Ava Gardner i Tossa de Mar

Publicat a "el Periódico", divendres, 29 d'agost de 2008, dins la sèrie "cent anys de la Costa Brava"

La platja on va recalar Ava Gardner

XAVIER FEBRÉS

foto: Xavier Miserachs

L'immaculat guàrdia urbà fotografiat per Xavier Miserachs el 1965 a la platja de Tossa de Mar començava a projectar una mirada condescendent. La localitat havia estat, 15 anys abans, l'escenari de l'esdeveniment més ressonant pel que fa a canvi de costums. A aquesta platja hi va arribar des dels EUA, el 20 d'abril de 1950, l'"animal més bonic del món" en el gloriós apogeu dels seus 28 anys i el tecnicolor dels seus ulls verds, per rodar amb actors americans la primera pel.lí- cula a Espanya d'un director de Hollywood, anar-se'n al llit amb un spanish bullfighter anomenat Mario Cabré i provocar el viatge llampec al rescat del gelós nòvio Frank Sinatra.

Cap altre rodatge cinematogràfic a la Costa Brava ni esdeveniment mundà relacionat amb la colònia anglosaxona ha aconseguit el mateix ressò llegendari. En realitat, el director Albert Lewis havia enviat els seus especialistes en localitzacions a altres punts del Medi-terrani per trobar l'àmplia platja verge amb vestigis arqueològics que desitjava per a la seva pel.lícula Pandora y el holandés errante, basada en el mite del mateix nom. Va ser l'industrial i mecenes Alberto Puig Palau, ben relacionat internacionalment, qui el va convèncer per elegir la Costa Brava, on ell mateix acabava de comprar la finca Mas Juny (a Palamós, que havia pertangut al cèlebre pintor José M. Sert).

El centre de la trama es vadesenvolupar efectivament a Tossa de Mar, amb altres seqüències a s'Agaró i Girona. El pressupost del rodatge va arribar el 1950 a un milió i mig de dòlars, fet que va donar per a moltes i recordades experiències. Mario Cabré va mantenir fins al final dels seus dies l'impacte d'aquella única nit al llit amb Ava Gardner. Molt menys l'actriu, tot i que a partir del 1954 es va establir durant 15 anys a Madrid i va passar moltes nits més amb un altre spanish bullfighter anomenat Luis Miguel Dominguín. Molt de tant en tant va tornar a la Costa Brava per visitar Puig Palau o el seu amic novel.lista Robert Ruark, resident a Palamós i originari de Carolina del Nord, com ella.

a la foto Ava i Frank Sinatra (affaire a Tossa)

extreta del següent bloc

si us plau

остановите нападение, сэкономите Джорджию

stop attack, save Georgia

08-08-08

Mercat de treball i convergència de Josep Oliver

Dissortadament els actuals ritmes de treball et roben massa temps i costa trobar espais per llegir una mica. Tot i així, divendres passat vaig tenir l'ocasió, si més no, per llegir en diagonal part de la publicació:

Mercat de treball i convergència: algunes lliçons de l’expansió a Catalunya. 1995-2006.- (Monografies ; 2). De Josep Oliver Alonso i publicat pel Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

cliqueu per accedir al document

No l’he pogut llegir ni tot sencer ni amb la profunditat desitjada però sí el suficient per fer-me una caricatura mental del/a sapiens laboris de l’any 1995 versus el/la de l’any 2006. Una clara i estructurada exposició dels fets ajuda a crear aquesta imatge mental a la vegada que enriqueix incorporar noves maneres d’aproximar-se a la realitat canviant de la nostra breu recent història. -
L’anàlisi que fa l’equip, dirigit per Josep Oliver, és atractiu perquè el realitza tot girant/rotant sobre la figura/element del capital humà. Encara ara enns hauríem de preguntar: factor o recurs productiu? la resposta fa temps que l'hauríem de compartir però per aquells i aquelles que encara tenen dubtes, llegiu-vos aquest estudi perquè us ajudarà.

L’estudi/anàlisi/publicació, com preferiu que ens hi referim, destaca/posa en relleu/evidència com les transformacions de l’estoc en capital humà influencien en la transformació del teixit productiu. No tant com a condicionants de millors/pitjors productivitats que sí és clar, sinó com a generadors de nous serveis/productes que el teixit productiu ha de produir per donar resposta a la capacitat/necessitat de consum d’una força de treball que està condicionada per la seva pròpia alterada estructura i composició.

