dimecres, 9 de gener de 2008

L'altre Dakar (60 minuts)

Ahir, 8 de gener de 2007, al 60 minuts del 33 van emetre el reportatge rodat i viscut per quatre joves catalans. Una experiència si més no singular, em va recordar als “autos locos”, tot i que en aquesta ocasió no es tractava de fer-se la punyeta sinó de col·laborar al màxim per aconseguir que els vehicles arribessin al seu destí: Banjul)

Els nostres protagonistes:
Amanda Giner Rodríguez (foto Diari Avui)
Pepe Rodríguez
Sheila Aguado Arques
Edgar Aguado Arques

Els cotxes
2 Citroen Dyane (un del 1980 i l’altre del 1976).

Web oficial (només en anglès):
http://www.plymouth-dakar.co.uk/

En què va consistir aquesta experiència?
L’any 2006 aquests joves inquiets i intrèpids van apuntar-se, i van ser seleccionats, a la The Plymouth - Dakar Challenge. Tal i com explica en Julian Nowil (organitzador) al reportatge algun dels criteris que més puntuaven per a ser seleccionats eren:

  • una sol·licitud divertida i enguinyosa
  • no tenir experiència en rallys
  • tenir pocs coneixements de mecànica
  • ser dona (organitzen homes, que voleu?!)

La idea: passar una bona estona, gaudir de l’experiència i contribuir a un projecte solidari.

El text en cursiva és extret de: http://www.tv3.cat/60minuts/2007/080108.html

Quatre joves de Barcelona han constituït el primer equip català que ha participat en el ral.li Plymouth-Banjul Challenge, concretament en la cinquena edició. Un ral-li que fa la competència al gran París - Dakar.

Cada mes de gener, dos ral·lis agafen la carretera per fer un viatge que surt d'Europa fins a arribar a la costa africana. Un és l'enorme i car Ral·li Dakar. L'altre és el Plymouth-Banjul Challenge, una aventura amb uns valors completament oposats als del seu famós "germà gran".

El Challenge consisteix simplement a viatjar des de Plymouth, a la Gran Bretanya, fins a Banjul, la capital de Gàmbia, amb cotxes que tenen un valor nominal que no passa dels 600 euros. En altres paraules, fer més de 6.000 quilòmetres en velles cafeteres pràcticament sense diners ni assistència mecànica, però amb molt bon humor. No hi ha premis ni guanyadors, i, un cop a Banjul, els cotxes se subhasten per aconseguir fons per a ONG locals. En l'última edició hi van participar més de dos-cents equips, la majoria dels quals van arribar a la meta.

L'aventura és organitzada per un anglès, Julian Nowill, que la va plantejar com una alternativa barata i solidària al Ral·li París-Dakar, una competició en què només es pot participar si s'és capaç de reunir molts diners. La majoria dels dos-cents equips participants són anglesos, encara que també n'hi ha de Suïssa, Bèlgica i fins i tot del Brasil.

Els equips es divideixen en quatre grups de cinquanta cotxes i tenen el punt de trobada a Gibraltar. Des d'allà travessen l'estret fins a Ceuta, on comencen la travessa cap a Gàmbia en grups més petits, d'uns cinc o sis cotxes.

L' equip espanyol el formaven Sheila Aguado, Edgar Aguado, Amanda Giner i Pepe Rodríguez. Cap d'ells tenia el més mínim coneixement de mecànica ni experiència a córrer ral·lis. Però la seva bona mà amb la paella i la seva promesa de preparar les millors sangries al final de cada etapa van ser les claus perquè l'organització de la travessa els seleccionés entre dues mil sol·licituds. I gairebé sense esperar-s'ho es van embarcar en aquesta "bogeria amb sentit": van trobar dos Dyane 6 més que de segona mà, els van pintar amb un logo graffiter i es van llançar al repte.

El documental segueix les aventures de diversos equips. Alhora que absorbeixen la bellesa del desert descobreixen que, en qualsevol kit bàsic de supervivència, no hi poden faltar un martell, unes tenalles, una mica de filferro i, sobretot, quantitats il·limitades d'exquisit te anglès.

Algú s’apunta?
Si algun/a valent/a s’apunta i és seleccionat que no s’oblidi de bloggegiar la crònica i fer-nos partícips de la seva experiència ;D.

Nota
He intentar buscar l’arxiu a TV3 a la carta però dissortadament no surt, potser el reposen, potser el pengen al YouTube o potser coneixeu algú de TV3 que us el passi, més que res perquè és guapo veure-ho.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Si algu no ha vist el reportatge recomano que el vegi. simplement boniissiimmm!!!

Anònim ha dit...

sóc una de les protagonistes del documental i participant en el rally i agraeixo els vostres comentaris!!!
i si, algú va penjar el documental al youtube...

la su de tossa ha dit...

Ves que bé!
si tens ocasió i tornes a passar per aquí: dona'ns l'adreça del youtube!
tankius,
un petonàs al nas