dilluns, 26 de novembre del 2007

Reflexions d’una ciutadana del cibermón

Nunca se conoce el verdadero carácter de las personas
hasta que se les da autoridad
Frase extreta de l’article “4 elementos básicos del liderazgo” de Daniel Tigani publicat a ICTNet el 20 de novembre de 2007.

A través del portal de la Universitat Oberta de Catalunya tenim un accés directe al Projecte Internet Catalunya (PIC). El PIC és un programa de recerca de l’Institut IN3 de la UOC i entre les seves planes trobarem descripcions com la que segueixen: El PIC, almenys des de punt de vista quantitatiu, és el projecte de recerca més gran en ciències socials que s’ha fet mai a Catalunya, el projecte més important de recerca sobre la societat de la informació que s’ha fet mai a l’Estat Espanyol i un dels més importants d’Europa. Davant d’aquestes paraules tant contundents a hom no li resta més opcions que dedicar part del nostre temps a intentar conèixer i aprendre d’aquest programa.

No crec que ens sorprenguin part dels fets que es recullen en la presentació dels resultats del Projecte Internet Catalunya:

  • Catalunya és una societat de la informació desinformada

  • La societat catalana no creu en els polítics i en la política. Però té un profund interès en els assumptes del món i hi vol intervenir amb la seva autoorganització com a societat civil i amb les seves mobilitzacions pròpies. Internet es revela com un instrument important d’aquesta autonomia sociopolítica.

  • L’empresa catalana és en un període de transició a mig camí entre la consolidació d’un nou tipus d’economia, que basa el seu funcionament en l’ús de dotacions creixents de tecnologies digitals i de coneixement en un context de producció global, i el manteniment de les estructures organitzatives i productives tradicionals de l’economia industrial i de serveis.

  • A l’administració catalana continua havent elements de la cultura i estructura organitzativa que dificulten els fluxos d’informació transversal.

El que sí és sorprenent és que el canvi i la seva gestió depengui únicament i exclusivament d’un element: les persones (productores i protagonistes).

Què fem que no reaccionem? Mai havíem tingut tants recursos personals i col·lectius per fer les coses millor però la comoditat, la mediocritat, la irresponsabilitat, la insensibiltat semblen “campar a sus anchas”!!!

S’acosten les campanyes electorals i la ciutadania ha d’estar a l’aguait i escollir bé a quina dona el seu suport.

(per acabar una sèrie d’imatges per a la reflexió)


desesperança

esperança

divendres, 23 de novembre del 2007

CiberMarató Fundación Vicente Ferrer




Hola a tots a totes,

No sé si recordeu l'entrada del dissabte, 1 de setembre de 2007 en la que explica que s'organitzava la I Setmana de Tossa Solidària amb la finalitat de recollir money per construir habitatges a l'Índia a través de la Fundación Vicente Ferrer. Doncs bé, ara us puc dir amb la boca ben grossa que vam aconseguir 10.500€!!!


Avui però m'adreço a vosaltres per demanar-vos la vostra col·laboració per difondre la campanya Cibermaratón de la Fundación Vicente Ferrer que pretén gràcies a les noves tecnologies de la comunicació donar a conèixer la seva tasca i animar/esporar a tots nosaltres/vosaltres a col·laborar en la mesura de les nostres possibilitats, interessos i neguits personals amb la causa. Per tant, su demano que en feu la màxima difusió i que us apenteu, si així ho voleu, a col·laborar amb l'apadrinament d'infants o amb projectes concrets.

Bé, ànims ho aconseguirem!
CLICKA!

dimarts, 13 de novembre del 2007

Facto Delafé y las Flores azules

Bona nit!

M'havia oblidat de comentar l'última adquisició: La luz de la mañana de Facto Delafé y las Flores azules.


Facto Delafé y las Flores Azules és un trio català de difícil catalogació: entre el pop i el hip-hop prefereixo presentar-vos-els com a creadors de música d'estètica neta (no se m'acudeix millor definició) i veu cantanda (que encara que no ho sembli no vol dir hip hop).

