Les històries de Na Jana (v.5)

1978, classe de manuals... és a dir: pegotes de cola blanca, paper de seda, tisores, escampall de papers, llapiços i demés estris escolars...

Teníem un company de classe que vivia en una masia a pocs quilòmetres del poble, era el més petit dels germans, la mare estava malalta i com passava en més ocasions de les que volem recordar encara hi havia llars que no tenien ni llum ni aigua corrent...

El nostre compi era prim, morè i de cabell curt i arrissat...

A classe de manuals no tenia cola i no podia fer les activitats... el mestre (sí vam tenir un mestre i no una mestra i estem parlant de l’any en que s’aprovava la constitució...) anava per les taules preguntant qui volia compartir la cola i semblava que no acabava de trobar l’empatia suficient... òbviament Na Jana no ho va dubtar i aquella tarda ells dos van compartir taula, cola, tisores... tot el que tenien... però més important: van compartir rialles, mirades i complicitat...

I avui, quasi trenta anys més tard mantenen aquella mateixa complicitat quan es creuen pel carrer i es dediquen una mirada i un somriure en una salutació cordial...