La corrosión del carácter de Richard Sennett

Hola a tots i a totes,

Pels volst de principis de 2005 em van plantejar la següent qüestió: suposant que estàs bé a la feina... si t'ofereixen una feina amb millor sou i amb majors perspectives de creixement i satisfacció professional l'acceptaries?

I això és el que vaig respondre:
mumm.... ara, ens movem en un mercat laboral que es caracteritza per la seva transitorietat, innovació i projectes a curt termini (tot és caduc)... a veure si em sé explicar... les meves reticències al canvi serien precisament aquesta incertesa... si sospesés que amb acceptar la feina això implica trencar el cercle social dels meus... no l’acceptaria...

és a dir... no sé si heu llegit La corrosión del carácter de R. Sennett però l’exposició del fets que fa l’Enrico de les conseqüències que ha tingut les noves regles del joc del nou ordre a la seva vida són exactament els motius pels quals no acceptaria la feina... Enrico exemplifica el cas d’un jove fill d’un immigrant italià de la classe proletària americana... el seu pare va treballar tota la vida netejant WC, combinant-ho amb alguna que altra feina... ell, el fill, ha estudiat a la universitat hi al llarg de la seva jove vida (trenta llargs)... ha anat canviat de ciutat amb la seva dona, i els fills que han anat arribant, per tal de progressar... en resum: tot és caduc, res és estable, res és permanent... grans esforços, grans inversions en temps i en formació que han fet que es posin en dubte si son “bons pares”, si estan contribuint a la creació d’uns valors i una ètica per als seus fills...

doncs això... aquests temors i aquestes pors, sobre les conseqüències de les meves decisions, en la vida, educació i qualitat de vida dels meus, són i serien les meves resistències al canvi... i en segon terme, voldria saber si en la nova empresa es valora “escoltar i ser escoltat”, com es gestiona la participació i quins sistemes de motivació s’apliquen... finalment, i en últim terme, tindria la por que tinc sempre, en primera instància, a tot el què és nou o suposa un canvi... una por, d’altra banda, que crec és en certa mesura saludable... ja que et qüestiones a un mateix... una por, d’altra banda, que és supera un cop et llences i t’adones, que no és més que una inseguretat inicial que desapareix tant bon t’arremangues les mànigues i et poses a fer feina...

(si més no, de moment)

Anatomía del miedo

Hola a tots i a totes de nou,

Avui vull compartir amb vosaltres la darrera lectura: Anatomía del miedo, un tratado sobre la valentía de José Antonio Marina

La descoberta?
Era un dimecres, 26 de setembre de 2007, al Palau de Congressos de Girona. Asseguda en un còmoda butaca vaig tenir la sort d’escoltar les paraules engrescadores de José Antonio Marina, especialista en filosofia de la intel·ligència i creativitat aplicada a l’economia.

Marina ens va delectar amb la ponència marc de la jornada a Girona del Cicle de la Innovació organitzat pel CIDEM. La jornada girava a l’entorn de la premissa que la innovació és molt més que una disciplina limitada a l’àmbit tecnològic i que ha d’esdevenir autèntica cultura d’empresa i de futur.

Per mi, les seves paraules, el seu carisme foren aire fresc que alimentaren els meus pensaments durant les següents setmanes. De fet, avui 16 d’octubre de 2007 havent passat menys de 4 setmanes dono per finalitzada la lectura del seu darrer llibre. La veritat em va faltar temps per buscar a la wikipedia i les llibreries virtuals la seva biografia.

L’embriaguesa fa difícil recordar la totalitat de la seva conferència tot i que les ganes de compartir alimenten l’esforç que em permet recordar fragments destacats:

Innovar/crear es una actitud, es la necesidad de sentirnos capaces de descubrir cosas nuevas.
Como en el póquer, no siempre gana quien tiene las mejoras cartas sino quien sabe jugarlas mejor... he aquí las posibilidades de la creatividad y la innovación.


