divendres, 4 de maig de 2007

refugis de la guerra civil

Divendres passat parlant amb una companya al bar del poble, entre copichuela i copichuela, em va explicar que a Barcelona city estan recuperant diversos refugis de la Guerra Civil... ella va anar a visitar el número 307 de Poble Sec... la experiència, diu, fou estimulant sobretot per l’ambientació sonora i visual que només entrar et fa posar la pell de gallina quan per un moments et deixes en dur per una falsa realitat virtual...

M’explicava que els impulsors del projecte estan buscant persones que haguessin viscut en primera mà la necessitat de refugiar-se en aquest diguem-ne “equipaments” col·lectius soterranis per tal que la disposició sigui més fefaent a la realitat viscuda... els guies explicaven que una senyora de 87 anys s’havia ofert però que transcorreguts dos metres no va ser capaç continuar...

Llavors em vaig preguntar quina crec és la vertadera raó de la recuperació de la memòria històrica i pq tantes dificultats i obstacles per endegar aquestes i moltes més iniciatives... el perquè fem que tot sigui tan complicat? ni idea, però el sol fet d’intentar posar-me en la pell d’aquella senyora em va produir tal esgarrifor que vaig entendre que era necessari per ella, per la gent que l’estima i sobretot per nosaltres mateixos recordar les conseqüències dels nostres actes... sí, les conseqüències dels nostres actes: som nosaltres, com sempre, que recolzem un règim o un altre, som nosaltres qui fem la viu viu, som nosaltres que mirem a un altre costat, som nosaltres que empenyem les armes, som nosaltres que ens estem carregant el planeta, som nosaltres i les nostres debilitats, les nostres maldats... així què perquè punyetes no podem recuperar la memòria i recordar-nos que també som nosaltres qui podem fer que les coses no es repeteixin, que les coses canviïn, que les coses vagin millor?!

Gràcies Anna.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

CUANTA RAZON TIENES, SU!!!

Si nos pararamos a pensar un poco mas a menudo... otro gallo cantaria!!!

Petons

TossaNet.com ha dit...

Excelente blog, felicidades, seguir asi...

Willy

Anna ha dit...

Hola, sóc qui li va explicar a la Su el tema del refugi que vaig anar a veure i que com ella molt bé diu em va posar la pell de gallina. Avui, a sortit un article al diari, us passo l'enllaç per si us interessa llegir-lo. Gràcies Susanna

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=424566&idseccio_PK=1022

la su de tossa ha dit...

Anna! Willy!
gràcies pels posts i pels vostres comentaris i aportacions a la que és, sense dubte, la nostra història.
petons,
la su