Profanaciones de Giorgio Agamben

Hola a tots i a totes,

Avui he acabat de llegir "Profanaciones" de Giorgio Agamben... El que diré a ulls dels/ de les entesos/es sí és una profanació però... que pesat que se m’ha fet el llibre, sobretot el capítol dedicat a la paròdia!

Els llibres que m’agraden són aquells que em condueixen a una conversa amb l’autor/a de manera que de l’escolta alguna cosa sempre n’acabo aprenent. I és que parlant la gent s’entén (i sinó que li preguntin a l’Ibarretxe)

;D (pretenia ser una paròdia)

Bé, ara en serio. La veritat el llibre no m’ha enganxat, me l’he llegit perquè era prou curt: cent planes i escaig i, per les referències que he anat trobant d’un lloc a l’altre de la xarxa sobre Giorgio Agamben. Però, reconec que es tracta d’un llibre no apte per a tot el públic, per gaudir-lo és necessari disposar d’un pòsit/bagatge personal de cert nivell, què dissortadament no tinc. Per tant, sóc incapaç de valorar en la seva justa mesura la capacitat d’exposar i explicar la subtilesa, la paròdia, i d’altres elements de la literatura i l’assaig, banyades des d’una experiència filosòfica, tot anant d’aquí (època contemporània) cap allà (època romànica o medieval) com qui no vol la cosa i fent ballar nou proses breus per perfilar l’acte de profanar...