Brett Dennen

Hola a tots i a totes de nou,

Avui tenia ganes de compartir amb vosaltres la meva última descorberta musical... ahir vaig estar voltant i vaig decidir comprar l'àlbum "So Much More" de Brett Denen.

Brett Dennen és un xaval super jove (1979), és un cantautor de música folk/pop nord-americà. La primera vegada que el vaig escoltar (a icatfm) vaig sentir quelcom d'especial, una connexió estranya i plaentera, sense tenir ni "pajolera" idea de qui era ràpidament em va recordar aquella veu tant propera, tant especial de la Tracy Chapman...

No puc explicar-vos gaire coses d'ell a part de convidar-vos a descobrir la seva obra: serena, madura tot i la seva promta juventud, deliciosa... simplement

Si teniu ocasió, adquiriu la seva biografia, estic segura que no us arrepentireu.

Records,

la su de tossa

Tossa Solidària amb Fundación Vicente Ferrer

Hola a tots i a totes de nou,

Sóc d’una petita vila de la Costa Brava: Tossa de Mar, coneguda en el període d’entre guerres com la “babel de les arts” ja què esdevingué un lloc de trobada on es concentraren creadors i pensadors del segle XX com:

Albert Gleizes, Jean Metzinger, Otho Lloyd, Olga Sacharoff, André Masson, Georges Bataille, Oskar Zügel, Marc Chagall, Dora Maar, Georges Duthuit, els Matisse, André Salmon, Jules Supervielle, Georges Charensol, Mela Muter, Peter Janssen, Georges Kars, Pere Créixams, Rafael Benet, Enric Casanovas, Nancy Johnstone, Stanley William Hayter, Dalla Husband, Paul Ludwig Landsberg o Fred Uhlman, entre molts altres...

Bé, sigui com sigui, volia compartir amb vosaltres una iniciativa:

TOSSA SOLIDÀRIA

(quadre cedit pel pintor tossenc: Carbonell)

A Tossa de Mar, la setmana del 7 al 15 de setembre de 2007 organitzarem un seguit d’iniciatives público-privades per intentar recaptar fons per la :

La finalitat no és altri que recaptar fons per construir cases per a les famílies índies, fent-les còmplices i participatives del projecte.

I és en aquest sentit i sense cap altre motivació que us trameto aqueta informació, amb l’esperança que algú/na de vosaltres visiti la nostra vila i comparteixi amb nosaltres la intenció de fer realitat aquest somni.

Bé, gràcies pel temps que ens heu prestat i recordeu que us esperem a Tossa de Mar en algunes de les activitats programades del 7 al 15 de setembre (i si més no, penseu en donar una volta pel poble, capbussar-vos al mediterrani, dinar un bon “simi-tomba” i comprar un bolígraf solidari – 3€ - en qualsevol establiment tossenc).

Abraçades i petons,

La su de tossa

PREMEU AQUÍ PER OBTENIR MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL PROJECTE

PREMEU AQUÍ PER ACCEDIR A LA PROGRAMACIÓ D'ACTES

us hi esperem a tots i a totes

A los/las Juana de Arco del mundo entero

Hola a tots i a totes, hola a todos y a todas,

yo, tengo la suerte - mejor dicho, la gran suerte - de sentirme muy querida por amigos, amigos y familiares... ya me conocéis, sabéis como soy... o sea que: gracias por quererme... hoy, no obstante, este post va para mi querido amigo Joan - una Juana de Arco como yo:

A las Juana de Arco (que somos muchos y muchas)

Wueno, no sé si conocéis a Juana de Arco... aun y pesar de vivir en un mundo de hombres (no os lo toméis con connotación feminista que no va por ahí y no podéis negarlo), y tan solo vivir 17 años consiguió – pese a que erigió su imagen muy vinculada al cristianismo, con visiones, devotos, religión a ultranza etc....- con tan solo 17 años, heroína francesa, dirigió un ejército de 5000 hombres (soldados) para combatir exitosamente contra el enemigo invasor...

Juana de Arco por nosotros – y otros- considerada un ejemplo de lucha contra las injusticias... capaz de sacrificarse por los demás con la esperanza que la “justicia” (en el sentido, que ni tu ni yo – y por tanto, ni el ni ella – no son nadie por encima de los demás...)

Independientemente de la connotación religiosa que rodea a Juana de Arco, ella representa aquel grupos de personas que creemos en la justicia... no en la justicia en un sentido de “actuar dentro del margen de la ley ­– entiéndesa ley como el conjunto de normas consideradas como buenas por el grupo dominante – con poder”....

no!

Ni mucho menos.

Creemos – otros/as y yo- en un sentido de la “justicia” transmitido por nuestros padres (mayoritariamente individuos/as que han partido de la nada – auque hubieran tenido – partieron de la nada como consecuencia de la guerra civil española o de la postguerra...).

Unos padres que nos han transmitido una serie de valores: “HONESTIDAD” (no vendas humo, pues tarde y temprano éste sale y no sabrás como dominarlo/esconderlo), “COMPROMISO” (cuando das la palabra la cumples... en caso contrario ya no tienes credibilidad); “SINCERIDAD” (la verdad siempre por delante si no, no eres nadie); “RESPETO” (no hagas daño a nadie si no estás dispuesto a sufrir”); “TODOS MERECEMOS UNA SEGUNDA OPORTUNIDAD” (todos nos equivocamos pero ese lastre no debe jamás impedir la posibilidad de remendar nuestros errores e intentar dejar/ser mejores); y “ETC”... eso fue, ha sido y será lo mejor que he aprendido.

