dimarts, 16 d’octubre de 2007

Anatomía del miedo

Hola a tots i a totes de nou,

Avui vull compartir amb vosaltres la darrera lectura: Anatomía del miedo, un tratado sobre la valentía de José Antonio Marina

La descoberta?
Era un dimecres, 26 de setembre de 2007, al Palau de Congressos de Girona. Asseguda en un còmoda butaca vaig tenir la sort d’escoltar les paraules engrescadores de José Antonio Marina, especialista en filosofia de la intel·ligència i creativitat aplicada a l’economia.

Marina ens va delectar amb la ponència marc de la jornada a Girona del Cicle de la Innovació organitzat pel CIDEM. La jornada girava a l’entorn de la premissa que la innovació és molt més que una disciplina limitada a l’àmbit tecnològic i que ha d’esdevenir autèntica cultura d’empresa i de futur.

Per mi, les seves paraules, el seu carisme foren aire fresc que alimentaren els meus pensaments durant les següents setmanes. De fet, avui 16 d’octubre de 2007 havent passat menys de 4 setmanes dono per finalitzada la lectura del seu darrer llibre. La veritat em va faltar temps per buscar a la wikipedia i les llibreries virtuals la seva biografia.

L’embriaguesa fa difícil recordar la totalitat de la seva conferència tot i que les ganes de compartir alimenten l’esforç que em permet recordar fragments destacats:

Innovar/crear es una actitud, es la necesidad de sentirnos capaces de descubrir cosas nuevas.
Como en el póquer, no siempre gana quien tiene las mejoras cartas sino quien sabe jugarlas mejor... he aquí las posibilidades de la creatividad y la innovación.



No se puede innovar/crear sin cultivar la memoria personal/equipaje. Un burro por mucho que tenga un PC no ara nada mientras sea un burro.

Por mucho que haya inteligencia individual es necesario que exista un entorno que la favorezca y que no la bloquee.

Una empresa inteligente es aquella organización que consigue resultados extraordinarios con un equipo no extraordinario.

L’autor
Marina és Catedràtic excedent de filosofia en un institut madrileny, Doctor Honoris Causa per La universitat Politècnica de València, conferenciant i escriptor.

Podeu trobar més informació a la xarxa i també a la seva web personal:
http://www.joseantoniomarina.net/
(tot i que dissortadament fa mesos que no s’actualitza!)

A l’apartat “proyecto intelectual” d’aquesta web trobareu un fragment que el defineix perfectament: Al final he llegado a la conclusión de que el logro máximo de la inteligencia es la ética y su realización práctica, que es la bondad. Ya sé que esto suena ingenuo, pero todo lo que he escrito pretende demostrar científicamente que esa idea encierra la suprema sabiduría. Es decir, nuestra salvación.

Consells pràctics
Abans de res, un parell de consells pràctics:

1. Reserveu dos/tres tardes/matins a la lectura íntegra del llibre. És preferible reservar aquest espai per començar i acabar la lectura sense excessives intromissions. De fet, no és necessari que el deixeu reposar. Un cop arribats al final el bon regust de boca que et queda és el millor.

2. El llibre porta per subtítol: un tratado sobre la valentía. Cert però més cert és que us recomano la seva lectura no com un llibre d’estudi, d’anàlisi al que hàgiu d’anar prenent notes... no. Jo m’ho agafaria com si passéssiu un parell de tardes asseguts/des en un butaca del seu despatx escoltant el que us vol explicar, gaudint de la seva conversa. Tot i que reconec que en ocasions resulta un pèl pesadet el monòleg. Aviso al lector que el viatge és llarg i tortuós (preu que potser no tothom està disposat a pagar). És un llibre de filosofia tot i que fa constants referències a la psicologia.

Conclusió
És un llibre per aquells i aquells que com hom pensen que un món millor és possible. Que és possible construir una ètica comuna, una manera de fer, de pensar, d’actuar beneficiós per un/a mateix/a i per a la comunitat. De fet, és un consol descobrir que encara en quedem uns quants que creiem que no tot si val, que independentment de les imperfeccions/desvirtuts que configuren la nostra singularitat individual també està en nosaltres mateixos esforçar-nos a ser millor i exigir als altres que també ho facin (repasseu el sentido del deber pàgina 251 i següents).

El llibre
I sobre el llibre que us explico que no us hagi insinuat amb els dos consells anteriors i la conclusió... Sóc del parer que cadascú ha de descobrir/sentir per un/a mateix/a l’experiència d’avançar plana a plana i decidir si aquesta li aporta quelcom/l’engresca... així que com sempre i a tall de tast us he seleccionat uns quants paràgrafs:

Todos vivimos en la misma realidad, pero cada uno habitamos en nuestro propio mundo.

El que provoca el miedo, corrompe, y debe ser tratado como un corruptor.

Hay un proceso predecible en la aparición y extinción de los miedos normales. Emergen, se estabilizan y declinan.

Somos caracoles que viajamos con la casa mental a cuestas.

Una misma cosa puede vivirse como una amenaza o como una oportunidad. Depende del sujeto.

Un antídoto que se llama asertividad, y que se define, precisamente, como la capacidad de exponer las propias opiniones y necesidades y, en especial, de defender los propios derechos.

El ego occidental es individualista y fomenta una persona autónoma, dominante, dura, competitiva y agresiva.

La solución para luchar contra el miedo es disminuir el peligro o aumentar los recursos personales.

No es valiente quien se enfrenta sin más al obstáculo, sino el que se enfrenta animado por la razón que busca el bien.

Una cosa es el valor y otra no tener miedo.
Una cosa es el valor y otra la bravura.
Una cosa es el valor y otra la furia.
La valentía no es la sumisión a un miedo mayor.
No es valentía la ebriedad.

Valiente es aquel a quien ... i no puc continuar perquè si has arribat fins aquí, és millor que et llegeixis el llibre.

Per acabar
Gràcies Sr. Marina, ha estat un plaer.