Formentera (v.2)

Dilluns, 11 de juny de 2007

Avui si que sí... després d’un parell de dies més aviat ennuvolats, avui si que hem pogut gaudir de l’arena, el sol i el fons marí...

El dilluns l’hem passat a Es Caló de Sant Agustí:

Es Caló de Sant Agustí era un petit port d’entrada i sortida de mercaderies on es transportava fusta, carbó i marès, a més de l’activitat pesquera que avui en dia continua. La platja de Tramuntana és més bé rocosa i el vent nord quan pega ho fa amb força. La zona de ses Platgetes és la única que posseeix arena, però encara que petita és realment bonica.



Naltros hem tingut la sort de poder apoderar-nos d’un petit espai d’uns 4m2 d’arena entre mig de ses roques... a Es Caló de Sant Agustí les roques són (o si més no tenen tota l'aparença) volcàniques, així que si heu d’anar-hi recordeu agafar unes bones sabates d’aigua, sinó us hi deixareu els peus... i és que no es pot renunciar a gaudir d’aquesta meravella; de la companyia de ses corbs marins i de l’observació del fons marí: contrast de color, ple de vida, bosquejat, dunat...


El fons marí de Formentera és ric i abundant en la planta de posidònia, encara que naltrus (els no entesos) en diem alga, de fet, no és. Es tracta d’una herba marina, és a dir, que té arrel, tija, fulles, flors i fruites... a Formentera n’és ple, suposo que és per això que està considera com una de les millors de tota la mediterrània... n’és tant abundant que constitueixen autèntiques selves subaquàtiques...

I naltrus.... estàvem tant bé que no volíem marxar... hem decidit anar a dinar al restaurant que hi ha al costat de l’embarcador... i com no ens hem delectat amb un plat de peix fresc... una orada! una sirvia! oh! mil gustos!

A tall anecdotari, confessar-vos que a la nostra esquena teníem en Marc Parrot amb sa dona i es fills.... hem decidit deixar-lo tranquil, respectar la seva intimitat i privadesa i no molestar-lo amb: podem fer-nos una foto?... així que la que segueix és treta d’internet (està xula, eh?!)

Bé, bona diada i fins aviat!