dissabte, 2 de juny de 2007

Les històries de Na Jana (v.6)

Na Jana recorda els estius amb entusiasme i alegria... recorda que en la petita vila costanera de Tossa de Mar, els més petits sense ajuda dels gegants (adults) havien constituït tota una xarxa (exemplar encara avui dia per molta gent, que hauria d’aprendre com sobre la base de la cooperació es pot concertar i compartir coneixement..)

Havien, perdó, com deia constituït tota una xarxa d’associacionisme infantil a nivell de vila... no necessitaven estatuts, ni presidències... per establir campionats de futbol entre colles de barris... sí, cada barri tenia la seva colla d’infants, colla que compartia jocs, acudits, històries, aventures... i sense l’ajuda dels gegants eren capaços d’organitzar lligues, campionats i jocs a escala local...

Era el temps en què entre colles t’explicaves com a partir de dues pinces de fusta d’estendre la roba podies construir una pistola que disparava ganxets de metall o com a partir del coll d’una ampolla de llet (llavors les ampolles de llet eren ATO de color blanc) i un globus retallat obtenies tot un tiraxines... o com entaforar-te a les obres i agafar les cintes de color taronja, blau o negre que es feien servir per embalar els palés de totxos... unes cintes que embolicaves com si fossin un phosquito... les lligaves en un cordill i convencies a la mare perquè la bullís una estona i xulejar d’un nou yo-yo

Eren els estius en què els infants estàvem al carrer fins tard a la nit, sense por, amb seguretat, acompanyats i vigilats per les orenetes que feien nius en totes les balconades hagudes i per haver... estius on perseguíem amb la mirada els rat-penats... estius on grimpaven moreres amunt per alimentar els nostres cucs de seda... estius del hi havia un francès, un anglès i un espanyol que...

Estius on una simple calculadora acabava convertint-se en un superpotent transmissor que ens teletransportava més enllà de la galàxia i ens convertia en un super espies galàctics...

Estius que obríem els moneders de les nostres mares i de cinc pessetes en cinc pessetes fèiem prou fons comú entre tots per comprar una Fanta de Poma (tota una novetat!) i ens la bevíem calenta... amb les conseqüents cagarrines posteriors... assentats a la taula de la banqueta del Tossa del camp de futbol vell
Eren temps... de compartir.