dilluns, 31 de desembre de 2007

Les històries de Na Jana (v.7)

Corrien principis dels 80’s i tremolosa Na Jana esperava la nit de Reis per descobrir exaltada que li havien portat?! Tot i la màgia d’aquelles dates tenia clar que hi havia coses que no lligaven: a Tossa els reis eren més modestos que no pas els que sortien per la TV que arribaven a BCN. A més, aquell any el rei negre s’assemblava massa a en Jimbo – el mecànic del carrer de casa.

A casa Na Jana, el Tió només cagava torrons i quan n’estava fart li deixava una taronja volent dir: s’ha acabat...

La seva, era la generació posterior de les Nancy’s, era la generació dels Nenuco. Na Jana però preferia les Barriguitas i els clics de Famobil que llavors regalava, si no recorda malament, la FontVella!. Na Jana tenia tambors de sabó de rentadora plens de clics i de legos...

Tot i l’enyor d’aquells records, Na Jana va viure un dia de Reis trist en comprovar que la seva veïna Na Rosa plorava perquè els Reis li havien portat un nino que no era Nenuco com el de Na Jana... Na Jana la va intentar consolar fent-li veure lo maco que era el seu nino però no va tenir èxit, fins i tot va rebutjar l’intercanvi de ninos... van ser uns moments agredolços...
.
Potser per això, avui, Na Jana si visqués en aquest s. XXI, la societat de la informació entendria el malestar d'aquells nens i nenes que decepcionats reben ossets de peluix i no Nintendos DS... (alguns ho interpreten com desagraïment, sobretot en aquells infants quins Reis són de Caritas o altres ONG's). Na Jana però ho veu com un desig d'integració al grup i la comunitat perquè els infants el que volen és el que té la majoria de la classe, ni més ni menys, simple i planerament. Són els adults els responsables d'ensenyar que tot s'ha de valorar en la seva justa mesura i fer el millor regal: contribuir a la construcció dels fonaments d'una infantesa forta, justa i digne.
.
Que tingueu uns bons reis!.