dijous, 25 d’octubre del 2007

El meu recolzament a la noia equatoriana del metro

Lamentablement, existeixen en aquest món grups d'amebes* que equívocament creuen que només existeix una manera de sentir-se “vius”: cometre actes irracionals en entorns al seu favor (amagant així la seva cobardia) per a sentir-se penosament millor.

A aquests tristos projectes d'ameba – ja que ni tant sols arriben a projecte de ser humà - i als seus "hinchas"/seguidors/exaltadors aquesta instància de la nostra estimada Mafalda:



ameba*
[del gr. amoibé 'canvi, transformació']
f ZOOL Nom donat als protozous de l'ordre dels ameboides, constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.
a les

3 comentaris:

  1. Marta25 d’octubre del 2007, a les 20:27

    aviam si les amebes evolucionen...

    i poc a poc en son menys, que ja els hi val!!

    Felicitatas pel blog!!!!

    ResponElimina
  2. Unknown29 d’octubre del 2007, a les 9:18

    Ameba? el problema és que no ho són amiga meva i tenen un comportament que comença a no ser reprobat en excès, això és el preocupant. Recordem Brecht: "...com que no era jo...".

    ResponElimina
  3. Roberto Carballo30 d’octubre del 2007, a les 20:38

    Susana, eres un encanto ..... me gusta tu estilo. No sabría yo hacerlo, como profesor que soy me enrollo demasiado ...... esas imágenes bien logradas valen muchas palabras. Gracias y un abrazo, Roberto Carballo

    ResponElimina