No se puede innovar/crear sin cultivar la memoria personal/equipaje. Un burro por mucho que tenga un PC no ara nada mientras sea un burro.

Por mucho que haya inteligencia individual es necesario que exista un entorno que la favorezca y que no la bloquee.

Una empresa inteligente es aquella organización que consigue resultados extraordinarios con un equipo no extraordinario.

L’autor
Marina és Catedràtic excedent de filosofia en un institut madrileny, Doctor Honoris Causa per La universitat Politècnica de València, conferenciant i escriptor.

Podeu trobar més informació a la xarxa i també a la seva web personal:
http://www.joseantoniomarina.net/
(tot i que dissortadament fa mesos que no s’actualitza!)

A l’apartat “proyecto intelectual” d’aquesta web trobareu un fragment que el defineix perfectament: Al final he llegado a la conclusión de que el logro máximo de la inteligencia es la ética y su realización práctica, que es la bondad. Ya sé que esto suena ingenuo, pero todo lo que he escrito pretende demostrar científicamente que esa idea encierra la suprema sabiduría. Es decir, nuestra salvación.

Consells pràctics
Abans de res, un parell de consells pràctics:

1. Reserveu dos/tres tardes/matins a la lectura íntegra del llibre. És preferible reservar aquest espai per començar i acabar la lectura sense excessives intromissions. De fet, no és necessari que el deixeu reposar. Un cop arribats al final el bon regust de boca que et queda és el millor.

2. El llibre porta per subtítol: un tratado sobre la valentía. Cert però més cert és que us recomano la seva lectura no com un llibre d’estudi, d’anàlisi al que hàgiu d’anar prenent notes... no. Jo m’ho agafaria com si passéssiu un parell de tardes asseguts/des en un butaca del seu despatx escoltant el que us vol explicar, gaudint de la seva conversa. Tot i que reconec que en ocasions resulta un pèl pesadet el monòleg. Aviso al lector que el viatge és llarg i tortuós (preu que potser no tothom està disposat a pagar). És un llibre de filosofia tot i que fa constants referències a la psicologia.

Conclusió
És un llibre per aquells i aquells que com hom pensen que un món millor és possible. Que és possible construir una ètica comuna, una manera de fer, de pensar, d’actuar beneficiós per un/a mateix/a i per a la comunitat. De fet, és un consol descobrir que encara en quedem uns quants que creiem que no tot si val, que independentment de les imperfeccions/desvirtuts que configuren la nostra singularitat individual també està en nosaltres mateixos esforçar-nos a ser millor i exigir als altres que també ho facin (repasseu el sentido del deber pàgina 251 i següents).

El llibre
I sobre el llibre que us explico que no us hagi insinuat amb els dos consells anteriors i la conclusió... Sóc del parer que cadascú ha de descobrir/sentir per un/a mateix/a l’experiència d’avançar plana a plana i decidir si aquesta li aporta quelcom/l’engresca... així que com sempre i a tall de tast us he seleccionat uns quants paràgrafs:

Todos vivimos en la misma realidad, pero cada uno habitamos en nuestro propio mundo.

El que provoca el miedo, corrompe, y debe ser tratado como un corruptor.

Hay un proceso predecible en la aparición y extinción de los miedos normales. Emergen, se estabilizan y declinan.

Somos caracoles que viajamos con la casa mental a cuestas.

Una misma cosa puede vivirse como una amenaza o como una oportunidad. Depende del sujeto.

Un antídoto que se llama asertividad, y que se define, precisamente, como la capacidad de exponer las propias opiniones y necesidades y, en especial, de defender los propios derechos.

El ego occidental es individualista y fomenta una persona autónoma, dominante, dura, competitiva y agresiva.

La solución para luchar contra el miedo es disminuir el peligro o aumentar los recursos personales.

No es valiente quien se enfrenta sin más al obstáculo, sino el que se enfrenta animado por la razón que busca el bien.

