Formentera (v.1)

Hola a tots i a totes,

Sí ja ho sé... havia dit que estaria fora 15 dies i que no escriuria però... volia compartir amb vosaltres la il·lusió de descobrir any rera any la bellesa de l’illa de Formentera, paradís perdut, espiritualitat retrobada...

Divendres, 8 de juny de 2007

Un gran dia, prel.ludi del que s’acosta. Desenmascarada mentida que tenia clavada com un espina al cor... ai que en poden ser de maquiavèl·liques les persones... però quina pau descobrir la veritat (un altre dia, potser, o no, us ho explicaré)...

Trucada familiar: bones notícies... sembla que finalment em podré hipotecar i ser una més, entre tants i tantes, que revisen les notícies al diari, a la radio i a la TV per conèixer com de cruels són els bancs (més ben dit els Centrals: espanyol i europeu) que maneguen l’economia jugant amb la demanda interna: toma subidón del tipus d’interès... però quina sort poder tenir aquesta opció.

Les 3h! Són les 3h! Hora de plegar del curro, agafar el cotxe, carretera i manta, direcció Barcelona... cap al port a embarcar el cotxe i anar cap a Eïvissa... sorpresa! Sorpresa la nostra al descobrir, tal i com delata avui (diumenge 10 de juny) tota una plana sencera d’EL PAÍS que Balearia i los 40 Principales conviden 200 persones de festa a Eïvissa... és a dir, que ha estat una nit moguda on joves de menys de 25 anys confonien els marejos de les copes amb els vaivens del vaixell... sí tu... una festa dels 40 Principals amb disc-jokeys convidats, de luxe?! (això deien els entesos) de 12:00 a 04:00h, què òbviament s’ha allargat fins les 06:00h... que hem sortit a popa a veure sortir el sol i donar el bon dia a l’illa d’Eïvissa.

Dissabte, 9 de juny de 2007

06:30h: desembarcament a Sant Antoni de Portmany... tot buscant un café hem vist noies amb tanga platejat i perruca fucsia, un sense samarreta que en portava una altra totalment k.o com si fos una motxilla... tot plegat combinat amb els currantes que sortien/anaven a treballar...

07:00h: interroguem una parella de la Guardia Civil i ens indiquen on és el Café del Mar però ja ens avisen que és o massa d’hora o massa tard, depèn com es miri, i que el local és tancat... tot i així ens diuen que millor que anem al Buda que està més guai... abordem, no sense certa impotència, el nostre desig de començar les vacances prenent un coktail i escoltant chill out al Café del Mar... així que cap a Eïvissa capital a agafar el ferry que ens portarà a Formentera...

12:00h: ja hi som, ja hem arribat... la Barbara Burgass, una alemanya excèntrica d’uns cinquanta llargs (cap els seixanta) però extraordinàriament ben portants ens espera... ens reconeix a la primera: hola, ya estáis aquí... que tal?!... bla, bla, bla... no li agrada parlar ni res... ens ensenya les reformes de l’àtic: ha pintat la terrassa i està magnifica... ens explica que ha escrit un article sobre el card per la Formentera Report (d’un col·lega seu), revista que heu d’aconseguir i endur-vos com un tresor cap a casa per la seva magnifica maquetació i per la qualitat tant de les fotos com dels reportatges... aprofita per confessar-nos que ha estat a punt de vendre l’àtic i anar-se’n a Sri Lanka... col·labora amb una ONG venent objectes de segona mà al mercat... ella sempre glam hippie, benefactora de causes perdudes... aprofita per mostrar-nos el nou quadre d’un pres de Cuatro Caminos (Madrid)...

Bé, toca el gran tiberi de rigor que doni la campanada de l’inici de les hollidays... així que cap a Es Molí de Sal... un restaurant que pica, possiblement entre els tres millors de l’Illa... nomes pel lloc privilegiat on es toba ja val la pena, vora mar anant cap a Illetes... però és que no cada dia som a Formentera... de primer musclos a la marinera i de segon parrillada de peix... tot banyat amb un vi blanc d’Eïvissa, Mas Rich... uau! Això sí és vida...

A la tarda, volta per Sant Francesc (o Sant Francisco com diuen els formenterencs)... toc a la Fonda Platé i compres...

Diumenge, 10 de juny de 2007

Ja en fa uns quants d’anys, que venim a Formen.... i com sempre el nostre esmorzar: pa torrat amb tomàquet (què la nit abans em triturat i sal pimentat i condimentat amb pipes) i formatge de cabra Companatge de s’illa...regadet amb suc...

El cafè l’anem a fer a Tu Tiempo que el regenta una valenciana de la trentena... ja ens coneix, o sigui, que demanem el de sempre: tens cafè valencià?... ostres, avui no, ahir vaig fer un càtering per 80 persones i avui no ho he pogut preparar... i el Barça com sempre tocant la viu viu...

Anem a comprar peix fresc: comprem una rotja de quasi un quilo... el peixater, d’uns cinquanta cinc i cabell llarg i blanc, em confessa que de jove anava a fer el gamberro per Tossa (és que va tenir una molt bona joventut, segons explica)... aquí, a diferència de Tossa i rodalies no hi ha confraries, per tant, no hi ha regles, és una manera de treure’s un sobre sou... és a dir, que a l’estiu cada dia és obert i cada dia hi ha peix....

Per dinar: aperitiu d’escopinyes, navalles, musclus... i de segon: rotja a la planxa amb una mica de sal i oli... impressionant!! Mil gustos... migdiada i cap a Cala Saona... bany-xapús , relax, mp3: Laurence Hill, Ayo, David Gray, Damian Rice... que més puc demanar en aquesta vida?

Sopar: una magnífica i refrescant amanida de cogollos, tonyina, pipes, tomàquet, ceba i formatge Coinga de Maó...i per a rematar pernilet ibèric del bo...mmmm!

I ara? Ara sóc aquí explicant-vos aquests dies mentre sento els grills com a banda sonora d’una nit fosca i estelada a la llum d’unes espelmes que ballen al ritme d’una suau brisa en una terrassa encarada a extenses parcel·les de terra i figueres...

Heu d’entendre que tot plegat s’ha de contextualitzar en un illa paradisíaca, salvatge, abrupta, rocosa, plana, de color de sorra, amb dunes i coves, marró... que de cop i volta t’embriaga amb tot un verd que t’abraça, el verd de les fulles i carmí de les flors de la bougamvilia, els rosers, el violeta dels cards, els verds intensos de les sargantanes i sobretot... el contrast amb els mil i un blaus del mar... com un arc de Sant Martí... però no tuti colori sinó que allà on t’arriba la vista fins els peus nus i molls despulles les aigües salines del blau marí fins el turquesa... ai senyor! Si és que això no té nom.... però... no us preocupeu intentaré penjar fotos... ja què com diuen: val més una imatge que mil parules....

Nota: hem convençut la Merçè (la jefa del Savoy) perquè fes un “salmonete” i ens vingui a veure i descobrir la fantàstica illa de Formentera...

.... bé, bona nit i fins aviat...