Eduardo Manostijeras

Són d'aquelles coses que m'agraden...

Cada dia em llevo a les 06:30h del matí per anar a treballar a Girona (i sempre arribo justa de temps). Em llevo mandrosament (5minuts més, si us plau), bec un got d'H2O (cas contrari, mala lluna tot el dia), em faig un nespresso i miro les notícies fins les 6:45, corro cap a la dutxa, em vesteixo, agafo l'esmorzar i quan m'adono ja és tard! corro escales avall, entro al garatge, agafo una ampolla d'aigua, aixeco la persiana, trec el cotxe, tanco, pujo la finestra del cotxe i poso música... primera i: som-hi!

Sempre, plogui, nevi, faci fred o calor, sempre, veig el jardiner (déu venir d'algun país molt fred), amb els seus pantalons verds i la samarreta groga de màniga curta (i a sobre arremangada!) xino xano cap a la feina. Déu començar a quarts de vuit.

Aquest noi, d'aparença tímida, és jove, no crec que tingui més de mummm, més de vint-i-sis/set. El que més m'agrada d'ell és veure amb quina il·lusió va cap a la feina i com gaudeix del que és i del que fa.

Quant plego aviat de treballar i puc anar a dinar a casa a quarts de cinc, les cinc de la tarda, sempre el veig treballant. Treballa a gust, amb ganes, orgullós de la seva feina. És, si més no, encoratjador.

No ve pas d'ara que m'hi fixo, no. Ja fa uns 2 o 3 anys que el veig voltar. I durant aquest temps, ha tingut cura de tots els parcs i jardins públics de la vila. I ho ha fet amb tantes ganes, amb tant d'interès que ha aconseguit que avui Tossa sigui com el seu jardí particular. Fixeu-vos-hi, volteu i mireu amb atenció.

Tossa avui és simètrica, al jardiner li agrada arrodonir-ho absolutament tot, encara que tingui davant una olivera. I no ho dic per desmerèixer, que va, m'encanta, em fa molta gràcia.

A Tossa tenim el nostre Eduardo Manostijeras particular.

Un parell d'imatges per il·lustrar-ho:
-