out
Hola!
sé que fa dies que no escric al bloc i agraeixo sincerament (m'ha fet molta il·lusió ;D) els dos comentaris anònims del post anterior però no és mandra, és que aquest mes de maig ha estat "durillo" a nivell de feina... moltes hores = cansament... quan arribava a casa no pensava en el bloc... sorry!
d'altra banda, haig de confessar que fa cinc setmanes que he descobert els escacs i m'hi he enganxat de ple: m'encanta!, m'ho passo teta: mentre jugo als escacs és com si no hi fos, com si estigués totalment absent a la vegada que viva ja que cada nova partida aprenc una cosa nova i m'adono que no hi ha dos transicions -per molt que inicialment ho sembli- iguals... però sí, tornaré al bloc en breu. De fet, divendres de la setmana que ve marxo cap a Formentera i allà renaixeré de nou, més tranquil·la, assossegada, animosa, amistosa i enamorada de la vida que mai!
gràcies pels vostres comentaris
Entrades
5 comentaris:
Formentera i escacs....davant d'aquesta combinació l'únic que puc fer és enrocar-me!!! touché mon coeur!!! Que t'ho passis d'escac i mat
mira nena, si tot això existeix a Formentera no sé què hi fem tots plegats aquí, potser que ens trobem tots a aqeusta l'illa... ara que potser Itaca tindrà gelos....
bé, parlant seriosament, m'alegro de poder gaudir de nou del teu blog, i de poder compartir una mica, ni que sigui de lluny, les teves impressions davant la Vida, i la poso en majúscula, perquè del que tu ens parles és, precisament, de VIDA en tots els seus sentits....
bon viatge a Formentera i pensa una mica en els mortals que ens quedem dins la dura realitat....
" Més enamorada de la vida que mai.." paraules que reflexen optimisme i ganes de viure la vida intensament... segueix tenint il·lusió i gaudeix, i comparteix, tots els moments bons que la vida et doni.... passa-t'ho bé a Formentera !
gràcies pels vostres comentaris prendes*
ara sí que sí, 3, 2, 1 i demà ja estaré al vaixell direcció Formentera, després d'una tarda de dijous de puja i baixa maletes, motxilles, cabassos....
porto el portàtil o sigui que potser seguint el dit "a l'estiu tot cuca viu" comparteixo amb vosaltres la cura, necessària a aquestes alçades, de salut i pau anímica...
un petonàs al nas,
la su de tossa
"prenda o prendes" és una expressió molt tossenca que incorpora una dossi d'estimació
gràcies per l'aclariment de "prenda". Teniu un idiolecte molt especial al vostre poble, no?
suposo qu a hores d'ara ja deus estar gaudint d'aqueta illa meravellosa, que no conec però segur que és fantàstica, i que aprofites tots i cadascun dels moments que et regala i que segur que et donaran forces per tornar amb molta i·lusió i més optimisme.
Jo també em sumo a la idea de l'illa d'Ítaca qu apuntava un anònim del teu bloc. de sempre m'ha agradat aquesta cançó i la poesia de Kavafis.Crec,sincerament que sempre "hem de tenir al cor la idea d'Ítaca", és una bona manera d'entendre la vida.
Et recomano, si no ho has fet ja, la lectura dels poemes de Kavafis.
Molta sort amb el temps a Formentera i fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada