crisi o no crisi?

Fotografia: Chema Madoz

Feia temps fullejant El Periódico abans de tornar a treballar a la tarda, i m'he aturat a llegir l'article d'opinió "Petroli, finances i futur" del catedràtic (i gironí) Josep Oliver:

Petroli, finances i futur

Josep Oliver

Publicat a El Periódico, 3 de juliol de 2008

Després d'uns mesos de calma als mercats financers, la brutal alça del petroli ha tornat a deprimir les perspectives de l'economia global. El més preocupant d'aquesta nova fase de la crisi és el deteriorament del sentiment del consumidor americà, molt vinculat a la reducció de renda generada pel xoc energètic. Això comença a comportar expectatives de creixement més negatives per als Estats Units a la part final de l'any i per als primers mesos del 2009, una vegada els efectes de l'actual impuls fiscal es vagin esgotant. I un consumidor americà que freni el consum implica una economia a la baixa, un augment de l'atur i la possibilitat de recessió. Cosa que accentua la caiguda dels preus dels immobles.

I és per aquí per on podria des- encadenar-se la nova fase d'aquesta crisi financera. Perquè si no s'atura el descens del valor de la vivenda als Estats Units (que ja ha retrocedit, en algunes grans ciutats, més del 20% des de màxims), els balanços bancaris inclouran noves pèrdues. I aquestes pesaran sobre els beneficis, obligaran a noves injeccions de capital i, potser, exigiran uns nous salvaments d'entitats per part de la Reserva Federal dels Estats Units. I per aquest motiu les borses mundials estan penalitzant, aquests últims dies, els valors financers.

De tot el que ens ha passat en els últims 12 mesos, quan va esclatar la crisi de les hipoteques nord- americanes subprime, sense cap mena de dubte l'actual alça de preus de l'energia constitueix el factor més amenaçador del prò- xim futur. Perquè, a l'estimular la inflació, limita el marge de maniobra dels bancs centrals, deteriora la capacitat de compra de les llars i genera tensions deflacionàries. En aquest context més recessiu, no perdin de vista l'evolució dels preus de la vivenda als EUA. En depèn una part no menor del que ens passi als europeus en els pròxims mesos.

D'Amèrica ens arriben aires de recessió. I de l'est, una flamarada inflacionista. El panorama comença a agafar un to de foto en blanc i negre, una sensació de déjà vu, com la magdalena de Proust. ¿Hem tornat als 70?

Mentre llegia l'article m'agradava la claredat de l'exposició i descobrir un discurs familiar (increment hipoteca + increment betzina, llum, etc. + pèrdua de poder adquisitiu dels salaris + temor = - consum => - producció (oferta) i - inversió per dificultats d'accés al crèdit => - menys llocs de treball, etc.) per molts i moltes darrerament en les conveses de café.

Tot i així, a mesura que passava les fulles del diari i m'allunyava cada cop més d'aquesta lectura creixia un pensament temorós: l'Oliver ha estat clar i contundent però espero que la seva exposició no condueixi al pànic.

Afortunadament, el mateix diari una mica més enllà reprodueix una entrevista al mateix Oliver alerta que la crisi acabarà essent una realitat si ens esmerçen a que així sigui (desconfiança, pànic, dessossec, retrocès del consum i la inversió, vaja tornar a l'edat de pedra!).

El Periódico, dijous 3 de juliol de 2008

Oliver considera que hi haurà crisi "si ens entestem a tenir-ne"
• El catedràtic alerta del perill que suposa l'actual clima de desconfiança
• Rebutja que l'economia estigui en crisi perquè segueix creixent

Si ens entestem a tenir crisi, en tindrem. Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, va exposar ahir en la presentació de l'informe semestral de l'economia catalana que elabora per a Caixa Catalunya que el "xoc de confiança" en què està immersa la societat pot acabar conduint l'economia a una crisi que encara no ha arribat.

Oliver va posar per davant les previsions de creixement que justifiquen que ni l'economia catalana ni l'espanyola cauran en la recessió durant aquest any ni el pròxim, si bé s'accentuarà la desacceleració del creixement. Dit això, va puntualitzar: "Si es creu que l'economia anirà malament, aquesta és una profecia que s'acaba autocomplint".

La consciència col.lectiva assumeix que la crisi està present, en gran mesura incentivada pel debat polític traslladat, i ha acabat per establir un clima perniciós per a la normal evolució de l'economia. "S'ha gestat la idea que estem davant d'una gran crisi. Les famílies contenen la despesa i això es trasllada al conjunt de l'economia", va raonar Oliver.

CERTA JUSTIFICACIÓ

Va reconèixer que el clima de desconfiança no és del tot gratuït, ja que les turbulències en els mercats de matèries primeres --principalment en el del petroli-- i en el financer reflecteixen incerteses sobre l'economia i les seves expectatives de creixement. Però malgrat això, "em resisteixo a parlar de crisi", va insistir. "Per a qui no ho recordi, una crisi va ser la del 93, que es va carregar un milió de llocs de treball, els tipus d'interès es van situar en el 12% i es va haver de devaluar la pesseta tres vegades". No estem en aquesta situació. "L'economia catalana encara generarà ocupació el 2008, si no es deterioren excessivament les condicions econòmiques", va explicar.

En aquest entorn, l'informe de Caixa Catalunya ha revisat a la baixa la seva previsió de creixement de producte interior brut (PIB) fins a l'1,8% el 2008 i el 0,8%, el 2009. Les noves estimacions suposen una notable moderació des de l'intens avanç del 3,6% registrat el 2007. "Sens dubte, l'economia necessitava un ajust. Era impensable que es pogués mantenir un ritme tan elevat durant tant de temps", va precisar Oliver, per qui era fins i tot desitjable que es produís l'ajust.

I s'ha produït per la caiguda del mercat immobiliari i el seu impacte en la creació d'ocupació. Com a factors externs hi han contribuït la crisi financera internacional i el xoc energètic i d'altres matèries primeres agrícoles i industrials. S'hi afegeix que la situació s'ha agreujat i alhora la confiança dels consumidors catalans ha experimentat un intens deteriorament en els últims mesos.

NOMÉS BONANÇA

Oliver va plantejar que part d'aquest clima de desconfiança s'ha generat perquè gairebé la meitat dels ocupats tenen menys de 40 anys i han viscut una etapa de "bonança", única en l'economia catalana. La situació de bonança ha estat "tan dilatada en el temps" que molts creien que els cicles ja no existeixen perquè a penes tenen referents de crisis anteriors.

Senyors i senyores òbviament estem en un cicle de baixada però ànims que ens ensurtirem com ho hem fet sempre, cal només posar-hi de la nostra part - sobretot seny- per amortir les seves conseqüències.