dilluns, 28 d’abril del 2008

Praga i Budapest (v.3)

Bé, tot sol tenir un inici i un final i en aquesta ocasió cal donar per tancades les instàncies robades a Praga i Budapest.

Praga és la capital de la República Txeca. Una ciutat per descobrir deixant-se la sola de les sabates a l’asfalt, passant de tant en tant de les guies i mapes per gaudir-la tot badant, carrer amunt carrer avall, gir a l’esquerra i cervesa a la terrasseta.... Això sí, no us enganyeu, no és un lloc on us sentireu visitants sinó turistes i amb majúscules. La ciutat està envaïda de personatges com tu i com jo que la visiten massivament tot l’any. De fet, a tot carrer, a tota cantonada sentiràs parlar castellà o català. És tanta la seva atracció que el poble txec es pot permetre el luxe de tenir un tracte eixut i amb segons qui desagradable perquè de ben segur el boca orella farà que una altra remesa la visiti ni que sigui una vegada.

Visites imprescindibles:
- el metro (també a Budapest)
- agafar un tramvia (també a Budapest)
- els músics ambulants
- el teatre negre
- passejar per la plaça Wenceslao
- el barri jueu
- el Castell de Praga (i el carrer de l’or, vigileu les bosses)
- el rellotge astronòmic de l’ajuntament vell
- el mur de Lenon
- el barri de la Malá Sraná
- tots i cadascun dels seus carrers i carrerons...

I amb aquesta entrada s’acaba el viatge a Praga i Budapest a través de la retina del meu mòbil. Espero que us hagi agradat, que vagi de gust!

Un petonàs al nas.






















dijous, 24 d’abril del 2008

Praga i Budapest (v.2)

Com ja us havia avançat, si la memòria no em falla, per Setmana Santa vam passar 3 dies a Budapest, el 4at el vam passar damunt l'autobús (tot i que a tothom se li va fer curt el viatge) amb parada a Viena (Àustria).

Les imatges que segueixen són de l'Àustria rural preses amb el mòbil amb l'autobús en marxa, notareu cert reflex és el del vidre (no si pot fer més...). La primera foto és de la bosseta on porto l'MP3 que m'ajuda a somiar...

Banda sonora: Unplugged de Nirvana, Anthony and the johnson, Sarah-jane Morris, Unplegged de lauryn hill, lokua kanza i uns quants més....

(soon Praga)






dimarts, 22 d’abril del 2008

sarah-jane morris


Avui és laborable, o sigui, que com molta altra gent ha tocat anar a treballar... quan he arribat a casa em sentia bé, darrerament em sento bé, treballo i encara que se'm pugui qualificar de "masoca" a mi, personalment, treballar em dóna vida, em sento bé amb mateixa, tranquila, més feliç (tot i que hi ha moltes coses a millorar)...

Quan he arribat, m'ha agradat constatar que encara era de dia... no sabeu el feixuc que se'm fa l'hivern: llevar-se de nit i tornar a casa de nit, buff, és francament trist. Soms mediterranis, per tant, necessitem llum, claror, sortir al carrer, veure gent, ambient, vida... He decidit acabar de fer la neteja, diumenge vaig treure la pols i passar l'aspirador, ahir -dilluns- com que vaig arribar tard no vaig fer res, però avui -amb llum- he pogut assumir (encara que a desgrat) el que restava.
-
Quatre gotes (emprenyedorestota volta però lloades) i és de dia. Els pantans assedegats, temorosos de no poder abastir la població, estenen els seus braços de bat a bat per recollir tota l'aigua que el cel (avar aquests dies) deixa anar a contracor...
-
a casa portem el cotxe brut amb el cap ben alt, fa setmanes (mesos) que no rentem els cotxes per no malbaratar recursos...

Caminava tot pensant això i de cop he recordat com la Tània em deia: no et passa que cada viatge té la seva cançó? mummm... doncs no... recordo la música que vaig escoltar en el darrer viatge però no, una cançó en concret no.

