dimarts, 23 d’octubre de 2007

La corrosión del carácter de Richard Sennett

Hola a tots i a totes,

Pels volst de principis de 2005 em van plantejar la següent qüestió: suposant que estàs bé a la feina... si t'ofereixen una feina amb millor sou i amb majors perspectives de creixement i satisfacció professional l'acceptaries?

I això és el que vaig respondre:
mumm.... ara, ens movem en un mercat laboral que es caracteritza per la seva transitorietat, innovació i projectes a curt termini (tot és caduc)... a veure si em sé explicar... les meves reticències al canvi serien precisament aquesta incertesa... si sospesés que amb acceptar la feina això implica trencar el cercle social dels meus... no l’acceptaria...


és a dir... no sé si heu llegit La corrosión del carácter de R. Sennett però l’exposició del fets que fa l’Enrico de les conseqüències que ha tingut les noves regles del joc del nou ordre a la seva vida són exactament els motius pels quals no acceptaria la feina... Enrico exemplifica el cas d’un jove fill d’un immigrant italià de la classe proletària americana... el seu pare va treballar tota la vida netejant WC, combinant-ho amb alguna que altra feina... ell, el fill, ha estudiat a la universitat hi al llarg de la seva jove vida (trenta llargs)... ha anat canviat de ciutat amb la seva dona, i els fills que han anat arribant, per tal de progressar... en resum: tot és caduc, res és estable, res és permanent... grans esforços, grans inversions en temps i en formació que han fet que es posin en dubte si son “bons pares”, si estan contribuint a la creació d’uns valors i una ètica per als seus fills...

doncs això... aquests temors i aquestes pors, sobre les conseqüències de les meves decisions, en la vida, educació i qualitat de vida dels meus, són i serien les meves resistències al canvi... i en segon terme, voldria saber si en la nova empresa es valora “escoltar i ser escoltat”, com es gestiona la participació i quins sistemes de motivació s’apliquen... finalment, i en últim terme, tindria la por que tinc sempre, en primera instància, a tot el què és nou o suposa un canvi... una por, d’altra banda, que crec és en certa mesura saludable... ja que et qüestiones a un mateix... una por, d’altra banda, que és supera un cop et llences i t’adones, que no és més que una inseguretat inicial que desapareix tant bon t’arremangues les mànigues i et poses a fer feina...

(si més no, de moment)