dimecres, 31 de gener de 2007

de principis i valors

Hola a tots i a totes,


avui us adjunto un escrit que vaig enviar, i van publicar, a El lector escriu d'EL PUNT.


"Com cada dia dono un cop d’ull a la premsa i com cada dos per tres l’estómac se’m regira. No només per la premsa, sinó pel què escolto, pel què veig, pel què visc... frustrada? potser.

Però és que només a mi m’altera llegir les imprudències dels nostres actes?

Tres paraules:


Responsabilitat: Capacitat que té tot subjecte d'acceptar les conseqüències d'un acte propi conscient i lliure.


Digne: Honest, noble, respectable, honorable.


Respecte: Deferència, sentiment de reverència envers algú per raó dels seus mèrits.

Cansada. Estic cansada que no siguem responsables, què oblidem la vàlua de principis tan meritoris per guiar les nostres vides com són el respecte a la responsabilitat i la dignitat. Estic cansada del tot si val i aquí no passa res! On som, què fem, cap on anem?. Mal dia sí, definitivament avui tinc mal dia.

Farta. Farta de llegir casos de corrupció, de maltractament, d’abusos, de males pràctiques... però que coi estem fent?

Que el ser humà és dolent per naturalesa, és una frase recurrent que utilitzem per justificar la quotidioneïtat insensible amb la què llegim, escoltem i mirem aquests casos. Doncs a mi no em consola!. Sóc de la generació dels 70’s, hereva de l’abeja Maia, alumna de la Bola de cristal i seguidora dels Fraggel Rock.

On són aquells principis rectors que tan bellament inundaren les ments de la nostra infantesa? Deixem-nos d’excuses, oblidem qualsevol discurs religiós (no va d’això), i admetem que som nosaltres que actuem, pensem, diem i fem. Som nosaltres mateixos i, per tant, és la nostra responsabilitat, i obligació, escollir els nostres principis rectors.

Un món millor és possible. Utopia? no. Recuperem la importància del respecte a aquells homes i dones dignes i responsables!.

Si no és tan difícil, perquè oblidem tan ràpid? "

1 comentari:

Anònim ha dit...

M'encanta aquest article...
m,hi sento tant reflexada...

i, a més, la Mafalda il.lustrant.lo, molt bo!!!

Petons
Marta