dijous, 25 de juny de 2009

arrisca't!


Arrisca't! Arrisca't a tot! No et preocupis del que pensin els altres,
d'aquelles veus. Fes el més difícil que et passi pel cap.
Actua per tu mateixa. Enfronta't amb al veritat.
Katherine Mansfield

16 comentaris:

Anònim ha dit...

uffffff. quina por. No crec que això sigui gaire recomanable, que farem desprès amb les conseqüències . Però si seria un gustazo poder ser tan espontani i tan lliure , jo ho deixo per els meus somnis que son nomes meus i puc fer el que em dona la gana i mes i mes i mes... :)

Anònim ha dit...

Va tenir una vida molt intensa aquesta dona, la seva vida curteta y plena es l’origen d’aquestes paraules, però creus que val la pena viure-la com ho va fer ella? Una mica mes de prudència i moderació li hagués allargat la vida i l’obra. Total es sentia com moltes de nosaltres, encorsetada, frustrada i enrabiada.

la su de tossa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
la su de tossa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
la su de tossa ha dit...

No tot si val en aquesta vida, cert, però de tant en tant hem de recordar que cal ser valents/es i fer el que realment desitjem (sense fer mal a d'altres a ser possible)... també hauria pogut posar alguna frase de Coco Chanel (vida de lluita també intensa)...

la qüestió: no tallar-nos les ales (ja se'n preocupen els altres de fer-ho)

la frase buscava precisament això: la provacació (en el sentit de donar-hi dos voltes)

gràcies per deixar la vostra petja!

un petonàs al nas.

Anònim ha dit...

quan fas el que realmetn sents és quan vius plenament en llibertat,la teva llibertat.
massa sovint ens condiciona el què diran els altres i realment aquest condicionant fa que actuem de cara a la galeria. crec que s'ha de lluitar per ser coherent amb el que un pensa i sent i deixar-se de punyetes, que al cap i a la fi el més important de tot és sentir-se bé amb un mateix.
la nostra vida l'hem de viure sense perjudicar als altres, però a voltes s'ha de ser valent i dir i fer el què un/a pensa i no conformar-se amb els somnis, aquests estan molt bé, però són només això; somnis.

records!!!

la su de tossa ha dit...

100% d'acord!

Anònim ha dit...

Si si tens tota la raó, no pots deixar que els altres no et deixin ser tu mateixa, la vida es avui i ara i seria una pèrdua de tems del que disposes, poc o molt, si dones als altres el poder de decidí sobre com has de viure. Hauríem de viure amb mes consciencia que el que avui pasi no es tornarà a repetir, deixar-se porta mes per el desig i per la passió del sentiment, i això ho hauríem de fer perquè no sens emplenin els ulls de llàgrimes pensant en tot allò que no ens hem deixat viure. Pero te de dir que somiar pe mi es molt important, forma part de la meva realitat ja que em permet viure tot allò que no puc realitzar.

Anònim ha dit...

els somnis són molt importants, t'ajuden a viure, en alguns moments determinats t'ajuden a afrontar la realitat, però no poden servir per conformar-te amb una realitat que no t'agrada i en la qual no et sents realitzada, ni feliç, tal i com dedueixo que et sents en aquests moments.
a mesura que vius la vida t'adones que més val "viure els teus somnis que somiar la teva vida" encara que no sigui gens fàcil, però tu ets jove i tindràs l'oportunitat de poder-ho fer algun dia, si realment ho desitges.
continua somiant, però viu intensament la vida!!!
records!!!

Anònim ha dit...

Certament em protegeixo tant de passar-ho malament que estic tancant el cercle i ho estic fen.
Sap? No tenia la consciencia de fer-ho fins que no m’ho has dit. La veritat es que no pretenia mostrar-me tant, ni contava amb que la teva empatia puges ser tan alta i que llegiries el que hi diu i el que no.
I encara que el fet de que sàpigues de mi mes del que jo te dit em fa sentir una mica vulnerable et dono les gracies per que les teves paraules an estat una sacsejada fantàstica. Gracies a Katherine Mansfield per la seva valentia i a tu per ferma veure que no hi ha res de dolent en viure així i a la Su per la seva generositat i permetre que passin aquestes coses en el seu blog.

la su de tossa ha dit...

vaja!
gràcies a tots i totes x deixar-vos caure per aquí i participar tant activament...
si serveix per compartir una estona plegat/des i a sobre us agrada i us sentiu còmodes = QUIN TROS DE REGAL!
gràcies de nou,
un petonàs al nas

Marta ha dit...

"Els somnis moren de la mateixa por de no aconseguir.los..."

Crec fermament que els somnis no son nomes somnis ; el sol fet de tenir.los i l'afany d'aconseguir.los, t'ajuden a tirar endavant ...

no deixem que morin...

Petons a tots/es i gràcies per aquest interessant col.loqui que no m'ha deixat indiferent!
Merci, Su!

Anònim ha dit...

benvinguda Marta a aquest col·loqui sobre els somnis, sobre el què són i el que haurien de ser. La teva petició de no deixar que es morin els nostres somnis em sembla molt encertada i bonica. Tota una filosofia de vida.

pel que fa referència a l'anònim que diu que s'està tancant per por de no patir, dir-li que si es protegeix tant, posssiblement no patirà, però es sentirà molt sola...la vida s'ha de viure amb totes les conseqüències i totes les equivocacions, de fet no parem d'equivocar-nos i de tornar a començar, i ens tornem a equivocar...
però per sort, segur que tindràs al teu costat algú disposat a compartir amb tu aquests moments i donar-te amistat i tendresa i ajudar-te a superar les situacions adverses i tristes.
De fet , la prova ja l'has tingut amb aquest petit col·loqui. Encara que no t'ho sembli, sempre hi ha algú que t'escolta, o et llegeix, i et vol fer arribar tot el seu carinyo i la predisposició a compartir amb tu les teves pors per foragitar-les i que puguis viure tal com tu desitges.
no dubtis a escriure quan ho necessitis....
records.

Anònim ha dit...

Sabeu que?
Estic en plena catarsi.
Estic escrivint els meus records,ja e arribat als 12 anys, (no es que tingui molta memòria es que a estat molt cañera), i encara que crec necessari donarli un repas i enfrontar-me al que ha estat la meva vida, es dolorós. Espero que fer aixo em fara mes forta, i em donara la valentia que necesito.
i perdoneu, soc conscient que me psicoanalitzat una mica aquí am vosaltres,gracies per els vostres consells, ara ja seguiré jo sola.
petons.

la su de tossa ha dit...

molt bona iniciativa, de fet actuar és ja sé més fort per tant, ja ho has aconseguit ;D

endavant ses atxes*, que diuen al meu poble

*endavant les atxes: expressió per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats

Anònim ha dit...

Vamos a hacer limpieza general
y vamos a tirar todas las cosas
que no nos sirven para nada, esas
cosas que ya no utilizamos, esas
otras que no hacen más que coger polvo, las que evitamos encontrarnos porque nos traen los recuerdos más amargos, las que nos hacen daño.
Vamos a hacer limpieza para empezar a acumular de nuevo.