La citada “expansió de la grandària del mercat intern”, de l'apartat conclusions, hem recorda a Jacques Delors i la seva visió d’una Europa social i solidària recollida entre d'altres al seu White Paper on ja preveia el sorgiment dels famosos nous jaciments d’ocupació: atenció domiciliària, oci, medi ambient, seguretat, etc...

Al mateix temps, l’anàlisi de com s’ha transformat el capital humà d’ençà de l’any 1995 al 2006 defensa que els desitjats increments de productivitat que tan es retreuen en economies tan tercialitzades com la nostra no tardaran en arribar (és com si la seva emergència no seguís un patró n+1 sinó n+5, com ho diria.... com si agafessin una sèrie gràfica de l'excel que per exemple representa un cicle que puja i baixa -com el de l'economia sí- i fessim CTRL + C (copiar) i després CTRL + V (enganxar) tot moventa-la uns quants centímetres cap a la dreta... una superposició/translació més enllà en el temps... no sé si m’explico).

L’estudi no és limita a analitzar la transformació, estructura i composició del capital humà durant el període 1995-2006 sinó que a més realitza una comparativa amb diferents regions europees per concloure que la distància que hi havia el 1995 ha tendit disminuir i per tant ens trobem en un saludable procés de convergència.

L’estudi es divideix en quatre grans apartats:

1. Canvis en l’oferta de treball
2. Transformacions en l’estructura sectorial de l’ocupació
3. Productivitat del treball: distribució educativa dels ocupats; demanda de qualificacions i; davallada d’autònoms i professionals independents
4. Convergència: Catalunya vs Europa

El que personalment crec que és més important de tot plegat és adonar-vos quin rellevant paper ha jugat el capital humà en la transformació del teixit productiu, sobretot per tenir-ho present de cara als escenaris de futur que a mig termini se’ns poden dibuixar!

Apa siua i que vagi de gust la lectura!

Pupurri mental

Avui he plegat de treballar amb un mal de cap que feia fredat. Quan he plegat he agafat la moto i cap a Tossa. En arribar sentia que necessitava esbargir-me així que he anat a dinar al Savoy. En acabar, he anat cap al super pq volia comprar paper de wàter i sorra per la gata, caminant cap a la caixa he vist un gel nou: “bany relaxant amb flor de loto i lavanda”. He girat el tap i l’he flairat: no està malament. Finalment, he decidit que en arribar a casa faria un baldeio al pipi-can de la gata per deixar-lo net com una patena i que després em faria una bona dutxa relaxant amb aigua freda.

Tinc la mala costum de barrinar a tota hora, em costa desconnectar i deixar pair les coses. Deixar pair les coses? Aquesta frase no és encertada, el que hauria de dir és que em costa deixar de banda les coses i reprendre-les + tard, en canvi sí les deixo pair i, per tant, en realitat el que faig és anar-hi donant voltes ni que sigui en un segon pla... m’explico?

Sigui com sigui mentre netejava no parava de repassar el dia de feina i les setmanes precedents preparant el tema del dia... la veritat, de vegades em costa entendre les postures d’altres persones, sobretot quan em plantegen repensar projectes que he viscut intensament. Faig l’esforç però a voltes em costa. Qui em coneix ja ho sap, ho sigui que em dona temps sabent que sempre torno i enfronto els reptes com qualsevol altre.

Potser és tossuderia, potser és orgull... bé, no ho sé... en realitat és perquè tinc la sensació que em trenquen. No idees, ni pensaments, ni maneres de sentir sinó, com ho diria, petits “films”... A veure si em sé explicar. No sé com funciona la vostra ment però sí sé com funciona la meva: jo visualitzo. Exacte. Quant penso en com s’ha de fer una cosa, quan penso en una acció en concret, producte i/o projecte el que faig és visualitzar: de cop és com si estigués mirant una pel·lícula, veig perfectament una persona que utilitza un document, com està imprès quin contingut té, etc.. (si el que necessito és una nova eina de treball de gestió de la informació per exemple) o veig una persona donant classes, veig l’horari i els diferents colors en funció de la lliçó que s’imparteix... (si el que necessito és un nou servei per exemple d’alfabetització). És a dir, funciono per imatges i després el que faig és tot allò que veig (per tant, sento) ho plasmo en paraules, papers, fletxes, organigrames, quadres, lletres, símbols i demés. M’explico?. Per això, quan haig de replantejar un projecte, sobretot quant l’he vist clarament, per mi, implica que tot allò que he vist es “rebobina ràpidament tot esborrant-se” per tal d’intentar tornar a visualitzar-ho a través dels ulls d’altri, sense deixar de sentir el que veig i així incorporar altres versions. I això a vegades costa... No sé si m’explico.

