m'agrada ser feliç

jelou jelou jelou

quin títol oi?… però oi que també t’encanta ser feliç? t’encanta aquell subidón de bon rotllo que et surt perquè sí... a mi també... i avui, millor dit, aquesta tarda el tinc... pq? nu zé... per res en concret i per tots els detalls en general...

avui, de fet, tampoc ha sigut gaire bon dia... dormia... i dic: el mòbil?... sí, eren les 07:35h i m’HAVIA ADORMIT! Osti tu! una amiga a fora al carrer pelant-se de fred i plena de nervis (tenia examen a les 09:00h i aprofitava que jo pujo cada dia a Girona)... ostres! cop de raspall de dents i som-hi!... corba cap aquí, corba cap allà... no hi aparcament... a pagar s’ha dit!...

fitxa tard = surt tard!… obre el mail = feina a correr cuita... buff...

el dia ha passat sense pena ni glòria... però vet aquí... que a quarts de cinc arribava al meu poble... cansada i sense gaire esma... i he pensat: doncs ves al Savoy a fer un coffee... i he anat... i de cop i volta m’he retrobat amb la quotidianitat, però no amb la sosa de sempre sinó amb la de la vida... i m’he pres el cafè, he escolat, he parlat... i m’he sentit feliç... i és que de vegades et redescobreixes en els entorns de sempre però com si tinguessis els sentits més exaltats: el soroll de la màquina enregistradora, les olors dels cafès, l’ambient torbi i carregat, els crits, les passes, els sorolls, la música de fons... i t’adones, ni tants sigui per un instant, que ets feliç: avui tot està bé... la família, l’amor, l’amistat, la simple companyia...

he arribat a casa i m’he dit: i pq no dir que m’agrada ser feliç? per un moment, la meva part més racional m’ha dominat i erròniament he cercat al termcat la definició de felicitat... a l’opció de categories he posat: ciències de la vida.... resultat: 0... què fort, no?!... he tornat a cerca triant l’opció: totes les categories i llavors... resultat: 4 respostes

1. felicitat
2. idil·li
3. messies
4. nadala

donant un cop d’ull per sobre m’he adonat que havia comès un gran error: cercar la definició de paraules en boca d’altri... ni tant sols m’he pres la molèstia de clicar en les opcions facilitades... ja què ho havia vist clar: deixa’t d’internet i expressa!!!

i això és el què fet!

res més, així que: apa siau!

i recorda: un petonàs al nas!

(per cert: Mafalda no és morta, simplement viu en el teu anonimat...)