El meu recolzament a la noia equatoriana del metro
Lamentablement, existeixen en aquest món grups d'amebes* que equívocament creuen que només existeix una manera de sentir-se “vius”: cometre actes irracionals en entorns al seu favor (amagant així la seva cobardia) per a sentir-se penosament millor.
A aquests tristos projectes d'ameba – ja que ni tant sols arriben a projecte de ser humà - i als seus "hinchas"/seguidors/exaltadors aquesta instància de la nostra estimada Mafalda:
ameba*
[del gr. amoibé 'canvi, transformació']
f ZOOL Nom donat als protozous de l'ordre dels ameboides, constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.
Entrades
3 comentaris:
aviam si les amebes evolucionen...
i poc a poc en son menys, que ja els hi val!!
Felicitatas pel blog!!!!
Ameba? el problema és que no ho són amiga meva i tenen un comportament que comença a no ser reprobat en excès, això és el preocupant. Recordem Brecht: "...com que no era jo...".
Susana, eres un encanto ..... me gusta tu estilo. No sabría yo hacerlo, como profesor que soy me enrollo demasiado ...... esas imágenes bien logradas valen muchas palabras. Gracias y un abrazo, Roberto Carballo
Publica un comentari a l'entrada