Bé, feta la meva personal definició d'aquesta música us passo l'enllaç a myspace perquè us en feu la vostra pròpia idea: www.myspace.com/factodelafeylasfloresazules

Espero que vagi de gust!

I parafraregant-los: tu que llegeixes... sí tu... somriu... somriu, ningú et mira

nota: si no vaig errada Facto Delafé y las Flores azules, el nom del grup, en realitat són els alies dels seus tres membres. Facto als teclats i Delafé y las Flores azules són les veus.


Edit Piaf i el començar de zero

Hola de nou,

Aquest cap de setmana he fet casona, un desagradable constipat m'ha recomanat quedar-me a casa i fer bondat així que he aprofitat per llegir i mirar films: Un buen año, En busca de la felicidad i Edit Piaf... com podeu veure ha estat una convalescència en bona companyia.

Avui, ja trobant-me una millor, he volgut recuperar la lletra Non, je ne regrette rien que cantava Piaf:

Non! Rien de rien ...
Non! Je ne regrette rien
Ni le bien qu'on m'a fait
Ni le mal tout ça m'est bien égal!

Non! Rien de rien ...
Non! Je ne regrette rien...
C'est payé, balayé, oublié
Je me fous du passé!

Avec mes souvenirs
J'ai allumé le feu
Mes chagrins, mes plaisirs
Je n'ai plus besoin d'eux!

Balayés les amours
Et tous/avec leurs trémolos
Balayés pour toujours
Je repars à zéro ...

Non! Rien de rien ...
Non! Je ne regrette rien ...
Ni le bien, qu'on m'a fait
Ni le mal, tout ça m'est bien égal!

Non! Rien de rien ...
Non! Je ne regrette rien ...
Car ma vie, car mes joies
Aujourd'hui, ça commence avec toi!

Profanaciones de Giorgio Agamben

Hola a tots i a totes,

Avui he acabat de llegir "Profanaciones" de Giorgio Agamben... El que diré a ulls dels/ de les entesos/es sí és una profanació però... que pesat que se m’ha fet el llibre, sobretot el capítol dedicat a la paròdia!

Els llibres que m’agraden són aquells que em condueixen a una conversa amb l’autor/a de manera que de l’escolta alguna cosa sempre n’acabo aprenent. I és que parlant la gent s’entén (i sinó que li preguntin a l’Ibarretxe)

;D (pretenia ser una paròdia)

Bé, ara en serio. La veritat el llibre no m’ha enganxat, me l’he llegit perquè era prou curt: cent planes i escaig i, per les referències que he anat trobant d’un lloc a l’altre de la xarxa sobre Giorgio Agamben. Però, reconec que es tracta d’un llibre no apte per a tot el públic, per gaudir-lo és necessari disposar d’un pòsit/bagatge personal de cert nivell, què dissortadament no tinc. Per tant, sóc incapaç de valorar en la seva justa mesura la capacitat d’exposar i explicar la subtilesa, la paròdia, i d’altres elements de la literatura i l’assaig, banyades des d’una experiència filosòfica, tot anant d’aquí (època contemporània) cap allà (època romànica o medieval) com qui no vol la cosa i fent ballar nou proses breus per perfilar l’acte de profanar...

divendres, 9 de novembre del 2007

Amy Winehouse AND MFSB

Jelou! Jelou!

Avui un parell de recomanacions musicals. Pel pont vaig estar a Barna per redescobrir-la amb ulls nous i m’ho vaig passar pipa (ja us ho explicaré! Inclou mariscada fresca a menys de 20€ gràcies a l’Anna i en Willy que sempre ens descobreixen coses noves!)

Bé, al que anava... ja se sap que quant surts de casa ja estàs gastant i més si voltes... així que com de tant en tant fem vam entrar en una botiga de música i clar vam caure en la temptació.

Vull compartir amb vosaltres dos CD’s:

  • Back to back d’Amy Winehouse i,
  • Love is the missage - the best of MFSB

Back to back d’Amy Winehouse

Sóc d’aquells centenars de mils de persones que passem un parell d’hores diàries al cotxe (una d’anada i una altra de tornada) per anar a la feina. I aquest temps és el que em reservo per escoltar música...

