dilluns, 26 de novembre de 2007

Reflexions d’una ciutadana del cibermón

Nunca se conoce el verdadero carácter de las personas
hasta que se les da autoridad
Frase extreta de l’article “4 elementos básicos del liderazgo” de Daniel Tigani publicat a ICTNet el 20 de novembre de 2007.

A través del portal de la Universitat Oberta de Catalunya tenim un accés directe al Projecte Internet Catalunya (PIC). El PIC és un programa de recerca de l’Institut IN3 de la UOC i entre les seves planes trobarem descripcions com la que segueixen: El PIC, almenys des de punt de vista quantitatiu, és el projecte de recerca més gran en ciències socials que s’ha fet mai a Catalunya, el projecte més important de recerca sobre la societat de la informació que s’ha fet mai a l’Estat Espanyol i un dels més importants d’Europa. Davant d’aquestes paraules tant contundents a hom no li resta més opcions que dedicar part del nostre temps a intentar conèixer i aprendre d’aquest programa.

No crec que ens sorprenguin part dels fets que es recullen en la presentació dels resultats del Projecte Internet Catalunya:

  • Catalunya és una societat de la informació desinformada

  • La societat catalana no creu en els polítics i en la política. Però té un profund interès en els assumptes del món i hi vol intervenir amb la seva autoorganització com a societat civil i amb les seves mobilitzacions pròpies. Internet es revela com un instrument important d’aquesta autonomia sociopolítica.

  • L’empresa catalana és en un període de transició a mig camí entre la consolidació d’un nou tipus d’economia, que basa el seu funcionament en l’ús de dotacions creixents de tecnologies digitals i de coneixement en un context de producció global, i el manteniment de les estructures organitzatives i productives tradicionals de l’economia industrial i de serveis.

  • A l’administració catalana continua havent elements de la cultura i estructura organitzativa que dificulten els fluxos d’informació transversal.

El que sí és sorprenent és que el canvi i la seva gestió depengui únicament i exclusivament d’un element: les persones (productores i protagonistes).

Què fem que no reaccionem? Mai havíem tingut tants recursos personals i col·lectius per fer les coses millor però la comoditat, la mediocritat, la irresponsabilitat, la insensibiltat semblen “campar a sus anchas”!!!

S’acosten les campanyes electorals i la ciutadania ha d’estar a l’aguait i escollir bé a quina dona el seu suport.

(per acabar una sèrie d’imatges per a la reflexió)


desesperança

esperança