Vespre d'octubre

Botes de Vincent Van Gogh

VESPRE D'OCTUBRE

Una tarda de tardor amb un ventet tebi que em reconforta, em trobo jugant amb les fulles de castanyer que han caigut dels nombrosos exemplars existents al carrer d'Urgell.

El seu color marró, en giravoltar en l'aire per les puntades de peu que els dono, em fa recordar, anys enrera, la meva infantesa.

Quan era una nena acostumava a jugar-hi com ara faig, deixant-les volar i caure una i altra vegada, amb la ment en blanc, només fixant-me en el seu moviment subtil i mandrós...

Quan erar una nena...

Com ara faig...

Poema extret del llibre "Bassals d'aigua" de Marta Amat Fontarnau (marta.amat@gmail.com)