diumenge, 31 d’agost del 2008

II setmana de Tossa solidària (setembre 2008)



Com sabeu i com us vaig explicar avui mateix fa un any, el setembre de 2007 es va organitzar la "I setmana de Tossa solidària" amb l'esperança i el desig de crear un precedent que el temps digués si l'esdeveniment donaria lloc a la seva consolidació...

En aquella primera ocasió tots els actes que es van celebrar tenien per finalitat recaptar diners que anaven adreçats íntegrament al finançament dels costos de construcció de cases a la India a través de l'organització "Fundació Vicente Ferrer"

L'experiència fou tot un èxit i s'aconseguí fer realitat la millora de les condicions de vida per a vàries famílies gràcies als diners recaptats (10.500€!!!).

Aquest any, la Regidoria de Comerç de l'Ajuntament de Tossa, junt amb l'Associació de Botiguers de Tossa, l'Associació OASI, la Cambra de Comerç de Sant Feliu i el Dpt de Comerç de la Generalitat, a més de Tossa Solidària (= tossencs i tossenques d'origen i d'adopció, així com tots i totes aquelles que hi poseu de la vostra part) organitza de nou la que serà la "II setmana de Tossa solidària". En aquesta segona edició, tots els actes tenen per finalitat aconseguir el màxim de suport econòmic (gràcies a tu i a la teva aportació) per al projecte "Lluita contra la desnutrició infantil a Madaoua, Níger" de l'ONG "Metges sense fronteres".

Són diferents els actes que s'estan organitzant així que resto pendent d'aconseguir un programa per poder-vos-en fer una millor difusió.

Com deia el capità enciam: els petits canvis són poderosos, així que imaginem tot el que podem arribar a fer sumant els nostres petits esforços!
-
Per acabar us adjunto l'enllaç a la presentació del projecte que ha fet arribar Metges sense fronteres (clica aquí, volia publicar el document però em falla el sistema sorry)
-
un petonàs al nas

divendres, 29 d’agost del 2008

Ava Gardner i Tossa de Mar

Publicat a "el Periódico", divendres, 29 d'agost de 2008, dins la sèrie "cent anys de la Costa Brava"



La platja on va recalar Ava Gardner
XAVIER FEBRÉS

foto: Xavier Miserachs

L'immaculat guàrdia urbà fotografiat per Xavier Miserachs el 1965 a la platja de Tossa de Mar començava a projectar una mirada condescendent. La localitat havia estat, 15 anys abans, l'escenari de l'esdeveniment més ressonant pel que fa a canvi de costums. A aquesta platja hi va arribar des dels EUA, el 20 d'abril de 1950, l'"animal més bonic del món" en el gloriós apogeu dels seus 28 anys i el tecnicolor dels seus ulls verds, per rodar amb actors americans la primera pel.lí- cula a Espanya d'un director de Hollywood, anar-se'n al llit amb un spanish bullfighter anomenat Mario Cabré i provocar el viatge llampec al rescat del gelós nòvio Frank Sinatra.

Cap altre rodatge cinematogràfic a la Costa Brava ni esdeveniment mundà relacionat amb la colònia anglosaxona ha aconseguit el mateix ressò llegendari. En realitat, el director Albert Lewis havia enviat els seus especialistes en localitzacions a altres punts del Medi-terrani per trobar l'àmplia platja verge amb vestigis arqueològics que desitjava per a la seva pel.lícula Pandora y el holandés errante, basada en el mite del mateix nom. Va ser l'industrial i mecenes Alberto Puig Palau, ben relacionat internacionalment, qui el va convèncer per elegir la Costa Brava, on ell mateix acabava de comprar la finca Mas Juny (a Palamós, que havia pertangut al cèlebre pintor José M. Sert).