Hablamos del siglo quince: en ese tiempo estaba muy de moda acusar de brujería a toda mujer que uno quisiera hacer desaparecer. Y así fue que los enemigos acusaron a Juana de brujería, diciendo que las victorias que había obtenido era porque les había hecho brujerías a los ingleses para poderlos derrotar.

Así que Juana es heroína por convicción y por mujer de condición.

Y e aquí, que os dejo unas fotos de Milla Jovovich interpretando – gratamente – a Juana de Arco.

Enciclopedia Universal Clismon. Bienvenido al mundo, de Miguel Brieva

Hola a tots i a totes,

aquesta - tal i com vaig avançar - és una recomanació del meu estimat amic Joan.

el títol (a mi m'ha costat de trobar, bàsicament perquè la llibreria no sabia on l'havia classificat): " Enciclopedia universal Clismon. Bienvenido al mundo" de Miguel Brevia

a veure com ho explico... és una enciclopèdia (de la A a la Z) però de conceptes/lliçons de la vida, escrites i il·lustrades per un il·lustrador, jove (34 má o meno), hiperrealista, irónic, radical... que fa trontollar els "valors actuals estàndards" - que no tenen perquè sé els teus ni els meus.

critica la cultura klinex (usar y tirar)

els símbols del capitalisme occidental

creant un itinerari mitjançant un bambi boig i assessí, un pelux nazi i un gos tan fidel al seu amo que davant l'ordre de fer-se el mort acaba - definitivament - morint...

aquesta obra: mereix estar a casa obra i mereix pagar els 16/17€ que us costarà... un cop el conegueu el reconeixereu a d'altres indrets com EL PAÍS

espero que aquest enllaç us doni més informació:

http://www.generacionxxi.com/entrevistas/brieva.htm

El dijous toca't els ous... (in memoriam)

Perdoneu la meva "llengua" o mala educació,

Recordo haver sentit en més d'una ocasió: el dijous, toca't els ous... (poca gent recorda aquesta frase/dita)doncs avui ve al pèl... suposo que esteu al cas que han censurat el darrer número de la revista EL JUEVES, què surt a la venda tots els divendres...

de fet: els autors de la caritura de la portada - els creadors/il·lustradors - estan imputats per un jutge, un tal senyor del Olmo, de delictes d'una falta que es coneix com "injúries a la corona" (= una falta des d'una perspectiva de la dreta com a greu)....

a quin any estem? 2007? o la época de la inquisició?... és que m'he perdut...

A veure, pq ens entenguem: aquest concepte el que ve a dir bàsicament és que tu i jo - que llegeixes aquestes quatre línies no som ningú, per tant, se'ns pot escarnir, caricaturitzar i qui sap que més... però que la família reial té un "no sé que"/tracte per sobre nostre i que per tant: si bé a tu i a mi, si ens fan una portada així: no som ningú - com a altres els ha passat - : no tenim més que callar i aguantar... en canvi ells no...

i que consti, que des del palauet s'han apremiat a dir: que no tenen res a veure amb aquesta iniciativa...

A veure, aquí teni la portada:

és un imatge degradant? doncs sí

però quantes com aquestes no s'han publicat a El Jueves, i altres mitjans?

el problema no és si la imatge és degradant o no (no us deixeu entabanar)... sinó que tots reconeixem a qui s'al·ludeix...

si els "protas" fossim tu o jo, tant li faria... per tant?! és la imatge o és que hi ha persones, encara no sé perqùè intocables?...

no us penseu que la diferència entre una cosa i l'altre és neutre... ni molt menys...

si es defensa que aquesta imatge és degradant: ho és per tothom (però - dissortadament - jo que sàpiga no s'ha defensat ningú fins ara, encara que hagués sigut molt noble si ho voleu)... si es defensa que és pels protagonistes: no fotem! aquí, i avui: jo em considero tant persona com ells... o tu no?!

perdoneu el retard!

jelou a tots i a totes,

suposo que heu pogut comprobar que des de Formentera no he dit ni mu... perdoneu la meva tardança... esper que la propera setmana sigui menys de bojos i poder connectar i explicar-vos coses... que n'hi ha per explicar:

- us haig de fer cinc cèntims de la última recomenació del meu estimat amic Joan (l'il·lustrador Bervia, publica al PAÍS... per si voleu començar a xafardejar... us parlaré del seu últim llibre)

- i també us haig de parlar de la 1a setamana de Tossa Solidària... una setmaneta plena d'activitats a la vila de Tossa per recaptar fons per construir habitatges a la Índia... una iniciativa público-privada amb col·laboració amb Fundació Vicente Ferrer

gràcies per visitar el meu blog

fins la setmana que ve

un petonàs al nas,

la su de tossa

Formentera (v.4)

El que segueix és una posta de sol a Cala Saona, vam anar a veure-la tal i com ens va suggerir la Ba en el seu missatge:

I aquests que segueixen són els responsables que visitants i turistes veiem la posta de sol acompanyats d'un magnífic mojito a la mà...