dimecres, 30 de juliol de 2008

Pupurri mental


Avui he plegat de treballar amb un mal de cap que feia fredat. Quan he plegat he agafat la moto i cap a Tossa. En arribar sentia que necessitava esbargir-me així que he anat a dinar al Savoy. En acabar, he anat cap al super pq volia comprar paper de wàter i sorra per la gata, caminant cap a la caixa he vist un gel nou: “bany relaxant amb flor de loto i lavanda”. He girat el tap i l’he flairat: no està malament. Finalment, he decidit que en arribar a casa faria un baldeio al pipi-can de la gata per deixar-lo net com una patena i que després em faria una bona dutxa relaxant amb aigua freda.

Tinc la mala costum de barrinar a tota hora, em costa desconnectar i deixar pair les coses. Deixar pair les coses? Aquesta frase no és encertada, el que hauria de dir és que em costa deixar de banda les coses i reprendre-les + tard, en canvi sí les deixo pair i, per tant, en realitat el que faig és anar-hi donant voltes ni que sigui en un segon pla... m’explico?

Sigui com sigui mentre netejava no parava de repassar el dia de feina i les setmanes precedents preparant el tema del dia... la veritat, de vegades em costa entendre les postures d’altres persones, sobretot quan em plantegen repensar projectes que he viscut intensament. Faig l’esforç però a voltes em costa. Qui em coneix ja ho sap, ho sigui que em dona temps sabent que sempre torno i enfronto els reptes com qualsevol altre.

Potser és tossuderia, potser és orgull... bé, no ho sé... en realitat és perquè tinc la sensació que em trenquen. No idees, ni pensaments, ni maneres de sentir sinó, com ho diria, petits “films”... A veure si em sé explicar. No sé com funciona la vostra ment però sí sé com funciona la meva: jo visualitzo. Exacte. Quant penso en com s’ha de fer una cosa, quan penso en una acció en concret, producte i/o projecte el que faig és visualitzar: de cop és com si estigués mirant una pel·lícula, veig perfectament una persona que utilitza un document, com està imprès quin contingut té, etc.. (si el que necessito és una nova eina de treball de gestió de la informació per exemple) o veig una persona donant classes, veig l’horari i els diferents colors en funció de la lliçó que s’imparteix... (si el que necessito és un nou servei per exemple d’alfabetització). És a dir, funciono per imatges i després el que faig és tot allò que veig (per tant, sento) ho plasmo en paraules, papers, fletxes, organigrames, quadres, lletres, símbols i demés. M’explico?. Per això, quan haig de replantejar un projecte, sobretot quant l’he vist clarament, per mi, implica que tot allò que he vist es “rebobina ràpidament tot esborrant-se” per tal d’intentar tornar a visualitzar-ho a través dels ulls d’altri, sense deixar de sentir el que veig i així incorporar altres versions. I això a vegades costa... No sé si m’explico.