dilluns, 9 de juny de 2008

El llarg viatge de la vida

Es Caló des Mort, Formentera. Diumenge, 8 de juny de 2008.

Cuando partas hacia Ithaca
pide que tu camino sea largo
y rico en aventuras y conocimiento.
A Lestrigones, Cíclopes
y furioso Poseidón no temas,
en tu camino no los encontrarás
mientras en alto mantengas tu pensamiento,
mientras una extraña sensación
invada tu espíritu y tu cuerpo.
A Lestrigones, Cíclopes
y fiero Poseidón no encontrarás
si no los llevas en tu alma,
si no es tu alma que ante ti los pone.

Pide que tu camino sea largo.
Que muchas mañanas de verano hayan en tu ruta
cuando con placer, con alegría
arribes a puertos nunca vistos.
Detente en los mercados fenicios
para comprar finos objetos:
madreperla y coral, ámbar y ébano,
sensuales perfumes, - tantos como puedas-
y visita numerosas ciudades egipcias
para aprender de sus sabios.

Lleva a Ithaca siempre en tu pensamiento,
llegar a ella es tu destino.
No apresures el viaje,
mejor que dure muchos años
y viejo seas cuando a ella llegues,
rico con lo que has ganado en el camino
sin esperar que Ithaca te recompense.
A Ithaca debes el maravilloso viaje.
Sin ella no habrías emprendido el camino
y ahora nada tiene para ofrecerte.
Si pobre la encuentras, Ithaca no te engañó.
Hoy que eres sabio, y en experiencias rico,
comprendes qué significan las Ithacas.


Es Caló des Mort, Formentera. Diumenge, 8 de juny de 2008.

Es Caló des Mort és un indret impressionant, un raconet de platja de reduïdes dimensions i difícil accés amb aigues cristalines; protegida per altes parets escarpades de roca i sorra amb tonalitats rogenques que recorden el Gran Cañón de Colorado per la seva brutalitat de forma i color.

Passejant per aquest indret és inevitable no reflexionar sobre la bellesa dels capricis de la natura i sentir-te poca cosa tot pujant roca amunt contra forts cops d'aire que et recorden, respecte ella, la teva feblesa.

Es Caló des Mort, Formentera. Diumenge, 8 de juny de 2008.

1 comentari:

Anònim ha dit...

avui, m'has donat una gran sorpresa al veure el poema de kavafis penjat en el teu bloc. De veritat que ha estat un detall molt maco i demostra que ets una persona molt sensible i que t'importen els desitjos dels altres. Moltes gràcies per haver-me escoltat. Em dones molts ànims per continuar escrivint.
Pel que veig, per les teves fotos és clar, els paisatges i els moments que gaudeixes, són molt especials, espero que et serveixin per viure la vida amb més
optimisme. Demostres ser una persona detallista i imaginativa, ho dic per la foto de la flor en la passera, aprofita-ho, doncs, per captar els petits detalls de cada moment, perquè aquestes sensacions no s'obliden mai.
Recorda: gaudeix i comparteix....i tot serà més fàcil....