Jóvenes aunque sobradamente cabreados

Hola a tots i a totes,

sembla que el Tribunal Constitucional de nou vol recordar-nos la vulnerabilitat i fragilitat de Catalunya... de veritat que no entenc! que coi els passa als del PP?

atacar per atacar quin sentit té?

avui m’he remirat l’Estatut de Catalunya i he volgut seleccionar dos articles:

Art 1. Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució (alguna cosa a dir?!) i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.

Art 206.3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que el recursos d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar (què? Alguna cosa a dir?)

no pretenc obrir cap debat polític però sí fer una recomanació, recuperem i rellegim el llibre:

JÓVENES AUNQUE SOBRADAMENTE CABREADOS – LA REBELIÓN JUVENIL Y EL 14-M de Pilar Velasco.

És la historia d’una rebel·lió sense nom, d’un Poder que va quedar perplex davant la unió de milers de persones anònimes i desconegudes entre elles que es mobilitzaren a través del mòbil i internet. Aquells dies van ser una nova manera de resposta social que qüestionava els fonaments normatius del sistema.

Nosaltres, els fills del benestar, vam reivindicar el nostre compromís contra la destrucció, la mort, l’autoritarisme i el dolor innecessari.

Fem memòria de perquè vam sortir al carrer després de l’11-M i perquè els resultats electorals del 14-M van fer fracassar al PP: per manipuladors mediàtics, per mentiders, per prepotents...

I recordem, com diu Manuel Castells, què no hi ha res que no pugui ser canviat mitjançant l’acció social intencionada i conscient.

Apa siua! i un petonàs al nas!