diumenge, 11 d’octubre del 2009

Xesco Boix





Estima, Estima de Xesco Boix

(em sap greu però no l'he trobat a la xarxa...)


Estima, estima, que això mai no fa mal,
mai no fa mal, mai no fa mal.
Estima, estima, que això mai no fa mal;
és un remei com cal. (Tornada)

Qui molt abraça poc estreny
qui no s'atura arriba lluny,
gota i gota sempre han fet un gorg
qui tot ho vol to ho perd.

Mai no és tard si el cor és jove;
aquell qui busca, sovint troba,
així m'agrada, m'agrada la gent:
les mans fredes i el cor calent.

De mica en mica s'omple la pica,
aquesta campana pica i repica.
Pica i repica, repica ben fort:
esbotzar l'absurd fins deixar-lo mort.

3 comentaris:

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

A vegades, millor dit sovint, mentida, sempre!. Estimar fa mal.

Et felicito el blog.

Anònim ha dit...

estimar fa mal ? només quan esperes ser correspost amb la mateixa mesura que tu estimes... quan això no es produeix llavors ve el desencís....a vegades potser és que esperem massa dels altres...
però estimar és una sensació bonica, què seria de nosaltres sense l'estimació ?

Anònim ha dit...

sense estimació no seriem res... estariem perduts, a la deriva...

totalment d'acord amb tu, anònim... el desencís apareix quan penses que l'altre estimarà de la mateixa manera que ho fas tu...pensar-ho és un gran error, sens dubte...

Per a mi, estimar és una sensació i un sentiment ESSENCIAL, si no estimessim no valorariem res ni ningú, i , per tant, ens deixariem perdre tantíssimes coses...

Molt txulo el bloc,
salut!