Burxar-se el nas

No recordo ven bé quan va ser, només recordo que era en una de les habituals cues al semàfor de Llambilles. Estava dins el cotxe escoltant la radio i van donar les notícies, o sigui que era una hora en punt de les 24 possibles. Devia ser un dia tranquil a nivell noticiari perquè van dedicar força espai dels breus minuts informatius per explicar que un estudi (o digui's com es vulgui) constatava que les persones que es burxen el nas al cotxe són més felices que les que no ho fan.

Osti met! no vaig trigar gaire a burxar-me'l!

De tant en tant, me'n recordo, com avui tornat en cotxe cap a casa... pensava com punyetes devien haver fet l'estudi i com havien haver arribat a aquesta conclusió. Han fet trucades telefòniques, enquestes a peu de semàfor, observació a través de les càmeres de trànsit... com?... en analitzar els resultats obtinguts s'adonaren que l'únic element comú a les persones que tenien nivells de felicitat més elevats que la resta és que es burxaven el nas? aquest era l'únic factor o el que tenia un pes relatiu més elevat en un conjunt d'elements comuns?...

Bé, sigui com sigui, la conclusió és que ara jo també em burxo el nas quan estic conduint i me'n recordo de la notícia perquè m'adono que estic tranquil·la i feliç!

Després, he recordat que la meva mare de petita em deia que quan vaig néixer el nas m'arribava d'orella a orella, una mica bèstia, no?! com per agafar un trauma!. La veritat és que tinc un bon nas de patata acompanyat d'uns bons narius però d'aquí a néixer amb un nas de bat a bat... doncs no.

Ara, tu que potser em coneixes, el pròxim cop que em miris no clavis la teva mirada als meus narius! sigues una mica dissimulat/da!

un petonàs al nas!
;D