com una critura (van van)
Hola,
ahir després del llarg viatge de tornada amb vaixell, vaig agafar el cotxe cap a Tossa a buscar els papers de la motito/capritx que m'he comprat: una van van i, vaig conduir de nou cap a Girona per anar a Tràfic i matricular la moto. A la tarda, esgotada i després d'una mig diada la vaig anar a buscar al taller del Triki.
avui, després de treballar l'he agafat i he anat a fer un volt... m'ho he passat "teta", ha sigut com tornar a ser una criatura... penseu que sóc d'un poble, i sobretot d'una generació, on petits (nens i nenes) jugàvem a fútbol, les bicicletes passaven per tots els peus: descalços, amb xancletes, bambes i el que fos, la única condició és que per la nita cada bici tornés a la seva escala... penseu que amb 10 anys ja portava una Torrot i amb 13 la Guàrdia Civil em va parar ( i no sancionar perquè els hi fèiem gràcia) portant una 125cc per la carretera de Sant Feliu... els nois que deixaven l'escola als 13 i es posaven a treballar amb 14 ja portaven cotxe... que voleu?! eren altres temps, altres consciències...
com us deia, m'ho he passat super bé, la van van és una moto de només 125cc, per tant, no és per córrer sinó per divertir-se tot voltant, té una fisionomia "retro" i una roda posterior immensa que et permet rodar sobre verd, sorra, carretera, neu i el que vulguis...
he travessat la riera del Parc de Sa Riera i després he pujat fins a Mare de Déu de Gràcia, saltironant i d'empeus per notar menys les esquerdes de la pista... que divertit!
ja sé que aquestes coses queden molt "hedonistes" però em feia il·lusió compartir-ho amb vosaltres, així que aquí us penjo la primera "fotito".
D'altra banda, he pensat que com que a l'estiu Tossa estarà a tope de visitants i turistes (esperem pq ja anem cap a finals de juny i necesssitem que arribi l'estiu) i gràcies a les plujes de les darrers setmanes, podria fer fotos de la Tossa verda, les seves muntanyes, pistes de trecking, i demés recursos naturals... bé, ja veurem, de moment és una intenció.
apa siau, fins aviat
Entrades
9 comentaris:
jajaja!
com una criatura!
Gaudeix, dona! Que d'aixo es tracta!
Petonets i fantàstics els posts de Formentera ( "la illa Tranquil.la")
Marta
sempre que llegim els teus escrits ens fas sentir una mica d'enveja en veure com t'ho passes de bé en aquest teu poble. Ens fas entrar ganes de visitar-lo de nou, i copçar tot el que a tu et fa feliç.
espero que gaudeixis molt de la teva "van van" i que descobreixis aquells racons amagats que existeixen dins les fantàstiques muntanyes de Tossa.
records!
Su!!!!
Tot passejant per la net he caigut al teu blog i ho aprofito per deixarte un petonet aqui penjat.
Trobo a faltar el nostre poble hi baixo poc pero el dia que hi vaig ho disfruto a tope.
Com s´hi estaba l´altre dia a la Mar Menuda!!!!!
No hi escric gaire en català jo, m´haurieu d´estirar de les orelles! Peró oi que m´entens si et dic que a mi també m´anamoraren Ses Illes aquesta primavera.
Take Care,
A.
apa nena ! deus estar més contenta que un nen amb sabates noves, com deien les nostres àvies temps era temps...
un consell, agafa la motoreta i puja fins a sant Grau, i davant aquell paisatge imponent, tanca els ulls i escolta les paraules del silenci, perquè el silenci també parla... i molt....comprova-ho. ja ens ho diràs!!!
Encara no he tingut ocasió de pujar a Sant Grau però no dubtis que seguiré el teu consell... de fet, el que més m'agrada d'anar amb moto és recuperar certa* proximitat amb la natura: coincidir amb el meu ocell totèmic l'Oriol, l'olor de la ginesta, la sensació de navegar entremig del vent... i aquesta proximitat ve acompanyada de la seva pròpia banda sonora: el cantar de les oronetes, el soroll del vent lliscant entre les fulles, el fregament de la roda sobre la terra... tot i així, tota aquesta sensació et trasllada a cert estat de "silenci" o recolliment amb un/a mateix...
*certa ja que vulguis o no estic provocant una agressió mediambiental com a conseqüència del meu trànsit, evitable ja que quan vaig per pistes de muntanya no és una força major (anar a treballar) sinó un moment d'oci i gaudi personal paradoxalment
pel que veig ets una persona que sap gaudir dels moments que et permeten estar amb un mateix.
Davant un paisatge imponent de la natura, no pots fer més que pensar que a nosaltres també ens configura aquell paisatge i escoltem les paraules del vent que ens diuen....
Molts cops et sents que el paisatge i tu ets sou una mateixa cosa... tan imponent,tan segur de si mateix, tan fràgil alhora... escolta les paraules del vent...
records!!!!
Crec que tots hauriem d'apendre una miqueta de tu... D'una manera o altre, a uns quants ens recordes que la vida pot ser tant meravellosa com un ho desitgi...senzill, no hem de perdre mai el contacte amb la criatura que portem dins.
Gràcies per ser com ets i voler compartir-ho amb els altres.
Petonàs!
Cristina
Ei guapíssima. Moltes felicitats per aquesta preciositat!!!
Espero que la gaudeixis un munt i que us ajudi a decobrir llocs meravellosos.
Un petonàs i espero que algun dia em portis a fer una volteta, ok?
;-D
Lu! carinyo! gràcies!
abans no et porti a fer una volta amb la motito ja cal que em deixis pujar al teu mega cotxe! ja ja ja.
Petons reina.
A partir del 15 d'agost estem de hollidays i llavors estem lliures per baixar a Barna: sopar, parlar i sortir...
un petonàs al nas!
Publica un comentari a l'entrada