Balances fiscals, Estatut i finançament autonòmic

Bé, tots i totes, qui més qui menys hem llegit, escolat i vist pels diferents mitjans de comunicació la presentació i interpretació dels diferents mètodes de càlcul i resultats de les balances fiscals. Conclusió: divergència entre Catalunya i l’Estat Espanyol.

I ara què? començava un post d’un blocaire d’adopció gironí. Jo també m’ho pregunto: i ara què?

Continuo llegint, escoltant i veient que continuen les divergències, pressions i posicions entre Catalunya i l’Estat Espanyol.

Com a ciutadana només demano una cosa: si us plau, aneu tots i totes a una! en aquesta ocasió que no es trenqui la unitat de l'arena sociopolítica catalana ( i dic arena pq m'agradaria sumar-hi esforços: associacions, patronals, sindicats, entitats, ciutadania...) pel que més vulgueu. Una cosa és la solidaritat entre pobles - crec en la política d'esquerres- i una altra la presa de pèl.

Que la imatge que segueix (un grafit publicat al bloc http://www.strangestreets.blogspot.com/ , què òbviament us recomano visitar) no sigui una realitat!

-

El grafitisme, qüestionat si així ho voleu, com art popular de carrer i a voltes transgressor fa aflorir sobre la pell nua de carrers inundats per anònims i anòmies transeunts el bateguar d'uns cors que també es preocupen per tenir feina i arribar a final de mes com tot fill i filla del planeta terra.

-

crisi o no crisi?

Fotografia: Chema Madoz

Feia temps fullejant El Periódico abans de tornar a treballar a la tarda, i m'he aturat a llegir l'article d'opinió "Petroli, finances i futur" del catedràtic (i gironí) Josep Oliver:

Petroli, finances i futur

Josep Oliver

Publicat a El Periódico, 3 de juliol de 2008

Després d'uns mesos de calma als mercats financers, la brutal alça del petroli ha tornat a deprimir les perspectives de l'economia global. El més preocupant d'aquesta nova fase de la crisi és el deteriorament del sentiment del consumidor americà, molt vinculat a la reducció de renda generada pel xoc energètic. Això comença a comportar expectatives de creixement més negatives per als Estats Units a la part final de l'any i per als primers mesos del 2009, una vegada els efectes de l'actual impuls fiscal es vagin esgotant. I un consumidor americà que freni el consum implica una economia a la baixa, un augment de l'atur i la possibilitat de recessió. Cosa que accentua la caiguda dels preus dels immobles.

I és per aquí per on podria des- encadenar-se la nova fase d'aquesta crisi financera. Perquè si no s'atura el descens del valor de la vivenda als Estats Units (que ja ha retrocedit, en algunes grans ciutats, més del 20% des de màxims), els balanços bancaris inclouran noves pèrdues. I aquestes pesaran sobre els beneficis, obligaran a noves injeccions de capital i, potser, exigiran uns nous salvaments d'entitats per part de la Reserva Federal dels Estats Units. I per aquest motiu les borses mundials estan penalitzant, aquests últims dies, els valors financers.

De tot el que ens ha passat en els últims 12 mesos, quan va esclatar la crisi de les hipoteques nord- americanes subprime, sense cap mena de dubte l'actual alça de preus de l'energia constitueix el factor més amenaçador del prò- xim futur. Perquè, a l'estimular la inflació, limita el marge de maniobra dels bancs centrals, deteriora la capacitat de compra de les llars i genera tensions deflacionàries. En aquest context més recessiu, no perdin de vista l'evolució dels preus de la vivenda als EUA. En depèn una part no menor del que ens passi als europeus en els pròxims mesos.

D'Amèrica ens arriben aires de recessió. I de l'est, una flamarada inflacionista. El panorama comença a agafar un to de foto en blanc i negre, una sensació de déjà vu, com la magdalena de Proust. ¿Hem tornat als 70?