Una cosa es el valor y otra no tener miedo.
Una cosa es el valor y otra la bravura.
Una cosa es el valor y otra la furia.
La valentía no es la sumisión a un miedo mayor.
No es valentía la ebriedad.

Valiente es aquel a quien ... i no puc continuar perquè si has arribat fins aquí, és millor que et llegeixis el llibre.

Per acabar
Gràcies Sr. Marina, ha estat un plaer.

Aristófanes

«La juventud envejece, la inmadurez se supera, la ignorancia puede ser educada y la borrachera desembriagada. Pero la estupidez es para siempre».
Aristófanes

El Club de los Emperadores

Fragment extret del guió de la pel·lícula El Club de los Emperadores:

"no saber que va passar abans del teu naixement és no deixar de ser mai una criatura"

Heideegger

No podemos ni siquiera imaginar como sería el mundo visto con los ojos de un valiente

Heideegger

P.D: llàstima que hi hagi tant de covard solt

Brett Dennen

Hola a tots i a totes de nou,

Avui tenia ganes de compartir amb vosaltres la meva última descorberta musical... ahir vaig estar voltant i vaig decidir comprar l'àlbum "So Much More" de Brett Denen.

Brett Dennen és un xaval super jove (1979), és un cantautor de música folk/pop nord-americà. La primera vegada que el vaig escoltar (a icatfm) vaig sentir quelcom d'especial, una connexió estranya i plaentera, sense tenir ni "pajolera" idea de qui era ràpidament em va recordar aquella veu tant propera, tant especial de la Tracy Chapman...

No puc explicar-vos gaire coses d'ell a part de convidar-vos a descobrir la seva obra: serena, madura tot i la seva promta juventud, deliciosa... simplement

Si teniu ocasió, adquiriu la seva biografia, estic segura que no us arrepentireu.

Records,

la su de tossa

Tossa Solidària amb Fundación Vicente Ferrer

Hola a tots i a totes de nou,

Sóc d’una petita vila de la Costa Brava: Tossa de Mar, coneguda en el període d’entre guerres com la “babel de les arts” ja què esdevingué un lloc de trobada on es concentraren creadors i pensadors del segle XX com:

Albert Gleizes, Jean Metzinger, Otho Lloyd, Olga Sacharoff, André Masson, Georges Bataille, Oskar Zügel, Marc Chagall, Dora Maar, Georges Duthuit, els Matisse, André Salmon, Jules Supervielle, Georges Charensol, Mela Muter, Peter Janssen, Georges Kars, Pere Créixams, Rafael Benet, Enric Casanovas, Nancy Johnstone, Stanley William Hayter, Dalla Husband, Paul Ludwig Landsberg o Fred Uhlman, entre molts altres...

Bé, sigui com sigui, volia compartir amb vosaltres una iniciativa:

TOSSA SOLIDÀRIA

(quadre cedit pel pintor tossenc: Carbonell)

A Tossa de Mar, la setmana del 7 al 15 de setembre de 2007 organitzarem un seguit d’iniciatives público-privades per intentar recaptar fons per la :

La finalitat no és altri que recaptar fons per construir cases per a les famílies índies, fent-les còmplices i participatives del projecte.

I és en aquest sentit i sense cap altre motivació que us trameto aqueta informació, amb l’esperança que algú/na de vosaltres visiti la nostra vila i comparteixi amb nosaltres la intenció de fer realitat aquest somni.

Bé, gràcies pel temps que ens heu prestat i recordeu que us esperem a Tossa de Mar en algunes de les activitats programades del 7 al 15 de setembre (i si més no, penseu en donar una volta pel poble, capbussar-vos al mediterrani, dinar un bon “simi-tomba” i comprar un bolígraf solidari – 3€ - en qualsevol establiment tossenc).

Abraçades i petons,

La su de tossa

PREMEU AQUÍ PER OBTENIR MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL PROJECTE

PREMEU AQUÍ PER ACCEDIR A LA PROGRAMACIÓ D'ACTES

us hi esperem a tots i a totes