House
Bé, imagino que qui més qui menys coneix la sèrie "House" i, per tant, també la fama de brutalment honest i àcid que precedeix al singular Dr. House.
Sense desmerèixer el casting i la interpretació, per mi, la repera és la feina dels guionistes: esplèndids i enginyosos, capaços de remoure sensibilitats, de fer trontollar principis, de trencar tabús...
Per aquells i aquelles que encara no heu tingut ocasió de gaudir de la sèrie, us transcric un fragment perquè us en feu una idea.
Capítol 4 "Línias en la arena" (3era temporada): un nen autista amb grau profund ingressa a l'hospital després de patir una crisi mentre dinava amb els pares... House i el seu equip realitzen diverses proves per identificar la causa...
(...)
wilson: la esperanza es lo único que tinen esos padres
house: no, más bien la causa de su desdicha. Deberían comprarse un cocker spaniel,los miraria a los ojos, moveria el rabo de felicidad, los lamería, sería cariñoso
allison: tan malo es querer tener un hijo normal? es normal querer ser normal
Sense desmerèixer el casting i la interpretació, per mi, la repera és la feina dels guionistes: esplèndids i enginyosos, capaços de remoure sensibilitats, de fer trontollar principis, de trencar tabús...
Per aquells i aquelles que encara no heu tingut ocasió de gaudir de la sèrie, us transcric un fragment perquè us en feu una idea.
Capítol 4 "Línias en la arena" (3era temporada): un nen autista amb grau profund ingressa a l'hospital després de patir una crisi mentre dinava amb els pares... House i el seu equip realitzen diverses proves per identificar la causa...
(...)
wilson: la esperanza es lo único que tinen esos padres
house: no, más bien la causa de su desdicha. Deberían comprarse un cocker spaniel,los miraria a los ojos, moveria el rabo de felicidad, los lamería, sería cariñoso
allison: tan malo es querer tener un hijo normal? es normal querer ser normal
house: eso te ha quedado muy elitista. Verás, los blanco flacuchos socialmente agraciados trazan un bonito círculo, los de dentro del círculo son normales. A los de fuera hay que darles una paliza, machacarlos y reprogramarlos para meterlos en el círculo. Si eso falla hay que internarlos o compadecerlos, que es peor.
allison: así que está mal sentir lástima por ese niño?
house: porqué sentir lástima por alguien redimido de las inanes normas de cortesía que son una completa idiotez, hipócritas y por tanto degradantes? el chico no tiene que fingir que le interesa tu lumbalgia, ni tus excreces, ni donde le pica a tu abuela. Te imaginas lo que debería ser tener una vida exempta de todas empalagosas idiotezes? no lo compadezco, lo envidio
(...)
2 comentaris:
Tot portem un petit House dins nostru...
...tots?
mummm... (volia fer veure que m'ho pensava una estona però...):
no, definitivament,no tots portem un House dins nostru
Publica un comentari a l'entrada