El 18 de novembre de 2004, vaig tenir un ensurt tornant de Madrid cap a Barcelona. Difícilment ho oblidaré. El meu cos si no hagués estat pel cinturó de seguretat s'hauria alçat vertiginosament cap el sostre mentre l'avió en mig de crits i amb totes les llums obertes queia centenars de metres cap al terra quan tot just feia uns minuts que ens estàvem enlairant. Recordo la mare amb dos criatures de 2 i 3 anys que seia darrera, recordo com l'hostessa va llençar el micròfon i va córrer a seure... recordo que per uns instants vaig estar a punt d’encomanar-me a Déu (la meva religió és l'ésser humà, tot, el bo, el dolent és fruit només dels nostres actes)... però per mil·lèsimes de segons vaig recuperar les regnes i vaig decidir no fer-ho... si ho hagués fet hauria tirat la tovallola i el pànic i l'histèria s'haurien apoderat de mi... així que vaig decidir recordar-me de la mare del pilot tot el trajecte (pobre dona!)... durant la resta del trajecte no ens van dir res, ni mu, ni una paraula, ni una explicació. Quan vam aterrar una filera de cares blanques enceníem un munt de cigars i, un altre cop, ningú ens deia res com si tinguéssim carta blanca i penseu que llavors ja estiva prohibit fumar a l'aeroport...

Sigui com sigui, d'aleshores ençà tinc temor als enlairaments i aterratges, qualsevol soroll, qualsevol moviment em torna al passat i un no sé que em puja per l'estòmag mentre els ulls se m'ennueguen... de manera que he decidit que en tot trajecte per descansar i distreure'm em poso els auriculars de l'MP3 i escolto una selecció dels millors 20 CD's de la meva discoteca. I aquest música, i no una cançó en concret, és la que m'acompanya a tots els viatges, la meva personal banda sonora...

Tot i així, confesso que pensant i pensant, i si hagués d'escollir una música per al darrer viatge (Praga i Budapest) seleccionaria un del meus discs d'or, un dels meus preferits: august de sarah-jane morris (web i per fer un petit tastet: youtube).

us recomano amb el cor a la mà aquest disc (august) en concret.
a aquells/es que us agradi: ja som més a la vora.

petons i abraçades

dimecres, 16 d’abril del 2008

Praga i Budapest (v.1)

BUDAPEST: 15 de març a 19 de març de 2008

Budapest, capital d'Hongria, partida en dos pel riu Danubi. Capital econòmica del país, i destí turístic post-emergent. Ha estat assetjada i abatuda durant tota la seva història, fet que es respira en la seva arquitectura neoclàssica, neogòtica, neorrenaixentista... és sens dubte una ciutat imperial.

A Budapest també se la coneix com la Reina del Danubi: elegant i misteriosament cosmopolita.

Visites imprescindibles:
- el cim Gellért
- el bastió dels pescadors
- pendre una Dreher (cervesa) en qualsevol bar/cafeteria
- el Parlament
- navegar pel Danubi
- l'illa Margarita
- un bany termal
- l'esglèsia de Maties
- pujar en el funicular
- travessar el pont de les cadenes
- beure palinka
- gaudir de la plaça del herois
- perdre's en el mercat central
etcètera, etcètera, etcètera

però com ja vaig dir en el post anterior, en aquesta ocasió vaig decidir que la capritxosa retina capturés petites essències, detalls, curiositats... a través de la càmara del meu mòbil i aquí en teniu una selecció (aviso que no es tracta de la típica foto de monument sinó de la visualització de moltes sensacions), espero que us agradi. Que vagi de gust!

si mai aneu a Budapest potser us retrobeu amb alguna d'aquestes instàncies, de fet, totes menys les del metro i una d'un restaurant són de l'exterior, per tant, l'únic requisit és ser una persona observadora, caminar i estar ametent a tot el que els teus ulls poden absorvir...






















i és clar, per molt que estem de turista no ens hem d'oblidar de la ciutadania
(continuarà, us haig de penjar un parell de vídeos, el viatge en bus per Àustria i la ciutat de Praga)