El centre de la trama es vadesenvolupar efectivament a Tossa de Mar, amb altres seqüències a s'Agaró i Girona. El pressupost del rodatge va arribar el 1950 a un milió i mig de dòlars, fet que va donar per a moltes i recordades experiències. Mario Cabré va mantenir fins al final dels seus dies l'impacte d'aquella única nit al llit amb Ava Gardner. Molt menys l'actriu, tot i que a partir del 1954 es va establir durant 15 anys a Madrid i va passar moltes nits més amb un altre spanish bullfighter anomenat Luis Miguel Dominguín. Molt de tant en tant va tornar a la Costa Brava per visitar Puig Palau o el seu amic novel.lista Robert Ruark, resident a Palamós i originari de Carolina del Nord, com ella.

a la foto Ava i Frank Sinatra (affaire a Tossa)
extreta del següent bloc

dilluns, 11 d’agost del 2008

si us plau


остановите нападение, сэкономите Джорджию


stop attack, save Georgia

divendres, 8 d’agost del 2008

08-08-08

dimarts, 5 d’agost del 2008

Mercat de treball i convergència de Josep Oliver

Dissortadament els actuals ritmes de treball et roben massa temps i costa trobar espais per llegir una mica. Tot i així, divendres passat vaig tenir l'ocasió, si més no, per llegir en diagonal part de la publicació:

Mercat de treball i convergència: algunes lliçons de l’expansió a Catalunya. 1995-2006.- (Monografies ; 2). De Josep Oliver Alonso i publicat pel Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

cliqueu per accedir al document

No l’he pogut llegir ni tot sencer ni amb la profunditat desitjada però sí el suficient per fer-me una caricatura mental del/a sapiens laboris de l’any 1995 versus el/la de l’any 2006. Una clara i estructurada exposició dels fets ajuda a crear aquesta imatge mental a la vegada que enriqueix incorporar noves maneres d’aproximar-se a la realitat canviant de la nostra breu recent història. -
L’anàlisi que fa l’equip, dirigit per Josep Oliver, és atractiu perquè el realitza tot girant/rotant sobre la figura/element del capital humà. Encara ara enns hauríem de preguntar: factor o recurs productiu? la resposta fa temps que l'hauríem de compartir però per aquells i aquelles que encara tenen dubtes, llegiu-vos aquest estudi perquè us ajudarà.

L’estudi/anàlisi/publicació, com preferiu que ens hi referim, destaca/posa en relleu/evidència com les transformacions de l’estoc en capital humà influencien en la transformació del teixit productiu. No tant com a condicionants de millors/pitjors productivitats que sí és clar, sinó com a generadors de nous serveis/productes que el teixit productiu ha de produir per donar resposta a la capacitat/necessitat de consum d’una força de treball que està condicionada per la seva pròpia alterada estructura i composició.

La citada “expansió de la grandària del mercat intern”, de l'apartat conclusions, hem recorda a Jacques Delors i la seva visió d’una Europa social i solidària recollida entre d'altres al seu White Paper on ja preveia el sorgiment dels famosos nous jaciments d’ocupació: atenció domiciliària, oci, medi ambient, seguretat, etc...

Al mateix temps, l’anàlisi de com s’ha transformat el capital humà d’ençà de l’any 1995 al 2006 defensa que els desitjats increments de productivitat que tan es retreuen en economies tan tercialitzades com la nostra no tardaran en arribar (és com si la seva emergència no seguís un patró n+1 sinó n+5, com ho diria.... com si agafessin una sèrie gràfica de l'excel que per exemple representa un cicle que puja i baixa -com el de l'economia sí- i fessim CTRL + C (copiar) i després CTRL + V (enganxar) tot moventa-la uns quants centímetres cap a la dreta... una superposició/translació més enllà en el temps... no sé si m’explico).

L’estudi no és limita a analitzar la transformació, estructura i composició del capital humà durant el període 1995-2006 sinó que a més realitza una comparativa amb diferents regions europees per concloure que la distància que hi havia el 1995 ha tendit disminuir i per tant ens trobem en un saludable procés de convergència.

L’estudi es divideix en quatre grans apartats:

  1. Canvis en l’oferta de treball
  2. Transformacions en l’estructura sectorial de l’ocupació
  3. Productivitat del treball: distribució educativa dels ocupats; demanda de qualificacions i; davallada d’autònoms i professionals independents
  4. Convergència: Catalunya vs Europa

El que personalment crec que és més important de tot plegat és adonar-vos quin rellevant paper ha jugat el capital humà en la transformació del teixit productiu, sobretot per tenir-ho present de cara als escenaris de futur que a mig termini se’ns poden dibuixar!

Apa siua i que vagi de gust la lectura!