Doncs bé, us recomano posar-vos el Back to back de l’Amy Winehouse per anar a la feina us donarà bon rotllo i entrareu a la feina pensant: avui no deixaré que ningú m’espatlli el dia (encara que després les coses es puguin tòrcer, us serà d’ajuda).

Us afegeixo el link a la seva web perquè pugueu escoltar la seva música: http://www.amywinehouse.co.uk/

Gaudireu de la companyia d’una veu femenina de jazz i soul que té molt de caràcter i personalitat.

Love is the missage - the best of MFSB

Aquest CD és ideal pel viatge de tornada a casa. O sigui que us proposo un dia fantàstic!.

MFSB és l’abreviatura de Mother, Father, Sister and Brother. Orquestra de soul dels 70’s també catalogat com a sofstisoul o el so de Filadèlfia.

De camí cap a casa, pugeu uns quants punts el reproductor i deixeu-vos en dur per la música mentre el sol s’amaga i la lluna, els estels i la foscor embolcallen la terra. Gaudiu del contrast encara perceptible dels arbres i les muntanyes en la foscor, deixeu passar les llums acolorides dels semàfors, dels neons, dels cotxes tot relaxant-vos per l’arribada a casa.

Que tingueu un bon cap de setmana!

Llibertat

En un món on el factor temps sembla haver sobrepassat la seva dimensió econòmica. La llibertat de pensament es converteix, sota la meva modesta opinió, en la màxima expressió de la llibertat.

(..) anàvem en cotxe i em deia: ostres tant de bo algun dia s’inventin una història que et permeti emmagatzemar el pensament, per així el dia que tingui temps poder recuperar totes les idees que em venen al cap en moments inesperats - sovint inoportuns- i poder-les treballar (...)

Quan vaig sentir això em vaig esgarrifar. Fins a què estarem disposats a cedir/pagar per més comoditat?

És cert que avui tots/es ens queixem del mateix: no tinc temps. No obstant, també és cert que no soms els únics: moltes persones tenen idees, algunes de bones i d’altres de menys afortunades... però partint del supòsit que aquestes fossin enginyoses: no tots/es les aprofitem/disfrutem ja que massa sovint oblidem que autogestionar-se i buscar temps (o gestionant més eficaçment el que tenim) contribueix - dibuixant el primer pas del llarg camí - a la realització de les mateixes.

No és en va que la constància, la disciplina, l’organització, la planificació, l’anàlisi, l’avaluació i la rectificació formin part de tot receptari estratègic (en l’aplicació que es vulgui: personal, familiar, mercantil, etc.) i a aquesta és la diferència entre idees/projectes potencialment realitzables i no.

La veritat, no volia tirar a norris la seva il·lusió però el sol fet de pensar quines altres utilitats podrien donar-hi a aquesta aplicació em va espantar.


Què hi ha quelcom més lliure que la marabunta de pensaments? Què hi ha quelcom més íntim i singular que la frenètica activitat neuronal de processament, de generació, de creació? Què hi ha quelcom més misteriós que aquest mar incontrolat, inabastable, grandiós i a la vegada efímer i escapadís?

En aquesta vida ens ho poden treure tot però no pas la llibertat de pensament (o sí, en situacions extremes).

Si hi ha quelcom que tinc clar és que per res del món voldria que ningú altri a part de mi tingués accés a la meva essència.

Esperem, doncs, que això mai sigui possible.

dimecres, 7 de novembre del 2007

Fragments d’instàncies


AL MAL ÚS DEL PODER

T’he mirat, t’he observat, t’he escrutat
la meva desconfiança s’alimenta en la distància

T’he mirat, t’he observat, t’he escrutat
aixecant la mirada com qui res t’he saludat

T’he mirat, t’he observat, t’he escrutat
i m’he espantat en veure la teva maldat

T’he mirat, t’he observat, t’he escrutat
i m’ha esgarrifat la teva penositat

T’he mirat, t’he observat, t’he escrutat
i a tu et dic que m’has defraudat
---