Mentre llegia l'article m'agradava la claredat de l'exposició i descobrir un discurs familiar (increment hipoteca + increment betzina, llum, etc. + pèrdua de poder adquisitiu dels salaris + temor = - consum => - producció (oferta) i - inversió per dificultats d'accés al crèdit => - menys llocs de treball, etc.) per molts i moltes darrerament en les conveses de café.

Tot i així, a mesura que passava les fulles del diari i m'allunyava cada cop més d'aquesta lectura creixia un pensament temorós: l'Oliver ha estat clar i contundent però espero que la seva exposició no condueixi al pànic.

Afortunadament, el mateix diari una mica més enllà reprodueix una entrevista al mateix Oliver alerta que la crisi acabarà essent una realitat si ens esmerçen a que així sigui (desconfiança, pànic, dessossec, retrocès del consum i la inversió, vaja tornar a l'edat de pedra!).

El Periódico, dijous 3 de juliol de 2008

Oliver considera que hi haurà crisi "si ens entestem a tenir-ne"
• El catedràtic alerta del perill que suposa l'actual clima de desconfiança
• Rebutja que l'economia estigui en crisi perquè segueix creixent

Si ens entestem a tenir crisi, en tindrem. Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, va exposar ahir en la presentació de l'informe semestral de l'economia catalana que elabora per a Caixa Catalunya que el "xoc de confiança" en què està immersa la societat pot acabar conduint l'economia a una crisi que encara no ha arribat.

Oliver va posar per davant les previsions de creixement que justifiquen que ni l'economia catalana ni l'espanyola cauran en la recessió durant aquest any ni el pròxim, si bé s'accentuarà la desacceleració del creixement. Dit això, va puntualitzar: "Si es creu que l'economia anirà malament, aquesta és una profecia que s'acaba autocomplint".

La consciència col.lectiva assumeix que la crisi està present, en gran mesura incentivada pel debat polític traslladat, i ha acabat per establir un clima perniciós per a la normal evolució de l'economia. "S'ha gestat la idea que estem davant d'una gran crisi. Les famílies contenen la despesa i això es trasllada al conjunt de l'economia", va raonar Oliver.

CERTA JUSTIFICACIÓ

Va reconèixer que el clima de desconfiança no és del tot gratuït, ja que les turbulències en els mercats de matèries primeres --principalment en el del petroli-- i en el financer reflecteixen incerteses sobre l'economia i les seves expectatives de creixement. Però malgrat això, "em resisteixo a parlar de crisi", va insistir. "Per a qui no ho recordi, una crisi va ser la del 93, que es va carregar un milió de llocs de treball, els tipus d'interès es van situar en el 12% i es va haver de devaluar la pesseta tres vegades". No estem en aquesta situació. "L'economia catalana encara generarà ocupació el 2008, si no es deterioren excessivament les condicions econòmiques", va explicar.

En aquest entorn, l'informe de Caixa Catalunya ha revisat a la baixa la seva previsió de creixement de producte interior brut (PIB) fins a l'1,8% el 2008 i el 0,8%, el 2009. Les noves estimacions suposen una notable moderació des de l'intens avanç del 3,6% registrat el 2007. "Sens dubte, l'economia necessitava un ajust. Era impensable que es pogués mantenir un ritme tan elevat durant tant de temps", va precisar Oliver, per qui era fins i tot desitjable que es produís l'ajust.

I s'ha produït per la caiguda del mercat immobiliari i el seu impacte en la creació d'ocupació. Com a factors externs hi han contribuït la crisi financera internacional i el xoc energètic i d'altres matèries primeres agrícoles i industrials. S'hi afegeix que la situació s'ha agreujat i alhora la confiança dels consumidors catalans ha experimentat un intens deteriorament en els últims mesos.

NOMÉS BONANÇA

Oliver va plantejar que part d'aquest clima de desconfiança s'ha generat perquè gairebé la meitat dels ocupats tenen menys de 40 anys i han viscut una etapa de "bonança", única en l'economia catalana. La situació de bonança ha estat "tan dilatada en el temps" que molts creien que els cicles ja no existeixen perquè a penes tenen referents de crisis anteriors.

Senyors i senyores òbviament estem en un cicle de baixada però ànims que ens ensurtirem com ho hem fet sempre, cal només posar-hi de la nostra part - sobretot seny- per amortir les seves conseqüències.