dimarts, 10 d’abril de 2007

Les històries de Na Jana (v.1)

Presentada ja Na Jana és hora ara d’acompanyar-la en alguns dels seus aprenentatges... els records són com les boires que ens acullen a la carretera que de lluny se’t presenten inescrutables, indesxifrables... però que a mesura que t’hi endinsen s’obren i et deixen, de vegades més de vegades menys, veure que amaguen...

Na Jana estudiava al col·legi blau del poble, no està clar si a la classe A o a la B. També hi havia el cole vell, què en aquells anys acollia nens i nenes de pre-escolar amb la magnífica Señorita Infanta i, anys més tard, construirien el col·legi rosa, com a conseqüència de les altes taxes de natalitat de la població – parlem de la baby boom- i l’acollida de nous benvinguts “nacionals”)

Un dia a l’hora de classe que tocava ciències naturals la senyoreta va llençar una pregunta a la classe: perquè de vegades sembla que la carretera i la muntanya treu fum?... al cap d’un estona de llançar la pregunta a l’aire sense rebre resposta... la senyoreta va optar per preguntar un/a a un/a seguint l’ordre estricte de darrera a davant i de dreta a esquerra, fila a fila, seient a seient, rebent sempre la mateixa desafortunada resposta: no ho sé... ji ji ji... Na Jana era incapaç d’entendre quina gràcia tenia aquella absordutitat...quan li va tocar a ella, va respondre el què bonament sabia: perquè sua... i com que fa més calor... el vapor puja i se’n va... la resposta tot i correcta fou matisada – com havia de ser en un entorn d'aprenentatge- però si més no va consolar una senyoreta desconsolada...

Na Jana encara avui no entén com la necessitat d’identificació col·lectiva pot tenir tal poder sobre les voluntats individuals... no obstant, és cert que de vegades ens comportem com criatures i tot i estar en desacord soms capaços d’anul·lar-nos bé per por a equivocar-nos bé per evitar enfrontar-nos al grup...