Praga i Budapest (v.0)

Praga

Hola a tots i a totes,

abans de res agrair a totes aquelles persones que decideixen deixar-se caure per aquest bloc i dedicar-se, ni que sigui uns segons, a mirar que hi ha de nou, a llegir petites sensacions i encara més a participar amb els seus comentaris.

dit això, disculpar-me perquè he estat més que "out" però com a tots/es ens passa hi ha setmanes que sembla que et faltin hores o, millor dit, cert esma per posar-t'hi... sigui com sigui, és hora de tornar-hi.

com ja vaig avançar, vaig tenir l'oportunitat de fer una escapa a Praga i Budapest. De fet, el circuit era Budapest - Praga (passant per Viena, passant: vol dir en autobús).

encara no he tingut temps d'endreçar, de parar-me a pensar, tot el que vaig viure però si hi ha quelcom que tinc clar: és que va ser un bon viatge (BON en majúscules)

el grup va ser molt maco: catalans, bascos, cantàbrics, valencians i una família manya

(hi penso en tots vosaltres, recordo perfectament escenes compartides)

tocaria fer una explicació com a turista d'aquestes dues ciutats però això, em sembla, ho deixarem per a la multitud de fòrums, espais webs i guies de viatge que hi ha publicades. Personalment em dedicaré a penjar instàncies robades amb el mòbil. Sí, aquells que hem coneixeu sabeu que m'agrada la fotografia (aficionada) però fa temps que tinc la reflex rebossada en pols... en aquesta ocasió volia limitar-me - expressament- a les captures de petits fragments de la ciutat a través d'un únic mitjà: el mòbil. i així ho he fet...

com us deia encara no he tingut ocasió de posar-m'hi però em comprometo a demà descarregar les fotos del mòbil i a penjar-les

-

gràcies de nou a tots i a totes i rebeu un petonàs al nas!

-

Budapest

políticament correcte?

és políticament correcte fer veure que no veiem que passa?

què es valora més la potència econòmica de la Xina o els drets humans?

Joves contra Putin

Bé, no podia acomiadar-me sense fer referència al "60 minuts" d'ahir a la nit (dimarts, 11 de març de 2008). M'agradaria poder-vos facilitar algun link on poguéssiu veure el reportatge però com ja m'ha passat en altres ocasions no aconsegueixo trobar-ho a http://www.tv3.cat/

Per evitar etiquetes de "plagi" us informo que tot el text que segueix i fotografies són extretes de la web de la secció: teniu un accés directe clicant aquí.

Abans però una reflexió: veurem a Rúsia una rebelió estudiantil/juvenil com la de la Xina, la del Maig del 68 o la dels nostres antecesors lluitant per la transició?

"Un reportatge dirigit per Maurice Rufin i produït per Arte France, ADR Productions França.
És pràcticament segur que Vladimir Putin continuarà tenint una enorme influència a Rússia, després de deixar la presidència del país, per obligació constitucional. Putin serà el nou primer ministre i el "seu candidat", Dmitri Medvedev, serà segurament el nou president de Rússia, després de les eleccions del dia 2 de març, on tots els sondejos donen com a gran favorit el partit Rússia Unida que va aconseguir la gran majoria en les eleccions parlamentàries del desembre passat, on el partit Rússia Unida va obtenir el 64% dels vots i la majoria absoluta a la Duma.

Aquest és un reportatge que repassa alguns dels moments tensos viscuts entre les autoritats polítiques russes i nombrosos grups de joves, que van convertir-se a partir de l'any 2005 en els principals opositors al poder cada cop més monolític i consolidat de Vladimir Putin. Són una minoria, com han demostrat les eleccions, però eren grups que tenien moltes ganes de fer sentir la seva veu.

L'any 2005, després de la "revolució taronja" d'Ucraïna, els joves de l'oposició russa, tant si eren demòcrates, com si eren nacionalistes o comunistes, van considerar que els corresponia dur a terme una missió històrica. En un moment en què el debat polític havia desaparegut "de facto" de la Duma (on Rússia Unida, el partit de Vladimir Putin, tenia més de 300 escons dels 450) i dels grans mitjans de comunicació, sotmesos al poder, aquells joves russos van començar a rivalitzar en audàcia per protestar públicament contra el règim. Aquell any, les protestes no violentes dels joves van agafar una volada inèdita i el poder va reaccionar amb una brutalitat desproporcionada. També el poder va reaccionar creant el seu propi grup de joves favorables a la política de Putin.

Aquest reportatge segueix alguns dels líders d'aquests moviments de protesta durant uns quants mesos per revelar un aspecte de la vida política russa totalment desconegut a Occident i ofereix una bona mostra de les aspiracions d'aquests joves i de la seva visió del futur. Uns joves crítics i minoritaris en la Rússia actual, però que són els inspiradors d'uns moviments polítics d'enorme transcendència."

S'acosta la nova temporada

Si fa uns dies deia que Tossa dorm a l'hivern, ara us haig d'anunciar que Tossa desperta lentament. Els finestrals ara ja descoberts mostren l'interior dels comerços i diferents establiments. La pols amuntegada durant l'hivern aviat deixarà de ser present. L'anar i venir de lampistes, fusters, pintors i demés anuncien l'acostament de l'inici de temporada. I és clar, aquest cap de setmana la Tossa turística obrirà les seves portes de bat a bat. Així, que aprofito avui per mostrar-vos les darreres fotos de pau i tranquil·litat...

per cert, shsss, no ho digueu: marxo de vacances cap a Praga i Budapest (si puc, des d'allà ja us explicaré). així, que m'acomiado fins passat el 23. fins aviat, un petonàs al nas!

