dimarts, 5 d’agost de 2008

Mercat de treball i convergència de Josep Oliver

Dissortadament els actuals ritmes de treball et roben massa temps i costa trobar espais per llegir una mica. Tot i així, divendres passat vaig tenir l'ocasió, si més no, per llegir en diagonal part de la publicació:

Mercat de treball i convergència: algunes lliçons de l’expansió a Catalunya. 1995-2006.- (Monografies ; 2). De Josep Oliver Alonso i publicat pel Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.

cliqueu per accedir al document

No l’he pogut llegir ni tot sencer ni amb la profunditat desitjada però sí el suficient per fer-me una caricatura mental del/a sapiens laboris de l’any 1995 versus el/la de l’any 2006. Una clara i estructurada exposició dels fets ajuda a crear aquesta imatge mental a la vegada que enriqueix incorporar noves maneres d’aproximar-se a la realitat canviant de la nostra breu recent història. -
L’anàlisi que fa l’equip, dirigit per Josep Oliver, és atractiu perquè el realitza tot girant/rotant sobre la figura/element del capital humà. Encara ara enns hauríem de preguntar: factor o recurs productiu? la resposta fa temps que l'hauríem de compartir però per aquells i aquelles que encara tenen dubtes, llegiu-vos aquest estudi perquè us ajudarà.

L’estudi/anàlisi/publicació, com preferiu que ens hi referim, destaca/posa en relleu/evidència com les transformacions de l’estoc en capital humà influencien en la transformació del teixit productiu. No tant com a condicionants de millors/pitjors productivitats que sí és clar, sinó com a generadors de nous serveis/productes que el teixit productiu ha de produir per donar resposta a la capacitat/necessitat de consum d’una força de treball que està condicionada per la seva pròpia alterada estructura i composició.

La citada “expansió de la grandària del mercat intern”, de l'apartat conclusions, hem recorda a Jacques Delors i la seva visió d’una Europa social i solidària recollida entre d'altres al seu White Paper on ja preveia el sorgiment dels famosos nous jaciments d’ocupació: atenció domiciliària, oci, medi ambient, seguretat, etc...

Al mateix temps, l’anàlisi de com s’ha transformat el capital humà d’ençà de l’any 1995 al 2006 defensa que els desitjats increments de productivitat que tan es retreuen en economies tan tercialitzades com la nostra no tardaran en arribar (és com si la seva emergència no seguís un patró n+1 sinó n+5, com ho diria.... com si agafessin una sèrie gràfica de l'excel que per exemple representa un cicle que puja i baixa -com el de l'economia sí- i fessim CTRL + C (copiar) i després CTRL + V (enganxar) tot moventa-la uns quants centímetres cap a la dreta... una superposició/translació més enllà en el temps... no sé si m’explico).

L’estudi no és limita a analitzar la transformació, estructura i composició del capital humà durant el període 1995-2006 sinó que a més realitza una comparativa amb diferents regions europees per concloure que la distància que hi havia el 1995 ha tendit disminuir i per tant ens trobem en un saludable procés de convergència.

L’estudi es divideix en quatre grans apartats:

  1. Canvis en l’oferta de treball
  2. Transformacions en l’estructura sectorial de l’ocupació
  3. Productivitat del treball: distribució educativa dels ocupats; demanda de qualificacions i; davallada d’autònoms i professionals independents
  4. Convergència: Catalunya vs Europa

El que personalment crec que és més important de tot plegat és adonar-vos quin rellevant paper ha jugat el capital humà en la transformació del teixit productiu, sobretot per tenir-ho present de cara als escenaris de futur que a mig termini se’ns poden dibuixar!

Apa siua i que vagi de gust la lectura!