La comunicació empresarial

Per l'abril de 2005 estudiava l'assignatura "Comunicació i Marketing intern" a la Universitat Oberta de Catalunya... per conceptualitzar uns elements del temari, el llavors consultor ens va facilitar la lectura d'un article que avui he tingut (dos anys més tard) ganes de recuperar d'entre el meus arxius per compartir amb vosaltres... aquí el teniu:

Cuidant l'aigua del Radiador
La motivació de personal i la comunicació amb els empleats són igual d'importants que el compliment de les metes per a l'èxit de les empreses.
David Fischman, autor de"El camino del líder'

"Un vehicle amb motor de vuit cilindres no arribarà gaire lluny si el radiador no té aigua. De la mateixa manera, tampoc no arribarà lluny una empresa molt organitzada, i de vuit cilindres, però que no té l'aigua de les bones relacions interpersonals"

En Ferran és un gerent reeixit, orientat a resultats: supera les seves metes de l'any, inverteix temps impulsant vendes, innova, estimula la reducció de costos i supervisa el compliment d'estratègies. A més, dedica esforços a les relacions públiques externes. Aparentment, en Ferran és un bon líder, però desgraciadament el seu personal està desmotivat. Existeixen conflictes, lluites de poder i un clima organitzacional negatiu. Quin és el problema? En Ferran és el típic cas del líder centrat en les tasques, en els aspectes racionals de la feina i en els objectius, però que oblida una part important del seu treball: les relacions amb les persones.

Tornant a l'analogia del radiador, tant un vehicle com una empresa poden funcionar amb poca "aigua" al radiador. Es reescalfa de tant en tant, genera conflictes, però aconsegueix caminar. Però quan baixa el nivell mínim, pot acabar fonent el motor de l'empresa. És a dir: creant una cultura reactiva i negativa difícil de canviar.

A la majoria dels líders empresarials els costa orientar-se a les persones. Un estudi realitzat en les 500 més grans empreses nord-americanes, va revelar que el 95% dels gerents és totalment racional. El món corporatiu està dominat per gent racional i pragmàtica, el temperament de la qual privilegia les tasques i deixa de costat les relacions. Tanmateix, si els líders volen tenir empreses competitives, amb personal motivat, hauran d’equilibrar les seves conductes. Com fer-ho?

A continuació dono uns consells:

1. - assumeixi la seva responsabilitat com a líder per motivar el seu personal. Separi un temps setmanal per atendre aquests temes. Faci enquestes periòdiques de clima laboral per mesurar la satisfacció de la gent. Però, si decideix realitzar l'enquesta, dediqui temps i energies a resoldre els problemes que reveli. Altrament, elevarà les expectatives del seu personal innecessàriament.

2. - no es limiti a les enquestes, conversi directament amb els empleats. Un dels principals motivadors és la preocupació genuïna del líder pel seu personal. Pregunti'ls com se senten i què creuen que hauria de millorar perquè se sentin més realitzats com a persones. No es limiti als seus gerents, baixi a tots els nivells de l'organització.

3. - assumeixi responsabilitat sobre la comunicació en la seva empresa en tots els nivells. En la meva experiència la majoria dels problemes de clima i motivació s'originen per problemes de comunicació. Generi espais on les persones puguin expressar el que sentin, com ara esmorzars amb diferents àrees de l'empresa. Mostri obertura a les crítiques constructives i incentivi una comunicació directa i transparent. Faci explícita una política de portes obertes encara quan les notícies no són del tot agradables.

4. - finalment, no oblidi els petits detalls que fan sentir humanes a les persones: saludar amb atenció al col·laborador, recordar els seus noms, felicitar amb veritable afecte els qui compleixen anys o, simplement, agrair qui ha fet un bon treball. El problema d'alguns líders és que viuen tan obsessionats per competir i aconseguir resultats que malgasten aquestes valuoses oportunitats. No reconeixen que són aquestes conductes les que li permetran competir en el llarg termini.

Expliquen que una àguila criticava a la gallina i li deia: "Com n’ets d’injusta, el teu amo et dóna menjar, aigua i abric. Però quan et crida, fuges i no deixes que t'agafi. En canvi mira'm a mi, quan ell em crida em poso al seu braç". A la qual cosa la gallina va respondre: "Pot ser que tinguis raó però digues-me, alguna vegada has vist una àguila rostida?".

El que li falta a l'àguila de la història, i també a alguns líders, és empatia. Faci un esforç per posar-se al lloc del seu col·laborador i es convencerà de la importància de tractar les persones com a éssers humans.