-

Església Vella

Tossa de Mar, 12 de març de 2008

Canons. Tossa de Mar, 12 de març de 2008

Al fons: l'Illa de Tossa

Fora muralla. Tossa de Mar, 12 de març de 2008

Hermita dels Socors. Tossa de Mar, 12 de març de 2008

(nota: totes les fotos són fetes amb mòbil)

Eduardo Manostijeras

Són d'aquelles coses que m'agraden...

Cada dia em llevo a les 06:30h del matí per anar a treballar a Girona (i sempre arribo justa de temps). Em llevo mandrosament (5minuts més, si us plau), bec un got d'H2O (cas contrari, mala lluna tot el dia), em faig un nespresso i miro les notícies fins les 6:45, corro cap a la dutxa, em vesteixo, agafo l'esmorzar i quan m'adono ja és tard! corro escales avall, entro al garatge, agafo una ampolla d'aigua, aixeco la persiana, trec el cotxe, tanco, pujo la finestra del cotxe i poso música... primera i: som-hi!

Sempre, plogui, nevi, faci fred o calor, sempre, veig el jardiner (déu venir d'algun país molt fred), amb els seus pantalons verds i la samarreta groga de màniga curta (i a sobre arremangada!) xino xano cap a la feina. Déu començar a quarts de vuit.

Aquest noi, d'aparença tímida, és jove, no crec que tingui més de mummm, més de vint-i-sis/set. El que més m'agrada d'ell és veure amb quina il·lusió va cap a la feina i com gaudeix del que és i del que fa.

Quant plego aviat de treballar i puc anar a dinar a casa a quarts de cinc, les cinc de la tarda, sempre el veig treballant. Treballa a gust, amb ganes, orgullós de la seva feina. És, si més no, encoratjador.

No ve pas d'ara que m'hi fixo, no. Ja fa uns 2 o 3 anys que el veig voltar. I durant aquest temps, ha tingut cura de tots els parcs i jardins públics de la vila. I ho ha fet amb tantes ganes, amb tant d'interès que ha aconseguit que avui Tossa sigui com el seu jardí particular. Fixeu-vos-hi, volteu i mireu amb atenció.

Tossa avui és simètrica, al jardiner li agrada arrodonir-ho absolutament tot, encara que tingui davant una olivera. I no ho dic per desmerèixer, que va, m'encanta, em fa molta gràcia.

A Tossa tenim el nostre Eduardo Manostijeras particular.

Un parell d'imatges per il·lustrar-ho:
-

Caminante

Es Codolar, 3 de març de 2008. Tossa de Mar

Llambordes, Vila Vella, 3 de març de 2008. Tossa de Mar

Bahía de Tossa amb ulls d'Ava Gardner, 3 de març de 2008. Tossa de Mar

Esglèsia vella, 3 de març de 2008. Tossa de Mar

Al fons Es Far, 3 de març de 2008. Tossa de Mar

Es Far, 3 de març de 2008. Tossa de Mar

Caminante, son tus huellas

el camino, y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino,

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante, no hay camino,

sino estelas en la mar.

Antonio Machado

Dreta i esquerra de Norberto Bobbio

Continuant amb la política - encetat en el post anterior- i per finalitzar aquest tema. Voldria compartir un fragment del llibre Dreta i esquerra, raons i significats d'una distinció política de Norberto Bobbio, què fa temps que vaig llegir i que avui arrel del post anterior he tingut ganes de tornar a fullejar. I diu així:

Ultra aquells qui critiquen la distinció* i aquells qui no accepten el criteri*, hi ha els qui dubten, que si bé accepten la distinció i no rebutgen el criteri que he triat i he posat en relleu, ara com ara consideren que ha esdevingut insuficient. Faig referència, especialment a aquells qui creuen, malgrat reconèixer que "la crisi de les ideologies, la variabilitat dels criteris del judici moral, la naturalesa tècnica i cada vegada més complexa dels problemes polítics, el pluralisme i la segmentació de les afiliacions socials fan de cada ciutadà un subjecte polític transversal respecte el sistema axial dreta/esquerra - que és un judici a compartir- que per definir la díada, a més del tema tradicional de la igualtat, fóra necessari tenir en compte altres criteris com són ara el de l'autonomia i la identitat de les persones, el del pluralisme de les cultures i de les pertinences, la radical contextualització dels valors morals i la dispersió de l'esfera pública, induïda, en les societats informàtiques, pels mitjans de comunicació. Que avui una de les raons de la desorientació de l'esquerra depengui del fet que en el món contemporani han sorgit problemes que els moviments tradicionals de l'esquerra no s'havien plantejar mai, i que hagin decaigut certs supòsits, sobre els quals recolzava no tant sols el projecte mateix de transformació de la societat, sinó també la seva força, és indiscutible. Jo mateix n'he parlat sovint. Cap esquerranista pot negar-se a admetre que l'esquerra d'avui ja no és la d'abans. Però mentre hi hagi persones el compromís polític de les quals es regeixi per un profund sentit d'insatisfacció i de sofriment davant les inquietats de les societats contemporànies, tal vegada avui d'una manera no tant punyent com en altres èpoques, però molt més visible, aquests mantindran vius els ideals que han marcat des de fa més d'un segle totes les esquerres de la història.

*dreta-esquerra

*igualtat-desigualtat;llibertat-autoritat