divendres, 4 de maig del 2007

Les històries de Na Jana (v.2)

La sensibilitat de Na Jana... no em pregunteu perquè però de vegades tenia sortides tot estranyes, el maig de 1981 amb encara no 9 anys de d’edat, Na Jana no s’ho va pensar dos cops i va retallar del diari, tot enganxant-la amb xinxetes a la paret del capçal del llit, la notícia de la mort de Bob Marley, com un acte de record i commemoració a una persona que ocupava tants titulars i notícies de joves – i no tant joves - que ploraven la seva mort.

Havia escoltat i ballat la música d’aquells fantàstics discos negres de vinil tant grossos a les seves mants – robats dels seus germans grans- que netejava curosament perquè no es fessin mal bé i perquè les seves ditades no la delatessin... però, òbviament, no era ni una fan ni coneixia la seva immensa discografia i filosofia, tant escoltava Bob Marley, com Supertram, com Roxy Music, com Gorge Harrison... tot i la seva poca edat.

Simplement la podia més aquella pena col·lectiva que copsava a la TV, encara en blanc i negre i només en versió espanyola de TV1 i TV2 (pocs anys més tard, Na Jana descobriria la sorpresa i il·lusió de posar-se tota sencera a la caixa que portava envelada la nova TV Telefunken a color!, conseqüència d’uns anys 80’s prolífics per un país que tot just feia pocs anys que estrenava la democràcia i que començava a gaudir dels darrers anys d’obertura econòmica del país...)

El mateix va fer anys més tard amb la mort de Rock Hudson (1985), una mort que donada la seva tragèdia i els anys que estem parlant va xocar de front amb la mentalitat de molts i moltes, creant certa polèmica i desconcertació.

Clar, raresa? doncs sí, penseu que aquests retalls i gestos anaven acompanyats de la col·lecció de barriguitas tota ben posada al capçal del llit!, entre episodi i episodi dels Barbapapas i Hola Don Pepito i Hola Don José.


Sip! Na Jana era de les que es passava hores jugant amb les barriguitas, cliks de famobil i caixes i caixes de Legos que estimulaven la seva imaginació, fent-la capaç de viure viatges fantàstics a països imaginaris tants sols enganxant transversalment dues peces, de les llargues, de Lego...





1 comentari:

Anònim ha dit...

Ostres, si!!!
Els cliks, les barriguites, els Legos, el Cineexin...

bufff!!!

Get Up for your rights!!!!
;o)