ens vulgui fer creure que no hem perdut poder adquisitiu? A cada nou increment de l'IPC, els nostres salaris (amb increments inferiors) cada vegada són més petits i, per tant, la capacitat de consum general, més feble.

Cert, l'economia creix a bon ritme, es creen molts llocs de treball (tot i que quantitat no és igual a qualitat)... però ull! Centrem-nos tots: des de la senyora que posa el preu de l'ampolla de l'aigua; aquells que fixen els preus dels habitatges; fins als senyors i senyores dels bancs centrals, perquè el que segur que no ens podrem permetre és una crisi de demanda interna.

Carta que vaig enviar a l'espai El lector escriu del diari a EL PUNT, publicada el dia 1 de desembre de 2007.

Reflexions d’una ciutadana del cibermón

Nunca se conoce el verdadero carácter de las personas

hasta que se les da autoridad

Frase extreta de l’article “4 elementos básicos del liderazgo” de Daniel Tigani publicat a ICTNet el 20 de novembre de 2007.

A través del portal de la Universitat Oberta de Catalunya tenim un accés directe al Projecte Internet Catalunya (PIC). El PIC és un programa de recerca de l’Institut IN3 de la UOC i entre les seves planes trobarem descripcions com la que segueixen: El PIC, almenys des de punt de vista quantitatiu, és el projecte de recerca més gran en ciències socials que s’ha fet mai a Catalunya, el projecte més important de recerca sobre la societat de la informació que s’ha fet mai a l’Estat Espanyol i un dels més importants d’Europa. Davant d’aquestes paraules tant contundents a hom no li resta més opcions que dedicar part del nostre temps a intentar conèixer i aprendre d’aquest programa.

No crec que ens sorprenguin part dels fets que es recullen en la presentació dels resultats del Projecte Internet Catalunya:

• Catalunya és una societat de la informació desinformada


• La societat catalana no creu en els polítics i en la política. Però té un profund interès en els assumptes del món i hi vol intervenir amb la seva autoorganització com a societat civil i amb les seves mobilitzacions pròpies. Internet es revela com un instrument important d’aquesta autonomia sociopolítica.


• L’empresa catalana és en un període de transició a mig camí entre la consolidació d’un nou tipus d’economia, que basa el seu funcionament en l’ús de dotacions creixents de tecnologies digitals i de coneixement en un context de producció global, i el manteniment de les estructures organitzatives i productives tradicionals de l’economia industrial i de serveis.


• A l’administració catalana continua havent elements de la cultura i estructura organitzativa que dificulten els fluxos d’informació transversal.

El que sí és sorprenent és que el canvi i la seva gestió depengui únicament i exclusivament d’un element: les persones (productores i protagonistes).

Què fem que no reaccionem? Mai havíem tingut tants recursos personals i col·lectius per fer les coses millor però la comoditat, la mediocritat, la irresponsabilitat, la insensibiltat semblen “campar a sus anchas”!!!

S’acosten les campanyes electorals i la ciutadania ha d’estar a l’aguait i escollir bé a quina dona el seu suport.

(per acabar una sèrie d’imatges per a la reflexió)

desesperança

esperança

CiberMarató Fundación Vicente Ferrer

Hola a tots a totes,

No sé si recordeu l'entrada del dissabte, 1 de setembre de 2007 en la que explica que s'organitzava la I Setmana de Tossa Solidària amb la finalitat de recollir money per construir habitatges a l'Índia a través de la Fundación Vicente Ferrer. Doncs bé, ara us puc dir amb la boca ben grossa que vam aconseguir 10.500€!!!

Avui però m'adreço a vosaltres per demanar-vos la vostra col·laboració per difondre la campanya Cibermaratón de la Fundación Vicente Ferrer que pretén gràcies a les noves tecnologies de la comunicació donar a conèixer la seva tasca i animar/esporar a tots nosaltres/vosaltres a col·laborar en la mesura de les nostres possibilitats, interessos i neguits personals amb la causa. Per tant, su demano que en feu la màxima difusió i que us apenteu, si així ho voleu, a col·laborar amb l'apadrinament d'infants o amb projectes concrets.

