divendres, 7 de desembre de 2007

El Alquimista de Paulo Coelho

El Alquimista de Paulo Coelho

Tot un clàssic ho sé però tot just l’acabo de llegir. Hi ha tant per fer, per llegir, per escoltar, per descobrir...

Ha estat interessant retrobar-me - feia temps que no llegia fantasia - imaginant cadascun dels seus personatges: com vestien, com parlaven, com caminaven, com sentien... m’ha agradat. Amés, m’encanta que faci servir un llenguatge tan planer per un viatge tan intens.

Quan faltaven poques planes pel final de llibre he pensat que seria fantàstic que algú en fes una adaptació cinematogràfica. Hi haurà que dirà que després el/la director/a no ha estat fidel al llibre o que s’ho havia imaginat diferent, però, que vols?! aquesta és la gràcia: veure com interpreten els/les altres una mateixa experiència.

De petita, els diumenges, si volies veure una pel·lícula a la TV només podies veure Cleopatra, Ben-Hur i companyia; la segona guerra mundial o pelis d’indis i cowboys, m’avorrien. És com els sabors, quan som infants només ens agrada el bistec amb patates fregides, més tard, de grans, ens agrada delectar-nos amb nous sabors.

Quant tenia 6 anyets vaig anar per primera vegada al cinema, recordo que era dissabte al vespre i feien: Rocky Balboa. Ostres, m’ho vaig passar teta! em va encantar. Recordo un jove molt senzill, fill de família immigrant, amb un cor immens, enamorat, lluitador i, vaig aprendre que per molt que es pateixi durant el trajecte, al final: guanyen els bons! (per mi, és més que una simple història de boxa o del somni americà)

De cop, m’he adonat que el cinema, com altres coses de la vida, juga un paper important en l’educació d’una criatura. De fet, estic segura que una infantesa alimentada en un món de fantasies i creativitat sustentades en valors com la honestedat, la lluita, l’amistat, l’amor, el valor, la justícia, l’integritat, etcètera, per nassos ha de ser bona!

Fent un repàs, profà i ràpid, diríem que hi ha hagut infants que han crescut amb els grans del cinema mut, altres en el blanc i negre educat dels anys 30's-40's, altres amb superproduccions èpiques, altres amb musicals, altres amb indis i cowboys....

Avui, afortunadament, l’èxit del Senyor dels Anells ens ha portat de retruc unes encantadores adaptacions literàries, altres no, del món de la fantasia com: Harry Potter, Cròniques de Narnia, un Pont a Terabithia o Stardust per citar-ne algunes de fantasia. Totes elles fantàstiques i meravelloses.

Doncs, a veure si algú s’anima i ens porta a la gran pantalla l’Alquimista de Paulo Coelho.

Visca la fantasia!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tinc entès que estan intentant portar.la al cinema!!!

Crec que ho vaig llegir a alguna revista de cinema no fa pas gaire...

aviam si ho tiren endavant, tot ique com acostuma a passar, després els actors / actrius escollits no tenen res a veure amb els que tu t'havies creat en el teu cap...

L'Alquimista...sens dubte un llibre de capçalera!!!

Bon any, Su!!

Anònim ha dit...

With out a doubt, amongst the most attractive traits a man can possess
is self-confidence.

Feel free to visit my weblog ... tao of badass complete attraction system ()