Bé, ànims ho aconseguirem!
CLICKA!

Facto Delafé y las Flores azules

Bona nit!

M'havia oblidat de comentar l'última adquisició: La luz de la mañana de Facto Delafé y las Flores azules.


Facto Delafé y las Flores Azules és un trio català de difícil catalogació: entre el pop i el hip-hop prefereixo presentar-vos-els com a creadors de música d'estètica neta (no se m'acudeix millor definició) i veu cantanda (que encara que no ho sembli no vol dir hip hop).

Bé, feta la meva personal definició d'aquesta música us passo l'enllaç a myspace perquè us en feu la vostra pròpia idea: www.myspace.com/factodelafeylasfloresazules

Espero que vagi de gust!

I parafraregant-los: tu que llegeixes... sí tu... somriu... somriu, ningú et mira

nota: si no vaig errada Facto Delafé y las Flores azules, el nom del grup, en realitat són els alies dels seus tres membres. Facto als teclats i Delafé y las Flores azules són les veus.

Edit Piaf i el començar de zero

Hola de nou,

Aquest cap de setmana he fet casona, un desagradable constipat m'ha recomanat quedar-me a casa i fer bondat així que he aprofitat per llegir i mirar films: Un buen año, En busca de la felicidad i Edit Piaf... com podeu veure ha estat una convalescència en bona companyia.

Avui, ja trobant-me una millor, he volgut recuperar la lletra Non, je ne regrette rien que cantava Piaf:

Non! Rien de rien ...
Non! Je ne regrette rien
Ni le bien qu'on m'a fait
Ni le mal tout ça m'est bien égal!

Non! Rien de rien ...
Non! Je ne regrette rien...
C'est payé, balayé, oublié
Je me fous du passé!

Avec mes souvenirs
J'ai allumé le feu
Mes chagrins, mes plaisirs
Je n'ai plus besoin d'eux!

Balayés les amours
Et tous/avec leurs trémolos
Balayés pour toujours
Je repars à zéro ...

Non! Rien de rien ...
Non! Je ne regrette rien ...
Ni le bien, qu'on m'a fait
Ni le mal, tout ça m'est bien égal!

Non! Rien de rien ...
Non! Je ne regrette rien ...
Car ma vie, car mes joies
Aujourd'hui, ça commence avec toi!

Profanaciones de Giorgio Agamben

Hola a tots i a totes,

Avui he acabat de llegir "Profanaciones" de Giorgio Agamben... El que diré a ulls dels/ de les entesos/es sí és una profanació però... que pesat que se m’ha fet el llibre, sobretot el capítol dedicat a la paròdia!

Els llibres que m’agraden són aquells que em condueixen a una conversa amb l’autor/a de manera que de l’escolta alguna cosa sempre n’acabo aprenent. I és que parlant la gent s’entén (i sinó que li preguntin a l’Ibarretxe)

;D (pretenia ser una paròdia)

Bé, ara en serio. La veritat el llibre no m’ha enganxat, me l’he llegit perquè era prou curt: cent planes i escaig i, per les referències que he anat trobant d’un lloc a l’altre de la xarxa sobre Giorgio Agamben. Però, reconec que es tracta d’un llibre no apte per a tot el públic, per gaudir-lo és necessari disposar d’un pòsit/bagatge personal de cert nivell, què dissortadament no tinc. Per tant, sóc incapaç de valorar en la seva justa mesura la capacitat d’exposar i explicar la subtilesa, la paròdia, i d’altres elements de la literatura i l’assaig, banyades des d’una experiència filosòfica, tot anant d’aquí (època contemporània) cap allà (època romànica o medieval) com qui no vol la cosa i fent ballar nou proses breus per perfilar l’acte de profanar...